Resultats de la cerca

Vegeu arranjament

Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…

L’adaptació catalana fora ’esquisma', però no té cap tradició El primer que emprà aquest terme fou Filolau 400 aC, i l’utilitzà per a designar l’interval que correspon a mitja coma pitagòrica coma 1 , és a dir, uns 12 cents Més tard es designaren amb aquest nom tots els intervals petitíssims i sense interès musical que apareixen quan un sistema d’afinació té la intenció de tancar totalment el cicle de quintes

És conegut sobretot com a autor del llarg poema èpic Orlando Furioso , obra cabdal del Renaixement italià publicada el 1516 i dedicada al seu protector, el cardenal d’Este L’obra assolí aviat una extraordinària popularitat -que es mantingué al llarg de tot el segle XVI i part del XVII-, cosa que es reflectí, entre altres manifestacions, en l’adaptació d’un gran nombre de fragments per a composicions vocals, molt especialment madrigals, com són ara els de Vincenzo Ruffo, Antonio Cifra i Enrique de Valderrábano

L’estructura, generalment, és de quatre versos heptasíllabs, amb rimes abba, abab o abcb En algunes zones de Catalunya, el terme corranda servia també per a designar no solament la cançó sinó el ball que s’executava amb ella En aquests casos, les cançons constituïen l’adaptació vocal d’una melodia instrumental, i, segons la comarca, es coneixen també amb les denominacions, per exemple, de follies, cançonetes o cobles La corranda era una dansa en rotllana de parelles, airosa i plena de vivacitat, que s’acostumava a fer després d’una tanda d’altres balls

El 1866 abandonà la carrera militar per dedicar-se a la literatura, la seva autèntica vocació Autor teatral prolífic i d’èxit, collaborà amb els millors compositors de sarsueles del seu temps La primera collaboració donà com a resultat Un sarao y una soiré , amb música d’Emilio Arrieta, estrenada el 1866, per al qual feu també l’adaptació operística de Marina 1871 D’altra banda, treballà amb Manuel Fernández Caballero Los sobrinos del capitán Grant , 1877, Ruperto Chapí La tempestad , 1882 La bruja , 1887 El rey que rabió , 1891, Federico Chueca El chaleco blanco , 1890 Agua,…

Es formà com a metge de l’esport al Centre d’Estudi d’Alt Rendiment Esportiu És responsable dels serveis mèdics de la Federació Espanyola d’Hoquei des del 1993 Durant tres temporades fou metge del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona 2004-07, i la temporada següent passà al primer equip de bàsquet del club Ha exercit la seva feina als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Ha publicat nombrosos articles, sobretot d’aspectes que fan referència a l’adaptació del múscul esquelètic a l’exercici físic, així com d’aspectes relacionats amb la genètica,…

Inicià els estudis de violí a la seva ciutat natal amb H Groth, que més tard perfeccionà a París amb Pierre Baillot A la capital francesa també fou alumne d’A Reicha, que l’inicià en el camp de la composició Havent completat la seva formació, retornà a Oslo, on destacà com a director d’òperes al Liceu Musical i també com a intèrpret virtuós del violí Dins el catàleg de la seva obra cal destacar, sobretot, el singspiel Fjeldeventyret 'Aventura a la muntanya', 1824, sobre un text de HA Bjerregaard Aquesta obra mostra una personal adaptació del folklore noruec gràcies a una…

A Viena treballà a la Neue Freie Presse fins el 1907, any que es traslladà a Berlín Allí, el 1912, fundà el teatre Komödienhaus La seva producció literària és molt abundant i comprèn, entre d’altres, més de seixanta obres escèniques drames, llibrets per a òperes i operetes La més coneguda d’aquestes produccions teatrals és l’òpera Tiefland , adaptació de Terra Baixa , d’Àngel Guimerà Lothar partí d’una traducció italiana que, a instàncies del director de l’Òpera de Dresden Ernst von Schuch, modificà considerablement, i la música fou encomanada a Eugen d’Albert L’obra, estrenada…

És un esport relativament nou dins l’àmbit de l’esport adaptat Actualment els esportistes amb alguna discapacitat competeixen en triatlons ordinaris de qualsevol llargada, des d’esprint a ironman, però apareixen en una classificació a part Serà esport paralímpic en els Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro 2016, amb les distàncies de 750 m de natació, 20 km de ciclisme i 5 km de cursa a peu Les úniques diferències que presenta amb el triat-ló ordinari és l’adaptació del material, com ara la utilització de bicicletes de mà o tàndems per al tram de ciclisme, i cadires de rodes o…