Resultats de la cerca

Fundat l’any 1959, els primers anys jugà a categoria comarcal i a tercera territorial, on competí al final de la dècada dels setanta La temporada 1988-89 debutà a segona territorial i fou campió de grup el 1999 i el 2009 Ha jugat a primera territorial vuit temporades Disposa d’un equip juvenil Juga al camp municipal de Begur

Fou campió de Catalunya de ball esportiu amb cadira de rodes fent parella amb Laura Chaparro 2010, 2011, amb la qual també participà en el Campionat del Món de la Federació Internacional de Ball Esportiu IDSF Rebé el premi al millor esportista adaptat 2010

Membre del Club Natació Barcelona, el 1939 fou campió de Catalunya de 100 m lliure i de relleus 3×100 m estils, 5×50 m lliure i 4×200 m lliure Es proclamà campió d’Espanya de 100 m lliure 1935, 1940 i de relleus 3×100 m estils 1935, 1936 i 4×200 m lliure 1935, 1940 En el període 1935-42 establí deu rècords de Catalunya, que també ho foren d’Espanya, en les proves de 50 m i 100 m lliure, 3×100 m estils, 4×100 m i 4×200 m lliure

S’hi debat el present i el futur del cicloturisme i el senderisme L’organització i promoció d’aquesta trobada és a càrrec de la diputació corresponent i d’entitats ciclistes com la Federació Catalana de Ciclisme Les dues primeres edicions se celebraren entre Begur i Palafrugell els anys 2009 i 2010 i inclogueren la Volta cicloesportiva a les Gavarres La tercera edició tingué lloc a Pineda de Mar

Dedicat principalment a la natació i al waterpolo, fou fundat el 1931 per un grup d’entusiastes que freqüentaven la piscina dels banys la Deliciosa, a la platja de la Barceloneta Començà a destacar els anys quaranta, quan Joan Ricart es proclamà campió de Catalunya de salts 1942 L’any 1944 Josep Abril esdevingué el primer campió de Catalunya de natació del club Durant la seva història, nombrosos nedadors han aconseguit èxits rellevants en l’àmbit estatal i internacional, com Eduard Lorente, Maria Peláez i Núria Castelló, que es proclamaren diverses vegades campions d’Espanya en diferents…

Característic aspecte de les Gavarres, en una panoràmica des del puig d’Arques El relleu és ondulat i els vessants són totalment coberts per boscos d’arbres de fulla perenne, com alzines, arboços, sureres i pins Ernest Costa Les Gavarres i el massís de Cadiretes 11, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Els massissos de les Gavarres i Cadiretes, amb les muntanyes de Begur, formen part del límit septentrional de la Serralada Litoral Catalana Són un conjunt paisatgístic de primer ordre, i conserven importants reductes de bosc mediterrani, enfront les…

La bellesa d’aquest racó, pròxim a Aiguablava, permet d’imaginar l’estat originari de la Costa Brava, lliure de la profunda desfiguració a què s’ha vist sotmesa en tota la seva geografia Ernest Costa La Costa Brava meridional 25, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Amb aquest nom s’entén el tram costaner comprès entre Blanes i la platja de Pals Constitueix un sector litoral prou caracteritzat i uniforme, ben diferenciat tant de la costa predominantment baixa i arenosa del Maresme com de la dels sectors empordanesos més septentrionals, de caràcter més divers La…

Comparació de la freqüència de mides de corall vermell Corallium rubrum entre les colònies d’una població de les illes Medes protegides des del 1990 i les peces pescades de zones no protegides de la Costa Brava El gràfic posa de manifest que als ecosistemes que tenen un estatus de zona protegida, fins i tot des de dates relativament recents, el corall creix de manera més sostinguda i assoleix talles més grans També s’ha pogut comprovar que a fondàries superiors als 60-90 m i en zones poc accessibles, assoleix mides més grans, cosa que fa recomanable que la protecció s’apliqui fins a 80 m de…

Mapa de la distribució de les roques ígnies i metamòrfiques dels terrenys paleozoics als Països Catalans Observeu com les àrees afectades per metamorfisme regional de grau mitjà o alt envolten els massissos formats per ortogneis, i també la relació entre les àrees afectades per metamorfisme de contacte i els granitoides intrusius, la intrusió dels quals ha provocat el metamorfisme Maber, original de Jordi Carreras Els terrenys hercinians dels Països Catalans, anàlogament als d’altres sectors de la Serralada Herciniana, es caracteritzen per l’abundància d’intrusions de granitoides Deixant de…

Comunitats intermareals Roques intermareals de la Meda Xica Baix Empordà, poblades d’algues roges incrustants Jania rubens , d’algues brunes Cystoseira , d’algues verdes Ulva etc R Folch i Guillèn La nostra franja litoral està sotmesa a les condicions climàtiques generals de la zona mediterrània, però es veu afectada, a més, per diversos factors ecològics especials L’acció d’aquests factors impedeix la installació de les comunitats mediterrànies convencionals terra endins i determina l’aparició d’un seguit de comunitats permanents, específicament litorals Efectivament, la immediatesa de…