Resultats de la cerca

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i incorporà…

Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…

És director tècnic de la companyia de guies i cap d’estudis de l’Escola de Muntanya de Benasc Ha practicat, a alt nivell, el descens en surf de neu, el telemarc, el mixt esportiu, el bloc, l’escalada en gel i roca, les grans vies alpines o els ascensos a les muntanyes més altes de la Terra Destaca el descens en surf de neu del Cho Oyu, la consecució de noves rutes a la cara nord de l’Everest, l’Asgard Tower, a l’illa de Baffin, i la cara oest del Siula Chico, a Perú Protagonitzà la primera travessa en solitari del camp de gel Patagònic Sud i el primer intent mundial de la cara oest del Cerro…

Soci del Centre Excursionista Àliga, que ha presidit Al principi de la dècada de 1970 fou membre de la secció catalana del GAME, i el 1974 fou admès al Groupe Pyreneiste de Haute Montagne francès Als Pirineus Centrals explorà noves rutes, entre les quals destaquen l’esperó central de la cara nord de l’agulla de Perramó i l’obertura de sis vies a la cara sud de la Maladeta Des del 1978 desenvolupà una intensa activitat als Alps, amb gairebé una desena de primeres nacionals Fou responsable de la secció “Actualitat Alpinística”, de la revista Vèrtex 1976-86, a més de collaborar en les revistes…

Soci del Centre Excursionista de Catalunya i membre del Centre Acadèmic d’Escalada CADE des del 1981, és guia d’alta muntanya i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya ECAM Durant les dècades de 1980 i 1990 feu escalades de dificultat als Pirineus i als Alps Destaquen la primera hivernal estatal a la paret nord del mont Cerví, juntament amb Joan Martínez 1990 la cara nord de l’Eiger 1990 la primera estatal a la cara nord del Scheideggwetterhorn, als Alps Bernesos, amb Lluís Giner 1991, i l’esperó Walker de les Grans Jorasses 1992 El 1986 assolí el cim del Nun durant una expedició d’…

Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en les primeres…

Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud de l’…

Situada a la cara nord del massís del Port del Comte, des de la muntanya de l’Arp 1830 m fins a Prat Llong 2150 m, fou inaugurada el 1978 Té 30 km de circuits nòrdics i 7 km de recorreguts amb raquetes de neu

Màxima exponent a Catalunya de l’escalada en grans parets big wall S’inicià en l’escalada el 1993 i ha tingut una trajectòria imparable en l’escalada artificial, amb importants ascensions i obertura de noves vies a Terradets, Mont-rebei, Montserrat, els Picos de Europa, les Dolomites, Yosemite, els Andes i l’Himàlaia Cal destacar-ne la repetició en solitari de la via Principado de Asturias, al Naranjo de Bulnes 1996, activitat que fou reconeguda amb el Piolet d’Or de la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada FEDME També al Naranjo obrí, el 1998, la via Tramuntana…

Passà pel Borges Blanques, Leridano i Larache abans d’incorporar-se a la UE Lleida 1950-51, amb el qual debutà a primera divisió Fitxà pel Sevilla de cara a la campanya 1951-52, però acabà cedit al Melilla i traspassat al Racing de Santander 1952-54 Posteriorment jugà al Màlaga, Sabadell 1955-57, Lleida 1957-58 i Mataró 1958-59, abans de retirar-se