Resultats de la cerca

Debutà com a professional el 1955 i poc després arribà a Barcelona per posar-se a les ordres de Pedro Caballero, que seria el seu preparador durant tota la seva carrera Fou campió d’Europa del pes gall en quatre oca-sions 1963, 1965 –dues vegades– 1966 El 1965 revalidà el títol a Barcelona Malgrat ser aspirant al títol mundial de la categoria durant alguns anys, el president de la Federació Espanyola de Boxa, Vicente Gil, vetà la seva participació per no canviar la seva residència de Barcelona a Madrid Protagonitzà combats arreu del món, entre els quals destaquen els que l’enfrontaren amb el…

Oficialment fou fundada el 1928, però té un antecedent en la Federación Catalana de Aficionados al Billar, fundada el 1927 i ja inscrita el mateix any en la Unió Internacional de Federacions d’Aficionats al Billar La seva creació es deu als esforços de Raimon Vives Gironès, que en fou el primer president La reunió fundacional serví també per a impulsar la constitució del Club Billar Barcelona i la Federació Espanyola de Billar Totes tres entitats tingueren inicialment la seva seu al Cafè Novetats del barceloní carrer de Casp Sota la presidència de Miquel Llompart 1980-2012 i des…

S’inicià com a davanter al Collegi Alemany El 1945 passà a l’equip barceloní del Sindicato Español Universitario SEU i, posteriorment, jugà amb la UA Sant Gervasi 1950-53, el Júnior i el Centre d’Esports Sabadell Marxà a l’Argentina i fitxà pel River Plate 1954-56, amb el qual guanyà tres campionats El 1956 retornà al Sabadell i la temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona 1957-63, on compaginà les tasques de jugador i entrenador Es proclamà campió de Catalunya 1948, 1950, 1953, 1954, 1958 i d’Espanya 1948, 1950, 1953 Fou set vegades internacional amb la selecció…

Després de passar per l’equip barceloní del BIM i pel Joventut de Badalona, fitxà pel BC Andorra 1987-96, amb el qual aconseguí l’ascens a l’ACB 1992 Posteriorment dirigí el CB León 1997-99 a la màxima categoria, i el Club Esportiu Lleida 1999-2003, amb el qual assolí l’ascens a la Lliga ACB 2001 i guanyà dues Lligues Catalanes 2002, 2003 La temporada 2001-02 rebé el Trofeu Antonio Díaz Miguel al millor entrenador Després d’entrenar el Club Bàsquet Sant Josep de Girona 2004-06, tornà a l’equip de Lleida 2006-09, i a continuació dirigí el CB Múrcia 2009-10 Després de la…

Defensa central i lateral, amb el juvenil de la Unió Esportiva Poble Sec fou internacional i capità de la selecció estatal, que guanyà el Campionat del Món juvenil Ingressà al Futbol Club Barcelona la temporada 1953-54, jugant primerament amb l’Espanya Industrial, filial barcelonista, amb el qual ascendí a primera divisió la temporada 1955-56 Tot seguit passà al primer equip, en el qual jugà des de la temporada 1956-57 fins a l’edició 1968-69, que es retirà Disputà 509 partits i marcà 12 gols Guanyà dues Lligues 1959, 1960, quatre Copes 1957, 1959, 1963, 1968 i tres Copes de Fires 1958, 1960…

Mig centre, fou un dels puntals del Futbol Club Barcelona en l’Edat d’Or del club Molt vinculat des de petit al barri barceloní de Sants, fitxà pel Gladiator, el TBH i el Centre d’Esports 1915-16 abans de jugar amb el FC Barcelona 1916-22 En fundar-se la Unió Esportiva de Sants, passà a formar-ne part 1922-23 Tornà al Barça 1923-28, amb el qual, sumant les dues etapes, disputà 402 partits i marcà 44 gols Guanyà cinc Copes 1920, 1922, 1925, 1926, 1928, nou Campionats de Catalunya 1919-22, 1924-28 i una Copa de Campions 1928 El 17 de juny de 1928 el Barça li reté un partit d’…

També anomenat Hispània Foot-ball Club, fou un dels clubs pioners del futbol català Fou fundat al novembre del 1900 per membres del dissolt FC Escocès i d’altres procedents del Català SC L’equip s’anomenà en un principi Team Roig, però no trigà a adoptar el nom d’Hispània Athletic Club Era format bàsicament per jugadors escocesos els germans Black i els germans Morris, Hamilton, Denniston i Girvan També hi destacava Garriga, però la seva figura era Gustav Green, d’origen anglès, que després sobresortí en el Barcelona i en l’Espanyol L’equip tenia el terreny de joc al carrer de Muntaner El seu…

S’inicià com a pilot amateur el 1925, any que guanyà el primer Gran Premi d’Autocicles amb un Amilcar Disputà tot tipus de curses, especialment rallis, pujades i proves de regularitat, fins que es retirà el 1973, després de guanyar el Ralli de Montecarlo per a veterans La majoria d’aquestes curses les feu acompanyat pel copilot Casimir Aumacelles Presidí la Federació Catalana d’Automobilisme 1940-77 i el Reial Automòbil Club de Catalunya 1957-85 Durant el seu mandat, el RACC passà d’uns cinc mil socis a gairebé cent mil En el vessant esportiu, recuperà el circuit de Montjuïc per a les curses…

Mapes de tres moments de la transformació del paisatge entre els segles II aC i el segle XIII S Riera La romanització del Pla de Barcelona no comportà, a escala regional, canvis substancials en el medi fisic Gran Part de la superfície de la plana i de les serralades litorals Marina i Collserola continuaren ocupades per boscos mixtos d’alzina i roure, si bé al sector sud de la plana barcelonina el roure escassejava i l’alzina era dominant Part de les elevacions calcàries del massís del Garraf ja estaven ocupades per comunitats de garric i margalló Si bé durant aquest període s’aprecien els…

Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…