Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Esteve Valls Carbonell
![](/sites/default/files/media/EEC/Valls_Carbonell_Esteve.jpg)
Esteve Valls Carbonell (a la dreta)
ARXIU JOSEP LLUÍS SIRVENT
Rugbi
Jugador i directiu de rugbi.
Fou un dels jugadors més importants de la Unió Esportiva Santboiana UES durant la dècada de 1950 Guanyà en cinc ocasions consecutives el Campionat d’Espanya 1958-62, en dues la Copa de Catalunya 1956, 1959 i en dues la Copa dels Pirineus 1961, 1962 Fou internacional amb la selecció espanyola També fou directiu del club santboià El seu germà Adolf també jugà amb la UES i amb la selecció espanyola
Penya Ciclista Bonavista
Ciclisme
Club de ciclisme de Manresa.
Fou fundada al març del 1926 per iniciativa de Lluís Vallès, Francesc Giralt i Ferran Portella L’any 1927 inicià el Campionat de Manresa i Comarca Durant la dècada dels quaranta organitzà algunes edicions dels Campionats d’Espanya de veterans i establí un equip ciclista amb el qual competí Adolf Espinal, i que inclogué també especialistes de ciclocròs Organitzà també les arribades de la Vuelta a Espanya i Volta a Catalunya a Manresa en collaboració amb l’Esport Ciclista i la Penya Ciclista Manresans El 1979 començà a organitzar les brevets, proves cicloturistes de llarga…
Trofeu Masferrer
![](/sites/default/files/media/EEC/Trofeu_Masferrer.jpg)
Arribada del Trofeu Masferrer de l’any 1994
VOLTA CATALUNYA
Ciclisme
Competició ciclista de carretera disputada entre el 1932 i el 1994.
El seu primer organitzador fou la Unió Esportiva Sant Martí Marià Cañardo guanyà les dues primeres edicions El 1963 passà a formar part de la Setmana Catalana gràcies a la Federació Catalana de Ciclisme, i la victòria fou per a Adolf de Waele Un any després guanyà Francesc Alomar El 1965 la secció de ciclisme de la Unió Esportiva de Sants s’encarregà de l’organització amb un itinerari de 190 quilòmetres entre Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat i amb victòria per a Antoni Bertran De llavors ençà, la provà es consolidà com a pròleg de la Volta a Catalunya Domingo Perurena és el ciclista amb…
Camp d’Esports de Lleida
![](/sites/default/files/media/EEC/Camp_Esports_Lleida.jpg)
Camp d’Esports de Lleida
Zorkum
Futbol
Estadi de futbol de la ciutat de Lleida.
Es començà a construir l’any 1918 seguint un projecte de l’arquitecte lleidatà Adolf Florensa S’inaugurà l’1 de gener de 1919 El terreny de joc tenia unes pistes d’atletisme que l’envoltaven Durant la guerra es convertí en un cementiri de cotxes En el moment de la construcció era el camp del Joventut FC Posteriorment, amb la desaparició del Joventut, foren altres equips els que passaren a jugar-hi L’any 1947, amb la creació de la Unió Esportiva Lleida, aquest equip passà a ser el titular del camp de futbol, que fou objecte de diverses obres de reforma El punt culminant d’aquest…
Víctor Sada i Remisa
![](/sites/default/files/media/EEC/Sada_Remisa_Victor.jpg)
Víctor Sada i Remisa
© FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador de bàsquet.
Fill d’un antic jugador de bàsquet, Adolf Sada, s’inicià a l’escola de bàsquet de l’AE Minguella de Badalona, amb la qual guanyà el Torneig Molinet de minibàsquet 1996 La temporada 1996-97 s’incorporà al planter del Futbol Club Barcelona, amb el qual debutà a la màxima categoria el 2003 El 2006 fou cedit al CB Sant Josep de Girona, on esdevingué un dels millors bases de la Lliga ACB, i el 2008 tornà al FC Barcelona Juga de base i en el seu palmarès figura una Eurolliga 2010, cinc Lligues ACB 2004, 2009, 2011, 2012, 2014, tres Copes del Rei 2010, 2011, 2013, l’Eurocopa de la FIBA…
,
Sant Martí d’Albet (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
Aquesta església, sufragània de la de Sendes, fou en un principi un monestir que ja no tenia comunitat l’any 914 D’aquest mateix any s’ha conservat un document, al cartulari de Tavèrnoles, relatiu a uns"cenobis” sotmesos al monestir de Sant Sadurní de Tavèrnoles pels bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i pel comte Sunifred, els quals s’han identificat com a pertanyents a la vall de Castellbò, on consta el de Sant Martí vinculat a la vila d’ Abezed , parròquia vinculada a Sant Vicenç de les Torres o dels Torrents En l’acta de consagració de Sant Serni de Tavèrnoles de l’any 1040,…
Sant Vicenç dels Torrents (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
L’any 914 els bisbes Nantigís d’Urgell i Adolf i el comte Sunifred, sotmetien al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles el “cenobi” de Sant Vicenç, amb les seves parròquies de Sant Martí d’Albet, de Sant Serni, de Sant Jaume, de Sant Andreu, Sendes i Bescaran, que en nota posterior s’anomena “Sant Vicent delies Torres” L’any 1040, en l’acta de consagració del cenobi de Tavèrnoles, entre els béns dotals consta la parròquia de Sancto Vicentio sive de Sancti Martini dels Torrents En el llibre de visites pastorals del 1575, Sant Vicenç dels Torrents consta com a parròquia amb la sufragània d’Albet…
Centre Gimnàstic Barcelonès
![](/sites/default/files/media/EEC/Centre_Gimnastic_Barcelones.jpg)
Socis fundadors del Centre Gimnàstic Barcelonès
CG Barcelonès
Esport general
Associació poliesportiva del barri del Raval de Barcelona.
Fundada el 1933, nasqué amb l’objectiu de promoure l’activitat física entre les classes més populars Pionera en la pràctica de l’halterofília i la lluita grecoromana a l’Estat espanyol, també tingué seccions de gimnàstica, atletisme, muntanya, espeleologia, tennis, tennis de taula, basquetbol, futbol sala, ioga, educació física i teatre, i disposava d’una biblioteca Alguns dels seus esportistes foren campions de Catalunya i d’Espanya, com els gimnastes Evarist Esquerra, Jordi Elies, Josep Garcia i Adolf Folqué, els atletes Guillem Ros, que presidí l’entitat 1963-78, Albert López…
Club Natació Catalunya
![](/sites/default/files/media/EEC/club_Natacio_Catalunya.jpg)
Equip de waterpolo de l’any 1995 del Club Natació Catalunya guanyador de la Copa d’Europa
© CLUB NATACIÓ CATALUNYA
Natació
Waterpolo
Entitat poliesportiva de Barcelona.
Fundat el 21 d’abril de 1931, fou impulsat per un grup de nedadors del Club Natació Atlètic i del Club Natació Barcelona El primer president fou Adolf Domingo i la primera seu s’establí als Banys Orientals, a la Barceloneta Inicialment tingué poca incidència en les competicions de natació Acabada la Guerra Civil, es refundà i el 1941 el FC Barcelona reclutà els seus nedadors per crear una secció de natació, que durà dos anys El 1943 signà un acord amb l’empresa Baños Populares de Barcelona per a utilitzar una piscina del barri de Gràcia de Barcelona S’hi mantingué fins el 1969, i el 1972 l’…
,
Els bisbes de Ribagorça-Roda
Art romànic
Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…