Resultats de la cerca

Defensa dret del Centre d’Esports Sabadell durant els anys trenta i principi dels quaranta Es proclamà campió de Catalunya la temporada 1933-34 i disputà la final de Copa del 1935

Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell 1963-75 i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips 1964-75 El 1967 hi creà l’Escola de Tennis També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis 1965-75, on fou nomenat vicepresident el 1975 El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer 1977-81, cap del Comitè esportiu 1981-84 i des del 1985, vocal Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991, rebé el premi Dirigent de Federació de l’…

Fundat el 1927, nasqué com a club continuador de la Unió Esportiva Sallent, creada l’any 1920 El seu primer president fou Jaume Escaler Cal destacar que el futbol havia estat introduït al municipi al principi del segle XX per l’enginyer industrial Valentí Morral i Puig El club visqué la seva època daurada durant la segona meitat dels anys cinquanta, en què el primer equip milità quatre temporades a tercera divisió 1957-60 Jugava al camp de la Costeta i des del 1970 celebrà els seus partits al Camp Nou Municipal de Sallent Té equips en categories inferiors

Mapa de la situació dels jaciments d’època romana localitzats prop del conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa AA Moro Els únics testimonis documentals del municipi romà d’Ègara corresponen a dues inscripcions epigràfiques conservades en sengles pedestals de pedra calcària, reaprofitats i encastats en l’obra romànica de l’església de Santa Maria de Terrassa El primer pedestal es troba situat a la paret esquerra de la nau, abans del creuer Presenta una dedicatòria a l’emperador Antoni Pius, i es pot datar de l’any 139 El seu interès rau en el fet que permet conèixer l’estatus jurídic…

Actualment, podem distingir, ai territori de les valls del Llobregat i del Besòs, dues pràctiques funeràries diferenciades, les quals coexistiran durant tot el període d’una banda, l’enterrament a redós d’un edifici religiós i, de l’altra, l’enterrament, en espais funeraris aïllats, formant petites necròpolis amb agrupacions de tombes Necròpolis en relació amb una església Fases IA i IB de l’església i necròpoli de Sant Menna Sentmenat, datables entre els segles V i VIII J Roig Ara com ara, al territori estudiat només coneixem pocs casos, constatats arqueològicament de necròpolis associades a…

Gaiffier, B de 1949  Les oraissons de l’office de Sant Hippolyte dans le Libellus Orationum de Vérone , “Revue d’Ascétique el dc Myslique”, 25, pàgs 219-224 Gaiffier, B de 1954  Sub Daciano praeside Étude de quelques passions espagnoles , “Anallecta Bollandiana” Bolonya, 72, pàgs 378-396 Gallay, J 1943 Los mosaicos de Fraga, en el Museo de Zaragoza , “Archivo Español de Arqueología” Madrid, XVI, pàgs 227-239 Gallart, Josep i altres 1985 L’arqueologia a la ciutat de Lleida , Lleida Galop, Didier 1998 La rôle du Moyen Age dans l’anthropisation du massif pyrénéen le témoignage de la palynologie…

Caballé i Crivillés, Antoni 1985  Memòria sobre l’excavació d’urgència a la plaça de la Pietat de Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, inèdita Caballé, G, Mestres, I i Subiranes, C 1997 Excavacions arqueològiques a la zona del Portalet Vic , Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, memoria inèdita Caballero Zoreda, Luis 1974 Cerámica sigillata clara del tipo D estampada de las provincias de Murcia y Almería , “Miscelánea arqueológica” Barcelona, I, pàgs 193-222 Caballero Zoreda, Luis 1980 Las cruces caladas con laurea y pie para hincar de época…

El fet d’intentar abordar l’estudi del món rural a Catalunya durant els, fins ara, segles foscos de l’antiguitat tardana IV-VII, i únicament a partir de l’arqueologia, pot semblar una tasca arriscada en restar fora del discurs historic dels esdeveniments Però en les ultimes dècades del segle XX s’han produït tot un seguit de novetats pel que fa a les fonts i a la metodologia, que han fet valorar amb altres ulls esdeveniments i conceptes de la historiografia tradicional En primer lloc, la publicació del repertori de les ceràmiques nord-africanes, orientals i narboneses, la qual cosa ha permès…