Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Joan Manel Asensi Ripoll
Futbol
Futbolista.
Migcampista que s’inicià a l’Elx Club de Futbol, on jugà quatre temporades entre els anys 1966 i 1970 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona per vuitanta milions de pessetes, xifra que constituí tot un rècord en aquell moment Hi jugà onze temporades, entre el 1970 i el 1980, i fou capità de l’equip després de la marxa de Johan Cruyff Guanyà una Lliga 1974, dues Copes d’Espanya 1971, 1978 i una Recopa d’Europa 1979 Disputà 492 partits oficials i aconseguí 130 gols El 1980 deixà el club a mitja temporada en acceptar una important oferta econòmica del Puebla de Mèxic…
Josep Quirante Pineda
Futbol
Futbolista, entrenador i atleta.
Jugava de mig volant i, en algunes ocasions, de defensa Ingressà al Futbol Club Barcelona l’any 1901 i, a partir del 1903, alternà la seva condició de jugador amb la de directiu Amb l’equip blaugrana, del qual fou capità, disputà 114 partits i marcà 48 gols Guanyà una Copa d’Espanya 1910, una Copa Macaya 1902, una Copa Barcelona 1903, quatre Campionats de Catalunya 1905, 1909, 1910, 1911 i dues Copes dels Pirineus Orientals 1910, 1911 El 1907 disputà alguns partits amb el Real Madrid aprofitant algun dels seus viatges a la capital espanyola Al principi del 1912 fou expulsat del Barcelona en…
Manel Estiarte i Duocastella
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
Format al Club Natació Manresa, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1976 Centrat en el waterpolo, debutà amb la selecció espanyola absoluta als Campionats d’Europa del 1977 Els Jocs Olímpics de Moscou 1980 foren la seva plataforma de llançament, amb l’equip d’Espanya quart classificat i ell erigit en màxim golejador del torneig Una fita que, al llarg de la seva vida esportiva, assolí en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, cinc Copes FINA i sis Campionats d’Europa El 1981 deixà el CN Manresa i fitxà pel Club Natació Barcelona 1981-84, amb el qual obtingué tres Campionats de…
,
La guerra de les ones. 1941-77
La ràdio va protagonitzar una part important de la vida política durant els anys 1930 i, des del 1939, va esdevenir una peça clau en la lluita política La Segona Guerra Mundial 1939-45 i, sobretot, la guerra freda 1947-89, difícilment es podrien entendre sense les emissions radiofòniques Catalans a les emissores de ràdio La importància d’aquest mitjà de comunicació era considerada per tots els governs, com també pels qui aspiraven a ser governants Des del 1941, i encara més, a partir del 1947, la població amb accés a un aparell receptor va anar creixent, i el nombre de programes i de centres…
Taps de suro. 1908-1929
L’esclat de la cervesa anglosaxona i del vi i del champagne francès i la història del cava català iniciat al darrer terç del segle XIX inclou una peça bàsica els taps de suro que es fabriquen especialment a tres comarques catalanes la Selva, el Gironès i el Baix Empordà La cervesa, el vi, el xampany i el cava es venen, viatgen i es conserven de la manera que ho fan gràcies, en bona part, als taps de suro catalans Amb la cervesa hi hagué un canvi el tap de suro desaparegué, substituït per un tap metàllic amb un disc de suro a l’interior Alzines i empreses Taps de suro grans fabricants i places…
L’exili del 1939. 1939-1975
L’exili català de l’hivern del 1939, per les dimensions i el dramatisme que presentà, és l’únic precedent dels grans moviments de població causats per la Segona Guerra Mundial, que s’inicià uns quants mesos després S’exiliaren persones de totes les edats, soldats i civils Es tractava de persones de nacionalitat espanyola, unes 470000 aproximadament, i, també, dels membres que quedaven de les Brigades Internacionals L’exili durant la guerra civil 1936-1939 S’exiliaren soldats i oficials de l’exèrcit republicà, tot el govern de la Generalitat, tot el Parlament català, els governs municipals,…