Àrea de distribució del misgurn del Japó (Misgurnus anguillicaudatus) als Països Catalans.
IDEM, a partir de fonts diverses.
El misgurn del Japó o llop oriental (Misgurnus anguillicaudatus) és un cobítid (Cobitidae) de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total. Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes. La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre. A diferència d’altres espècies del mateix gènere, el misgurn del Japó no té una cresta adiposa gaire desenvolupada. El dimorfisme sexual no és gaire evident. Els mascles tenen el segon radi de l’aleta pectoral més llarg i gruixut que les femelles.
El seu hàbitat típic són les aigües amb corrent escàs i fons tou, on troba les restes vegetals i els invertebrats de què s’alimenta amb ajuda de les barbetes. No és una espècie exigent quant a la qualitat de l’aigua. Tolera bé especialment la contaminació de tipus orgànic i pot captar oxigen atmosfèric mitjançant l’anomenada respiració intestinal, capacitat que li permet viure en aigües pobres d’oxigen. Al marge de les brànquies, també realitza l’intercanvi de gasos a través del tegument, aptitud avantatjosa en cas de manca d’aigua o durant l’hivern, quan l’espècie sobreviu enterrada al fang (sempre que es mantingui humit) fins que les condicions ambientals milloren. No es tenen dades sobre la seva reproducció.
Citat per primera vegada a casa nostra l’any 2001 al delta de l’Ebre, al cap de menys d’una dècada el misgurn del Japó ja ha colonitzat totes les zones d’aigua dolça d’aquest delta, i és previsible que s’expandeixi riu amunt fins als punts de barrera, com ha fet en altres llocs on ha estat introduït.
Miguel Clavero.
L’àrea de distribució del misgurn del Japó comprèn des de Birmània fins a Sibèria, incloent-hi l’arxipèlag del Japó. La primera citació a la península Ibèrica és del 2001, quan va ser localitzat al delta de l’Ebre, on l’espècie està en expansió. A més, existeix una citació més recent, de l’any 2006, a la conca del Llobregat, on sembla que no s’ha establert.
Es plantegen diferents hipòtesis sobre l’origen de la seva introducció: l’espècie té prestigi culinari en alguns països com el Japó; és una bona candidata com a esquer per a la captura d’espècies piscívores en la pesca recreativa, i també és una espècie d’interès ornamental com a "escombriaire" en els aquaris domèstics. Per la zona on fou citada per primera vegada, sembla que la causa més probable de la seva introducció al nostre territori és la fugida involuntària d’un centre d’estabulació de peixos ornamentals. Tenint en compte això, no és descartable que s’hagin pogut escapar altres espècies morfològicament molt semblants al misgurn del Japó, ja que sovint venen barrejades com si fossin la mateixa espècie: Misgurnus mizolepis o Paramisgumus dabryanus, per exemple. D’altra banda, tampoc no es pot rebutjar la introducció directa a través de l’alliberació d’exemplars per particulars o com a esquer viu a les localitats allunyades de qualsevol centre d’aqüicultura on s’ha trobat recentment.