Resultats de la cerca

De publicació bimensual i en llengua castellana, està especialitzada en les diverses modalitats esportives eqüestres i es distribueix a Catalunya, Andorra i les Illes Balears Editada per l’empresa Edisgrat, la redacció es troba a Cardedeu i el seu director és Antoni Valentí Arbós Disposa d’una llarga relació de collaboradors, com l’Associació de Criadors i Propietaris de Cavalls de Raça Menorquina o l’Associació de Cavallistes en Defensa dels Camins i Rutes Públiques de Mallorca

Imatge general d’una gespa de Naufraga balearica , emergint de les escletxes de la roca, amb un brot florit a baix Joana Cursach Naufraga balearica és un dels endemismes més emblemàtics de les Balears És una petita planta herbàcia de la família de les umbellíferes que viu en unes poques localitats de la serra de Tramuntana de Mallorca Els anys vuitanta també va ser trobada a Còrsega, però aquesta població es va extingir pocs anys més tard Estudis genètics d’aquesta població corsa van generar seriosos dubtes que realment fos una població natural Avui en dia, mentre no apareguin noves…

La serp de garriga balear Macroprotodon mauritanicus té el dors de color terrós o grisenc, amb una línia vertebral de petits rectangles negres, un característic dibuix fosc a la nuca i una brida també fosca que va de l’ull al llavi Guillem Giner L’any 2001 es va considerar que les diferències dins el gènere Macroprotodon resultaven prou significatives i coherents des dels punts de vista morfològic i geogràfic per a dividir l’espècie Macroprotodon cucullatus en quatre espècies diferents M cucullatus, M brevis, M abubakeri i M mauritanicus Més endavant, els estudis moleculars…

A més dels esdeveniments estructurals abans descrits, l’evolució sedimentària de la regió també fou determinada pels canvis de nivell i de clima que afectaren la mar Mediterrània durant l’Oligocè superior i el Neogen Els dominis catalano-valencià i del golf del Lleó i el bètico-balear tingueren una evolució sedimentària diferent, a causa de les diferències en l’evolució estructural esmentades Evolució de la sedimentació en el golf del Lleó L’evolució sedimentària de la conca catalano-balear, va ésser determinada pels esdeveniments estructurals i pels canvis climàtics i del nivell de la mar…

La mar Catalano-balear dins la mar Mediterrània Bloc diagrama de la mar catalano-balear Jordi Sorribas, a partir d’una imatge d’ordinador L’anomenada mar Catalano-balear és la part de la Mediterrània que banya les costes de València, Catalunya i el Rosselló i encercla les Balears Cal dir que, com la majoria de mars compreses en àrees oceàniques o marines més extenses, no té, exceptuant les línies de costa, uns límits clars que la separin de les masses d’aigua adjacents En l’àmbit de la geologia marina són també d’ús comú els noms de conca o depressió de València part de la mar Catalano-balear…

Síntesi de l’estratigrafia del Neogen bètico-balear Biopunt, original d’E Roca Durant el Miocè inferior i mitjà, aquest domini, a diferència del catalano-valencià, va ésser sotmès a un règim contractiu que donà lloc a la formació del sistema d’encavalcaments bètics, que tot just acaba d’ésser descrit Durant aquest període, la conca catalano-balear tenia un marge extensiu el domini catalanovalencià i un marge contractiu el domini bètico-balear A partir del Miocè mitjà-superior, l’extensió va afectar també aquest domini darrer, de manera que la totalitat…

Els Països Catalans se situen als marges actuals de la mar Catalano-balear i del golf del Lleó, a la Mediterrània occidental Tots dos sectors enllacen amb la conca Algero-provençal, que s’estén entre Àfrica, el S de la península Ibèrica, les illes Balears, Còrsega i Sardenya Durant el Neogen s’estructurà, a grans trets, la distribució de les mars i els continents que coneixem actualment Efectivament, després d’una etapa compressiva ocorreguda al Paleogen, durant la qual es formaren les unitats alpines, va iniciar-se una època de distensió, amb la formació de grans falles normals…

Membre del Real Canoe NC, destacà en els 400 m i 1500 m lliure, proves en què fou diverses vegades campió d’Espanya i plusmarquista estatal durant la dècada dels cinquanta Aconseguí tres medalles de bronze als Jocs Mediterranis 1951, 1955, la darrera en la prova del relleu llarg estil lliure Disputà els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 i els Campionats d’Europa 1954 Marxà una temporada a la Universitat de Yale Estats Units a entrenar-se a les ordres del tècnic Bubert Kipphut També guanyà diverses edicions de la Travessia del Port de Barcelona En abandonar la competició, passà a la directiva del…

Exercí de redactor en el diari El Diluvio de Barcelona 1904 i en Mundo Deportivo 1927 Fou un dels autors del Llibre d’or del futbol català 1928, en què es recollien vivències i polèmiques del futbol professional català i balear des del seu inici fins a la dècada de 1920

Membre del Club Natació Montjuïc, el 2003 fou campiona absoluta d’Espanya de salts sincronitzats de trampolí de 3 m i de palanca de 10 m, fent parella amb la saltadora balear Francesca Bauzà Aquest mateix any també aconseguí els títols estatals d’hivern i d’estiu en trampolí d’1 m i de 3 m en el campionat per grups d’edat Amb la selecció espanyola, participà en el concurs Open d’Escòcia 2002, en la trobada d’Aquisgrà, Alemanya, i en el Campionat d’Europa júnior 2003, totalitzant vint-i-una actuacions internacionals tres en categoria absoluta i divuit en categoria júnior