Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Agrupació Excursionista de Granollers
Agrupació Excursionista de Granollers
Excursionisme
Entitat excursionista de Granollers.
Fundada el 1928, durant els primers anys organitzà cursos i conferències sobre geografia, topografia, arqueologia i fotografia Publicà el Butlletí de l’entitat 1931-36 Tenia les seccions feminal, d’estudis, d’atletisme i d’infants, a les quals s’afegí, el 1934, la d’esports de neu Després de la Guerra Civil, reprengué les activitats el 1940 amb una única secció d’atletisme, a la qual es van afegir posteriorment les d’excursionisme, d’esquí, de tennis de taula i de columbofília Es divulgaren estudis i articles científics a càrrec sobretot de Josep M Puchades i Salvador Llobet A…
Tres dones singulars
Francesca Bonnemaison Barcelona, 1872-1949, pedagoga i figura notable del nacionalisme conservador català, sobresortí com una de les impulsores més importants del moviment català de promoció de la dona a Catalunya Fou una dirigent destacada del reformisme social catòlic i impulsora de nombroses activitats com la celebració del Primer Congrés de Treball a Domicili 1917 La seva obra més significativa fou la creació i direcció de l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona 1909-36 Creat inicialment a partir de l’"Obra de Bones Lectures”, una agrupació femenina de caràcter benèfic…
L’Església i el treball femení
La posició de l’Església davant el treball de la dona partia d’una separació rígida de les competències de cada sexe en la societat Des d’aquesta perspectiva, el marc d’actuació propi de l’home havien de ser els camps de la producció i la política, components de l’anomenada esfera pública, mentre que la dona havia de limitar la seva activitat al marc domèstic, denominat esfera privada L’home, com a cap de la família, estava obligat a treballar i mantenir la dona de manera que aquesta pogués desenvolupar la seva vocació d’esposa i mare sense cap obstacle D’aquesta convicció se’n derivaven els…
La presència de la dona
Grup, sd IEFC Al segle XIX les relacions entre homes i dones —anomenades de gènere— i el símbol de model femení es basaven en la identificació de la dona amb l’espai domèstic, amb la família i la llar Culturalment, la dona era representada com un “àngel de la llar”, una “perfecta casada” que tenia com a funció social principal la maternitat i la cura de l’espòs i la família L’ideari de la domesticitat i la maternitat fou l’eix que definí el paper social de les dones, l’horitzó de les quals es limitava per força a l’àmbit privat de la llar i la família La maternitat, la capacitat de…