Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Gich Bech de Careda
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou administrador general del FC Barcelona, a partir del 1955, i gerent del club blaugrana 1968-70 Fou Delegado Nacional de Educación Física y Deportes i president del Comitè Olímpic Espanyol 1970-75, en substitució de Joan Antoni Samaranch Va tenir un paper important perquè el FC Barcelona rebés subvencions per a la construcció del Palau Blaugrana i el Palau de Gel
Michael Rahal
Escacs
Jugador i entrenador d’escacs.
Membre de la Societat Coral Colon de Sabadell, és Mestre Internacional des del 1999 Guanyà nombrosos torneigs internacionals i fou subcampió de Catalunya 1997 També és administrador i expert de l’Internet Chess Club, comentarista de l’ICC ChessFM, entrenador de la Federació Espanyola d’Escacs des del 1998, i responsable de l’àrea educativa i coordinador general de l’Escola d’Escacs Miguel Illescas
Miquel Herrero Sallarès
Natació
Àrbitre i directiu de natació.
Essent directiu del Club Natació Sabadell, l’abril del 1950 fou designat tresorer de la junta directiva de la Federació Catalana de Natació Romangué en aquest càrrec durant vint-i-tres anys, aleshores passà a ser-ne administrador durant catorze anys més i es retirà el 1987 També fou àrbitre de natació collegiat el 1951 i nomenat membre d’honor del collegi català el 1994 La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1958 i l’espanyola, la de serveis distingits d’argent 1966 i d’or 1972
Alexandre Galí i Coll
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia catalana
Esport general
Literatura catalana
Pedagog i historiador.
Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…
, , ,
Les religions de l'antiguitat
Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…
La formació del món modern
Descobriments geogràfics i colonització Entre la fi del segle XV i el començament del XVI, Europa va viure un moment molt rellevant per a la seva història En van ser les causes sobretot els descobriments geogràfics, que van permetre ampliar els límits del territori conegut i transitat pels europeus El món es va començar a engrandir gràcies al descobriment de nous continents, pobles i terres fins aleshores inexplorats, per obra sobretot de navegants portuguesos, castellans i italians La civilització europea, que durant millennis havia viscut dins els límits del continent, en menys d’un segle…