Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Ramon B. Ivars i Amich
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Renebot del director i guionista Josep Amich i Bert, Amichatis , conegué des de petit el món artístic Entrà a l’Institut del Teatre el 1968 i l’any següent debutà al III Festival de Sitges amb l’escenografia de Los dones raros Després de muntatges al teatre Don Juan i el Grec, començà a treballar en el cinema per a Profilmes en títols de Miquel Iglesias, com Tarzán y el misterio de la selva 1973 La diosa salvaje 1974 i Desnuda inquietud / El retorno de las tinieblas 1976 Fou director artístic a La viuda andaluza de Francesc Betriu, amb qui tornà a treballar a Los fieles sirvientes 1979…
Club de Bitlles Ivars d’Urgell
Bitlles
Club de bitlles catalanes d’Ivars d’Urgell.
Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis
Club de Bitlles Anglesola
Club de Bitlles Anglesola
Bitlles
Club de bitlles catalanes d’Anglesola.
Fundat el 1993, el primer president fou Josep Pujol Participa en competicions d’àmbit català Guanyà la marató d’Ivars d’Urgell en tres ocasions i el 2006 foren quarts en el Campionat de Catalunya per equips Des del 1993 participa en les tirades populars de la festa major d’Anglesola, la tirada amb més participació de Catalunya el 2007 hi assistiren fins a 542 jugadors de bitlles Practica a les installacions esportives municipals, que disposen de quatre pistes de bitlles inaugurades durant l’organització del II Gran Premi Catalunya – Supercopa 2010 Alguns dels seus jugadors més…
Josep Rosell i Palau
Cinematografia
Escenògraf.
Vida Estudià disseny industrial a l’escola Eina de Barcelona El 1971 marxà a França atret pel Grup Català de París, que formaven els artistes Jaume Xifra, Joan Rabascall, Antoni Miralda i el seu cosí Benet Rossell A Madrid conegué Francesc Betriu, que temps després li proposà treballar en Furia española 1974 com a ajudant de decoració Després de treballar en diversos films més com a ajudant, de vegades sota les ordres de Ramon B Ivars, realitzà feines d’ambientació en La verdad sobre el caso Savolta 1978-79, Antonio Drove i Rèquiem per un camperol Réquiem por un campesino…
falcons
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
escafandrisme
Fotolia
Submarinisme
Activitat subaquàtica que consisteix a realitzar una immersió amb l’ús d’un escafandre autònom, un aparell proveït d’un sistema independent de subministrament d’aire o de mescla de gasos compost per una botella i un regulador.
No s’ha de confondre amb el terme submarinisme , que fa referència al conjunt de tècniques d’immersió i d’exploració submarina emprades amb finalitats científiques, militars o esportives L’ús de l’escafandre és una tècnica d’immersió que permet una autonomia plena i una estada sota l’aigua tan llarga com ho permeti la reserva d’aire comprimit, la profunditat assolida, el temps, etc L’escafandrisme o el busseig pur és un esport individual, en què l’aspecte competitiu té una presència molt escassa Segons la fondària i la pressió a les quals està sotmès el submarinista, podem parlar d’una…