Resultats de la cerca

Fou fundat el 1982, fruit de la fusió de diverses entitats del municipi –el CB Masnou, el CB Ocata i l’Olímpia–, recollint la tradició iniciada els anys quaranta del segle XX pel CD Masnou i per un equip del Frente de Juventudes, que els anys cinquanta fou rellevat pel Casino del Masnou i, finalment, els anys seixanta, pel CB Masnou Destacà l’equip sènior femení, que l’any 1984, després de la desaparició del Comansi, incorporà bona part de la seva plantilla i jugà a la màxima categoria estatal durant sis temporades Aconseguí una Lliga 1990, una Copa de la Reina 1985 i tres Lligues Catalanes…

Fou creada el 1923 amb el nom de Confederació Gimnàstica Catalana i el seu primer president va ser Carles Comamala Presidents de la Federació Catalana de Gimnàstica Després de la Guerra Civil, aquest organisme es quedà sense president i el 1946 esdevení una delegació de la federació espanyola Té la seu a l’anella olímpica de Montjuïc, a Barcelona S’encarrega de regular i promoure la pràctica de la gimnàstica en totes les seves modalitats artística, rítmica, aeròbica, de trampolí, acrobàtica i estètica La Federació Catalana acostuma a nodrir les seleccions espanyoles de les diferents…

Membre fundador del Grup d’Alta Muntanya del Club Muntanyenc Barcelonès l’any 1940 També fou membre del Centre Acadèmic d’Escalada del Centre Excursionista de Catalunya, des de la seva creació l’any 1942 Fou un dels escaladors més destacats després de la Guerra Civil Obrí diverses vies a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, Siurana i el Pedraforca Formà cordada, entre d’altres, amb Jordi Panyella, Vicenç Barbé, Ernest Mallafré, Carme Romeu i Jordi i Núria Farreras El 1941 obrí la via dels Cabirols amb Maria Antònia Simó, anomenada via Maria Antònia-Estrems A Montserrat participà en…

Fou atleta de la Joventut Atlètica Sabadell , la qual presidí 2004-23, del Futbol Club Barcelona, del Club Natació Barcelona i del Reial Club Deportiu Espanyol Entre els anys 1958 i 1969 acumulà tretze títols de campió de Catalunya a l’aire lliure, tres de cros i un de pista coberta, així com tres de campió d’Espanya a l’aire lliure També posseí el rècord català i espanyol dels 3000 m i dels 5000 m Fou campió espanyol dels 5000 m 1958, 1960 i dels 10000 m 1961 Participà en els Campionats d’Europa 1958 i competí en els 5000 m dels Jocs Olímpics de Roma 1960 El 1960 fou subcampió iberoamericà…

S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es…

Sala de l’ala de llevant, amb arcs de diafragma, segurament la primera que es va construir BC – RMarco Introducció Al principi del segle XV i abans de la fundació de l’hospital de la Santa Creu, la ciutat de Barcelona disposava de diversos hospitals per a l’assistència de malalts i pobres el del canonge Pere Desvilar o de la Ciutat, el de Bernat Marcús, el del canonge Colom, el de Sant Macià o de Pere Vilar, el de Santa Margarida o dels Masells i el de Santa Eulàlia del Camp Amb tot, l’atenció benèfica era molt precària, de manera que l’1 de febrer de 1401 el Consell de Cent rebé el projecte…

Fundat el 1985 com a secció de bàsquet del Club Esportiu Universitari, prengué el nom de Club Bàsquet Femení Barcelona Heretà el planter del Club Bàsquet l’Hospitalet quan aquest desaparegué de l’elit Debutà la temporada 1986-87 guanyant el campionat de segona categoria catalana i assolint els títols juvenil i júnior del Campionat de Catalunya La temporada següent afegí “Universitari” a la seva denominació, patrocinat per la Universitat de Barcelona, i utilitzà les seves installacions esportives Fou campió de la primera divisió catalana i anà ascendint categories fins que la temporada 1990-91…

Els carmelitans, juntament amb els mercedaris i altres ordes, sovint han estat agrupats en el que s’ha definit com a segona onada de mendicants En un principi van proposar uns ideals orientats a mantenir les formes de vida eremítica, però finalment van esdevenir mendicants, per la qual cosa va ser necessari que el papa Innocenci IV establís la reforma de la seva regla originària, l’any 1247 Estat actual de la portalada del convent del Carme de Barcelona, traslladada al carrer de Guipúscoa, al terme de Sant Adrià de Besòs ECSA - GS El 1254, en el capítol de l’orde celebrat a Londres, es va…

Inicialment dedicat al futbol, anà incorporant les seccions d’hoquei sobre patins 1958, natació 1971, handbol 1975 i patinatge 1976, i també les de ciclisme, tennis, basquetbol i gimnàstica El 1970 inaugurà una nova piscina L’equip de futbol jugà el primer partit oficial el juliol del 1914 Ha competit en diferents categories territorials catalanes Disposa d’equips en categories inferiors Des de la seva creació 1958, la secció d’hoquei sobre patins ha estat la més rellevant, i des del 1969 el primer equip masculí ha jugat dinou temporades a la primera divisió…

Fundada el 1928, fou la primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya Les seves impulsores foren Teresa Torrens, primera presidenta del club, Josefina Torrens i Enriqueta Sèculi Entre les seves directives també destacaren Anna Murià i Consol Garcia Guardiola Entitat cultural, catalanista i popular, es declarava apolítica tot i que implícitament defensava els valors republicans Nasqué per contraposar-se a l’elitisme esportiu i com a rèplica al masclisme de l’època La seva acció fou decisiva per a l’esport femení català, en especial a Barcelona Rebé el suport d’entitats com…