Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Justo Conde Esteve
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Especialitzat en basquetbol, s’inicià el 1953 a Ràdio Unió i més tard passà a Ràdio Joventut Juntament amb altres periodistes i aficionats al bàsquet, fundà Rebote, solamente baloncesto , primera revista especialitzada en bàsquet que s’edità a Barcelona 1960-78 Fou redactor del diari Dicen des de la seva creació fins a la seva desaparició 1952-86 Collaborà en diferents pàgines d’internet especialitzades en bàsquet És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen Historia de la selección española de baloncesto , Historia de los Mundiales de baloncesto 1987, 70 años de baloncesto en…
Eduard Prades Reverter
Arxiu E. Prades
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Competí en categoria sub-23 amb el FC Barcelona i posteriorment a l’ECP-Spiuk, amb el qual guanyà la general de joves de la Volta Portugal del Futur 2007 El 2008 s’imposà a la Clàssica de la Costa Càlida El 2009 debutà com a professional dins de l’Andorra Grandvalira, però un any després tornà a la categoria elit amb l’Azysa, on triomfà en el Gran Premi Macario i en el Trofeu de Castellolí En 2011 fitxà per l’Ajuntament de Tarragona-Mopesa i guanyà etapes al Cinturó de l’Empordà, la Vuelta a Salamanca i el Gran Premi Vilareal, a més de les clàssiques d’Aitzondo i Santa Creu La següent…
Club Joventut de Badalona
© Club Joventut de Badalona
Basquetbol
Club de basquetbol fundat a Badalona el 30 de març de 1930.
És també conegut amb el nom de la Penya Ha participat en la màxima categoria del bàsquet estatal des de la creació de la primera Lliga espanyola la temporada 1955-56 Referent del basquetbol a Catalunya i a Espanya, les seves actuacions també han destacat en l’àmbit europeu La primera denominació del club fou Penya Spirit of Badalona Fou constituït gràcies a un grup d’amics que es reuniren amb l’objectiu de fer activitats de caràcter lúdic i esportiu Practicà diversos esports com futbol, ciclisme o tennis de taula, però finalment el basquetbol fou escollit com a activitat principal Des de la…
,
Expressions i refranys
A A Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes A boca de mener A bon fat i a mal fat, ajuda-t’hi la meitat A cau d’orella A cent anys, coteta verda A cinquanta anys, pocs banys A l’abril, cada gota en val mil A l’estiu, tota cuca viu A la casa, per a estar-hi bé, hi ha d’haver tres vells l’amo, el vi i el porc A la dona mai li falta pa i l’home va a captar A la dona treballadora no li fa res que el marit se li mori A la primera el rei perdona, a la segona perdona el papa i a la tercera ningú no s’escapa A la taula i al llit, al primer crit A la tercera va la vençuda A la terra de Cucanya, qui més…
El simbolisme dels nombres
Els nombres i la vida Totes les cultures presenten un component matemàtic que es posa de manifest en diferents àmbits el primer es relaciona amb els nombres, i té a veure amb les activitats de comptar i mesurar el segon fa referència a l’espai, i es posa de manifest en les accions de localitzar i dissenyar i, finalment, el tercer incumbeix la relació social de les persones, i afecta els dominis d’explicar i jugar Gravat del s XIX publicat al llibre Mystères des chiffres , de M-A Ouakin, que utilitza la figura humana per a representar els nombres aràbics Elisabet Puig Girós En la cultura…
Els instruments
Estris sonors Qui més qui menys té una idea prou clara d’allò que s’anomena instrument musical, o simplement instrument En canvi és una qüestió més complexa l’establiment del llindar a partir del qual un objecte esdevé instrument de fer música, perquè, aquest llindar, no el determina sempre l’objecte en ell mateix Hi intervé també la categoria del sonador, o la naturalesa del constructor, però sobretot l’aplicació que se’n faci al marge de les propietats i possibilitats intrínseques de l’instrument, perquè l’establiment del límit és determinat igualment…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…
Les institucions
L’església S’entén per Església el conjunt de seguidors de les doctrines de Jesús de Natzaret Segons la història, Jesús nasqué a Palestina l’any 754 de la fundació de Roma i morí entorn de l’any 33 de la nostra era, que comença amb el seu naixement Molts historiadors han fet noves precisions sobre la cronologia exacta de la seva vida per bé que aquí no tenen cabuda Els seus seguidors van constituir una societat que va prendre el nom d’Església, derivat del mot grec ecclesia , que significa ‘assemblea’ Molt aviat van establir-ne el centre a Roma i tingueren com a cap el papa, considerat…
L’associacionisme
El corporativisme local gremis i confraries Les confraries han anat adaptant-se a l’evolució dels oficis que agrupaven A la fotografia, moll de pesca de la Confraria de Sant Elm d’Arenys de Mar Fototecacom – M Catalán Durant l’antic règim van aparèixer formes associatives destinades a protegir els interessos comuns de diferents grups de ciutadans o camperols Els artesans es van organitzar a l’entorn dels gremis o confraries , que actuaven com a xarxa laboral de relació i informació, preservaven el saber dels diferents oficis i sovint feien de primitives mutualitats que donaven suport als seus…
Gèneres etnopoètics
De la literatura oral a l’etnopoètica Portades de d'esquerra a dreta Les rondalles catalanes , illustrades per en Joan Vila Les rondalles valencianes , d'Enric Valor i Vives Rondaies eivissenques , de Joan Castelló Guasch Enciclopèdia Catalana Literatura oral, literatura popular, literatura de tradició oral són diverses denominacions que s’han utilitzat al llarg del temps per a fer referència a aquella literatura que es transmet oralment d’una generació a una altra i que és variable per naturalesa, ja que el mateix procés de transmissió facilita que cadascú pugui recrear-la, transformar-la i…