Resultats de la cerca

Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres…

Àrea de distribució del rossinyol del Japó que recull tant l’àrea d’hivernada com la de l’època de cria IDEM, a partir de dades de l’ Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 El rossinyol del Japó Leiothrix lutea és una espècie exòtica present als Països Catalans des de l’inici de la dècada de 1990, que es va detectar als boscos de la serra de Collserola Barcelonès, on és present durant tot l’any Les poblacions originàries d’aquesta espècie s’estenen des del nord de l’Himàlaia cap a l’est a través del nord de Myanmar fins al sud del riu lang-Tsé, a la Xina A escala mundial,…

Porter de la selecció japonesa de waterpolo, una malaltia el feu retirar-se de la competició abans del 1964 Installat a Lloret de Mar 1968, entrenà l’equip de waterpolo masculí del Club Natació Banyoles 1972-78, el qual feu pujar a la primera divisió, i també fou entrenador de la secció de natació del club L’any 1982 organitzà la primera travessia per la badia de Lloret Als Jocs Olímpic de Barcelona fou secretari del comité olimpic del Japó, vinculat a la selecció de waterpolo Fou un dels fundadors del Club Natació Lloret de Mar 5 de maig de 1993, on, a més, també fou entrenador…

Membre del Club Natació Barcelona, el 1939 fou campió de Catalunya de 100 m lliure i de relleus 3×100 m estils, 5×50 m lliure i 4×200 m lliure Es proclamà campió d’Espanya de 100 m lliure 1935, 1940 i de relleus 3×100 m estils 1935, 1936 i 4×200 m lliure 1935, 1940 En el període 1935-42 establí deu rècords de Catalunya, que també ho foren d’Espanya, en les proves de 50 m i 100 m lliure, 3×100 m estils, 4×100 m i 4×200 m lliure

Fou creat als anys seixanta del segle XX per Kenji Kurosaki com a variant de la boxa tailandesa tradicional Barrejà tècniques pugilístiques amb altres de provinents d’arts marcials com el karate, d’aquí el seu nom kick ‘donar puntades’ i boxing ‘boxejar’ Els seus practicants competeixen com a amateurs o com a professionals Hi ha sis disciplines de competició dividides en categories de pes oriental, americana, light-contact, semi-contact, defensa personal i grappling Diverses federacions i associacions en regulen la pràctica i organitzen les diferents competicions Els combats…

Els seus orígens es remunten al 1882, quan el pedagog Jigoro Kano obrí la primera escola de judo a Tòquio Kano codificà la seva pràctica, eliminant les parts perilloses del jujutsu, i emfatitzà els seus principis filosòfics El judo permet només el contacte entre judokes nom que reben els seus practicants amb les mans nues i prohibeix determinats cops i luxacions considerats perillosos Té com a principi aprofitar la força de l’adversari per a desequilibrar-lo i tirar-lo al terra i mantenir-lo sotmès Les tècniques emprades són un conjunt d’accions coordinades que tenen per objecte projectar,…

Originari del Japó, fou desenvolupat pels guerrers samurais Arribà a Catalunya a la darreria del s XX, i a partir dels primers anys del s XXI se n’organitzaren els primers campionats, que regula la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades

Iniciat en gimnàstica artística, l’any 2003 començà a practicar la gimnàstica aeròbica passant pels clubs Creu Alta Club, Club Esportiu Bunkay i el Club de Gimnasia La Mina-Gervasio Deferr Becat al CAR de Sant Cugat, debutà amb la selecció estatal l’any 2004 i un dels seus primers èxits fou la consecució de la medalla de plata al Campionat del Món júnior 2004 En categoria sènior, fou dues vegades campió del món individual 2008, 2012, dues vegades campió d’Europa 2009, 2011 i guanyà la medalla d’or als Jocs Mundials de Kaohsiung 2009 Prèviament havia aconseguit la medalla de plata al Campionat…

Àrea de distribució mundial de la família dels glírids Maber, extret de Macdonald, 1985 La família dels glírids és una de les més petites de l’ordre dels rosegadors i comprèn animals molt característics, els lirons, tots de morfologia molt semblant, menys en el cas del gènere Glirurus del Japó, que s’assembla més a un esquirol terrestre Es distribueixen per la regió paleàrtica, Europa —des del S d’Escandinàvia fins a la Mediterrània—, W d’Àfrica, Àsia Menor i part central d’Àsia Hi ha un gènere, Glirurus , que habita al Japó i un altre, Graphiurus , que habita a l’…

L’objectiu del kendo, que en japonès significa ‘via del sabre’, és colpejar l’adversari abans de ser colpejat, normalment amb un sol moviment ràpid i precís Els combatents agafen el sabre amb les dues mans, s’enfronten de cara, mai de costat com en l’esgrima, i van protegits amb una armadura que consta de casc, faldilla, protector pectoral i protector de braços El kendo s’originà al Japó El seu precedent, el kenjutsu o ‘art del sabre’, data del segle VIII L’expansió dels guerrers samurais al segle XI propicià el desenvolupament del sabre japonès El kenjutsu guanyà protagonisme i…