Resultats de la cerca

Les idees sobre l’estructura musical i els mètodes analítics de Schenker anaren evolucionant al llarg de la seva carrera, però el que avui s’entén com a anàlisi schenkeriana es correspon amb les formulacions més tardanes del seu pensament, i molt especialment amb el particular sistema gràfic inventat per a representar els resultats de les seves anàlisis La idea central de l’anàlisi schenkeriana és la visió de l’obra musical com a elaboració d’una estructura bàsica En la seva terminologia, una peça musical representa la prolongació auskomponierung d’una composició primordial ursatz a…

Tot i que és habitual referir-se als dos manuscrits de forma aparellada, no foren concebuts en un mateix moment Actualment, un es conserva a la Bodleian Library d’Oxford ms 775 i l’altre a la biblioteca del Corpus Christi College de Cambridge ms 473 En realitat no es tracta estrictament d’un troper, ja que a més d’un extens repertori de trops i seqüències conté bàsicament els cants solistes de la missa Més pròpiament es tracta, doncs, d’un cantatorium , el llibre litúrgic utilitzat pel cantor solista Tot i que segurament el més antic és el d’Oxford, el de Cambridge es pot datar en ~996-1006,…

Editada per Palestra, duia per subtítol Portantveu d’aeronàutica Fou l’òrgan de Falciots, secció de Palestra que pretenia interessar els joves en l’aviació En els primers números sovintegen les notícies sobre vol a vela Se’n coneixen 3 números, el darrer de 28 de febrer de 1934

Estudià piano amb Joan Baptista Pujol i Carles Vidiella Tocà com a pianista en cafès barcelonins, i dirigí orquestres de ball El 1893 fou contractat per una companyia de Rio de Janeiro per dirigir una temporada de sarsuela Se’n coneixen algunes composicions, arranjaments, ballables i obres circumstancials que obtingueren força popularitat al seu temps

Estudià amb Anselm Barba i Josep Rodoreda Exercí com a director de la banda de la Casa de la Caritat de Barcelona És autor d’obres simfòniques i corals, i sobretot de sardanes, de les quals se’n coneixen una vintena Cal destacar-ne L’aplec de la sardana , Aplec de Farners , La platja de Riells , La torre de Montgó , Flor nevada i la sardana revessa Endevina endevineta 1907

No es té cap dada certa sobre la seva biografia Possiblement estigué al servei del cardenal Pedro González de Mendoza, bisbe de Sigüenza entre el 1468 i el 1483 i arquebisbe de Toledo entre el 1483 i el 1495 Tan sols es coneixen dues composicions seves, les cançons Dama, mi grand querer i No queriendo sois querida , ambdues conservades en el Cancionero Musical de Palacio La primera és composta a partir d’un text del cardenal Mendoza

No es coneixen gaires dades sobre la seva biografia Possiblement passà part de la seva vida a Itàlia, ja que la majoria de les fonts que s’hi refereixen, manuscrites i impreses, són de procedència italiana No obstant això, algunes de les seves obres aparegueren també en edicions sortides de tallers de Lió Sembla que la seva música gaudí d’una àmplia difusió Escriví una missa a cinc veus i nombrosos motets També s’ha conservat una chanson profana composta per ell

Destacà per les seves collaboracions amb els dramaturgs castellans del Segle d’Or Fou un dels guitarristes més notables del principi del segle XVII i, a la vegada, un compositor innovador La major part de les dades biogràfiques sobre aquest músic són proporcionades per Lope de Vega en les seves obres, on el comparà amb Juan Blas de Castro Tan sols es coneixen algunes cançons i romances seus, conservats en cançoners com el Cancionero musical de Turín o el Cancionero de la Sablonara

Les primeres dades conegudes sobre aquest compositor són de cap al 1571, en què era al servei de la catedral de Chester com a mestre de capella No es té cap notícia sobre la seva procedència i formació A Chester mateix també treballà com a copista musical, segurament amb la finalitat de proveir de nou repertori la capella musical de la catedral L’any 1596 obtingué el grau de doctor per la Universitat de Cambridge Es coneixen algunes obres seves, entre les quals dos anthems , un ofici anglicà complet i un miserere instrumental

El mot, que apareix en els manuscrits catalans dels segles XII al XVI, correspon a la prosula , prosella , prosellus o prosel dels manuscrits contemporanis italians, francesos i alemanys Com els altres trops, inicialment s’aplicava a un melisma, però amb el temps esdevingué una petita prosa o seqüència La música és sempre sillàbica Se’n coneixen prop de 200, bona part de les quals són de Catalunya Bibliografia Complement bibliogràfic Bonastre i Bertran, Francesc Estudis sobre la verbeta la verbeta a Catalunya durant els segles XI-XVI , Diputació de Tarragona, Tarragona 1982