Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Maria Rosa Rovira Pastells
Judo
Judoka, jutgessa i àrbitra.
Cinturó negre segon dan de judo, guanyà el Campionat d’Espanya universitari 1995 i participà en la Universíada 1995 Assolí la tercera posició 1992 i el subcampionat 1994 al Campionat d’Espanya, i es proclamà campiona de Catalunya diverses vegades 1987-96 Impartí classes de judo al club Athletic Silenc
Ricard Planiol Canaleta
Patinatge
Patinador sobre rodes i entrenador.
Especialitzat en patinatge artístic, formà part del Club Olímpic Farners 1979-90 i de la Unió Esportiva Sarrià 1991-92 Guanyà quatre medalles d’or en el Campionat d’Espanya 1981, 1983, 1991, tres de les quals en individual i una en parelles mixtes En les seves 18 participacions amb la selecció espanyola, aconseguí una medalla de plata a la Copa Alemanya 1991, una de bronze 1992 i una plata 1989 a la Copa d’Europa i una de bronze al Mundial 1992, totes en categoria individual El 1990 s’inicià com a entrenador al Club Patí Hoquei d’Olot i entrenà el Foment Deportiu Cassanenc 1995-…
Federació Catalana de Futbol Sala
Federació Catalana de Futbol Sala
Futbol sala
Organisme rector del futbol sala a Catalunya sota les directrius de l’Associació Mundial de Futsal (AMF) i de la Unió Europea de Futbol Sala (UEFS).
Fou constituïda el 1983 i té la seu a Barcelona L’abril del 1990 fou exclosa del registre de Federacions Esportives de Catalunya, fet que comportà l’obertura d’un procés judicial que s’allargà fins l’any 2003 i que s’emmarcà en una disputa amb la Federació Catalana de Futbol sobre la potestat per a obtenir la representativitat d’aquest esport A la vegada era un capítol més de la lluita de l’Administració de l’Estat per evitar la participació de seleccions catalanes en competicions internacionals oficials Al juny del 1991 fou readmesa, a conseqüència d’una sentència del Tribunal Suprem que el…
futbol sala
Arxiu LNFS
Futbol sala
Esport de pilota practicat entre dos equips de cinc jugadors (quatre de camp i un porter) en una pista rectangular de 40 × 20 m amb l’objectiu de marcar gols a la porteria contrària.
Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts També és conegut com futsal Història del futbol sala El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930 La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves YMCA de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports Del futbol, se’n reproduí el…
Arquitectura civil i urbanisme als darrers anys de la República: el segle I aC
Un moment decisiu per a l’urbanisme romà en el territori de Catalunya sembla que cal situar-lo cap a l’any 100 aC L’arqueologia, malgrat que debat encara problemes de precisió cronològica, permet entreveure com sorgeixen diverses ciutats que, probablement, eren fruit d’un programa de fundacions urbanes ben concebut i planificat que pretenia installar places fortes amb una clara finalitat estratègica i, a la vegada, portar a terme una conscient colonització agrària del territori Baetulo Badalona, Iluro Mataró, Iesso Guissona, Aeso Isona i la ciutat romana d’Empúries són els exemples més clars…
L’escultura sota el franquisme
La República Espanyola i Catalunya van perdre la guerra i, a partir del 26 de gener de 1939, amb l’ocupació de Barcelona per les tropes del general Franco, començà en la pràctica el que l’historiador Josep Benet ha definit com un intent de genocidi cultural contra Catalunya Aquest genocidi va consistir no únicament en la persecució contra la llengua i la cultura catalanes, sinó també en moltes altres accions de caràcter repressiu per aconseguir la desaparició de la identitat lingüística, cultural i nacional de Catalunya A part del collaboracionisme artístic amb el règim franquista i altres…
Pintura moderna
La lenta assimilació de la modernitat en la pintura La producció pictòrica del cinc-cents a Catalunya endegà el camí cap a les noves propostes renaixentistes a partir, essencialment, de les aportacions d’artífexs de fora del país, als quals s’adheriren alguns pocs d’autòctons Cal tenir en compte no únicament les realitzacions dels tradicionals tallers catalans, sinó totes aquelles obres que es fan a Catalunya i que, com veurem, són deutores d’artistes, influències i models forans L’estatus itinerant de determinats creadors de l’època farà de les terres catalanes un centre de pas i de…