Resultats de la cerca

Migcampista, ingressà al FC Barcelona 1940-42 procedent del València Disputà 20 partits amb el Barça, marcà un gol i guanyà la Copa 1942 Regresà al València, on es retirà el 1946

El palau visigòtic del Pla de Nadal, Riba-roja de Túria, s VII

El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de…

Format al Club Esportiu Mediterrani, milità en diferents entitats CN Atlètic-Barceloneta 2002, WP Aguas de Valencia 2005, WP Plaza Zaragoza 2007, de nou el CE Mediterrani 2008, CN Martiánez, de Puerto de la Cruz, Tenerife 2009, C Waterpolo Túria 2010 i CN Barcelona 2011 Amb el Mediterrani participà un cop a la Recopa d’Europa de clubs 1997 i dos cops a la Copa LEN 1998, 2001 Amb l’Atlètic-Barceloneta conquerí una Lliga espanyola 2003 i una Supercopa d’Espanya 2002, i amb el CN Barcelona guanyà una Copa del Rei 2011 Fou setanta-cinc vegades internacional absolut en el període 1998…

Extrem, ingressà en el RCD Espanyol la temporada 1985-86 procedent del València En la seva primera campanya com a espanyolista disputà 30 partits de Lliga i marcà 6 gols, però en la segona no pogué jugar per culpa d’una malaltia La temporada 1987-88 fitxà per la UE Figueres i hi jugà fins a l’edició 1989-90, sempre a segona divisió A Més tard tornà a jugar a primera divisió amb el Logronyès Fou cinc vegades internacional sub-21 i una olímpic Després de retirar-se fou director esportiu del València i de l’Atlético de Madrid, i feu tasques de comentarista esportiu

La València musulmana, final del segle XI La ciutat islàmica de València nasqué d’un procés d’urbanització que s’inicià en època romana De fet, habitualment, la historiografia tradicional ha infravalorat l’abast real de la ciutat romana, considerant que només devia ocupar una extensió reduïda i localitzada entorn de l’actual catedral Intervencions arqueològiques recents han aportat elements per a noves hipòtesis sobre les dimensions reals de la ciutat durant aquest primer període Així doncs, se sap que la València del segle II devia doblar en extensió la ciutat republicana D’altra banda, tot…

Vista general de la Ciutat de les Arts i de les Ciències, València, sd Stockxchng En els anys vuitanta, la Generalitat Valenciana governada pel Partit Socialista del País Valencià PSPV-PSOE va encarregar a l’enginyer, arquitecte i artista valencià Santiago Calatrava Valls un projecte que havia d’ocupar un dels últims trams del recuperat llit del Túria al seu pas per València La nova Ciutat de les Ciències, que havia de constar d’un Museu de la Ciència, l’Hemisfèric cinema IMAX, la Torre de Comunicacions i l’Oceanogràfic, suposava un clar intent d’incorporar la vila a la xarxa de…

Empúries al segle I aC GP-P / CM / JAS Segons les fonts escrites, la política colonial de Roma a les províncies hispàniques es va limitar, durant la República, a una sèrie molt reduïda de noves fundacions urbanes decidides pels governants per motius estratègics o a causa de l'assentament de veterans En l'àmbit geogràfic que aquí es tracta, la llista d'aquestes noves fundacions es redueix a quatre Tàrraco 218-217 aC, Valentia 138 aC, Palma Palma de Mallorca i Pollència Alcúdia, Mallorca 123 aC No obstant això, si s'analitza el procés de canvi social a la província durant els segles II i I aC,…

Generalment, es considera el segle VI abans de Crist el moment en què diferents pobles de les terres que els antics anomenaven Ibèria —és a dir, el vessant mediterrani peninsular i part del sud de França— adquiriren les formes de vida constitutives de la cultura ibèrica Durant les últimes dècades, aquesta definició tòpica s'ha basat principalment en les anomenades ceràmiques ibèriques pintades, un dels escassos denominadors comuns en un territori tan ampli El seu origen al segle VI aC devia marcar la data inicial de la iberització Tanmateix, una cultura no es redueix únicament a un dels seus…

Camins ramaders al País Valencià al segle XVII La transhumància fou una activitat important als Països Catalans durant tota l’edat moderna, però no se’n coneix bé l’evolució Tanmateix tot fa pensar que fou més gran el seu protagonisme en els temps medievals que no pas en els moderns Malgrat això, el nombre d’animals que es movien anualment entre les pastures estiuenques de muntanya i les hivernals del pla i de la costa continuà sent alt fins al segle XIX Els avenços de l’agricultura varen fer recular aquests moviments i, especialment al Principat, al final del vuit-cents, molts camins…