Resultats de la cerca

El noucentisme s’oposa al Romanticisme, al modernisme i als corrents d’avantguarda posteriors per la seva cerca d’una mesura d’arrel clàssica Enfront dels excessos expressius i de la fantasia incontrolada de moviments contemporanis, els noucentistes cercaven un art racional i lúcid, atent també a les coses petites de la vida quotidiana En música la paraula no és tan utilitzada, però és evident que determinats compositors catalans de l’època escriviren la seva música, o una part, partint d’ideals anàlegs Potser el cas més clar el representa l’òpera El giravolt de maig , d’Eduard Toldrà, amb…

Josep Carner fou en molts aspectes el paradigma del poeta noucentista La relació que mantingué amb compositors del seu temps, especialment amb Eduard Toldrà, un dels més identificats estilísticament amb el Noucentisme, confirma aquesta apreciació La collaboració entre tots dos donà El giravolt de maig 1928, considerada l’òpera noucentista per antonomàsia, de la qual Carner escriví el llibret També feu incursions en altres gèneres escènics associat amb compositors, que cristallitzaren en l’obra teatral El Comte Arnau , estrenada el 1905 amb música d’Enric Morera, i el…

Format a l’Escola de Mestres Joan Bardina, fomentà l’esport i l’educació a Catalunya seguint l’esperit noucentista de la seva joventut Començà la seva activitat esportiva al Gimnàs Vila i, el 1916, passà al Club Natació Barcelona CNB, en el qual practicà la natació i l’atletisme, esport que impulsà amb la creació de la secció corresponent 1922 i la competició Atleta Complet 1934 Presidí el CNB durant els anys trenta i les federacions catalanes de natació 1922 i atletisme 1949-53 Participà en la constitució de la Confederació Esportiva de Catalunya 1922, i fou vocal conseller del…

Situat al circ d’Ulldeter, al costat del massís del Gra de Fajol, a 2235 m d’altitud Es tracte del primer refugi del Pirineu peninsular i fou impulsat pel Centre Excursionista de Catalunya CEC sota la presidència de Cèsar August Torras El primer xalet refugi era un edifici noucentista dissenyat per Jeroni Martorell, que fou inaugurat el 25 de juliol de 1909 a prop del naixement del Ter, a la carena del puig dels Lladres A mitjans del segle XX es decidí construir un nou refugi més compacte i adaptat als nous temps, que s’inaugurà el 29 de juny de 1959 a 150 m del precedent, del…

Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…

Es llicencià en lletres Després d’algunes collaboracions juvenils a Joventut  i a La Veu de Catalunya , feu la seva entrada pública en la poesia catalana amb el volum Intermezzo galant 1910 en la línia de la poesia noucentista establerta per Josep Carner, de qui fou un gran amic, i Guerau de Liost El mateix any publicà un altre llibre de versos plenament noucentista prologat per Eugeni d’Ors Turment-Froment , que havia de ser considerat pel poeta l’ opus I d’una sèrie de poemaris que seguirien aquesta numeració fins al CXXI molts dels quals restaren inèdits Els seus…

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Vida S’inicià en la música a Figueres a través del mètode Dalcroze, com a alumne de l’acadèmia creada pel seu pare, Josep Serra i Bonal, i la seva tia, M Àngels Corominas El 1915 la família es trasllàdà a Barcelona, i el 1916 Joaquim ingressà en l’Escola Municipal de Música, on fou deixeble de Ll Millet i, més tard, d’E Morera També rebé algunes classes de violí i una notable influència, en el camp compositiu, d’E Toldrà A catorze anys compongué la sardana La primera volada , i fins el 1926 tota la seva producció s’inscriví en els gèneres de cobla i lied Esdevingué el compositor més jove…

A catorze anys, acabat el batxillerat, el seu pare volgué incorporar-lo a la indústria tèxtil familiar, però topà amb la seva resistència, i, finalment, li permeté d’ingressar, el 1879, a la facultat de dret Aquest enfrontament amb el pare, fabricant, marcà profundament, segons ell mateix explicà en unes Notes autobiogràfiques  1885, la seva concepció de la literatura com a passió total i com a activitat rebel i socialment marginada L’any 1881, influït per Goethe, guanyà el seu primer premi literari amb el poema Dins sa cambra , que posteriorment encapçalà el poemari Les disperses 1904 L’…