Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Jesús López Rodríguez
Columbofília
Columbicultor.
Dedicat a la cria i a deixar anar coloms, el 1932 es feu soci de la Societat Columbòfila del Poble-sec, de la qual fou president durant cinquanta anys El 1954 obtingué la llicència en l’àmbit estatal de vols de coloms Des del seu club promocionà aquest esport i aconseguí un augment significatiu del número de socis Amb els seus coloms aconseguí nombrosos títols, com el Campionat de Catalunya 1943, 1955, 1960 El 1984 fou nomenat conseller de la Federació Catalana de Coloms Esportius per a afers d’inspecció Rebé la placa al mèrit esportiu de la federació
Miguel Martínez Gil
MUSEU COLET
Columbofília
Columbicultor.
El 1942 arribà a Barcelona Concursà en torneigs locals i estatals amb la Societat del Camp de l’Arpa El 1950, el president de la Federació Catalana de Coloms Esportius FCCE demanà la collaboració de les societats per a establir un bon servei d’inspecció, i es feu inspector local i estatal Fou nomenat cap dels inspectors de la FCCE, però continuà competint i també fomentà la columbicultura arreu Creà noves societats com l’Amistat i la Sagrerense, a Barcelona i El Fomento, a Piera, juntament amb Josep Bellver Escrigué articles a Palomos Deportivos , la revista de la federació…
Consell Català de l’Esport
Esport general
Organisme autònom establert l’any 2000 en substitució de la Direcció General de l’Esport, de la qual n’assumí les funcions.
Planifica i executa la política esportiva de la Generalitat de Catalunya sota les directrius de la Secretaria General de l’Esport, i està adscrit al Departament de la Presidència Planifica i coordina els programes esportius de federacions, clubs i altres entitats esportives catalanes Impulsa les activitats d’esport federat, en especial les de tecnificació i d’alt rendiment, i les seleccions esportives catalanes Gestiona la xarxa d’equipaments esportius catalans, és seu del Registre d’Entitats Esportives, regula la inspecció esportiva i n’estableix el règim sancionador Té…
raid
FEDERACIÓ CATALANA D’HÍPICA
Hípica
Modalitat hípica coneguda també com enduro eqüestre o endurance, que posa a prova la velocitat, l’habilitat i la resistència física i psicològica del genet i el cavall.
Les proves de raid es divideixen en etapes o fases, consistents a completar grans distàncies cronometrades Els genets travessen diversos tipus de terreny i obstacles naturals rases, turons escarpats o passos d’aigua i han de dosificar l’esforç del cavall i mantenir un ritme adequat En acabar cada fase, una revisió veterinària determina si el cavall pot passar a l’etapa següent En aquesta prova s’avaluen les condicions físiques del cavall i se’n controlen les pulsacions per minut i la reducció de la freqüència cardíaca per sota de l’especificada per l’organització Si no supera la prova, el…
La farmàcia catalana
Pot de farmàcia, segles XVII-XVIII BMB / GS Al llarg de l’edat moderna, la farmàcia va esdevenir progressivament un camp professional específic i exclusiu, i per a aconseguir-ho va caldre una delimitació de competències amb altres oficis que fins llavors hi havien intervingut d’una manera o altra metges, cirurgians, droguers, sucrers, cerers Al segle XVI el metge procedia a l’examen del malalt per a establir el diagnòstic, a partir del qual formulava la seva prescripció i receptava la medicació més adient L’elaboració concreta del medicament, però, era un afer reservat a l’apotecari, que…
La indústria naviliera
Rajoles amb vaixells, sd MHCB / RM El segle XVIII presencià el ressorgiment d’una marina mercant catalana endormiscada durant tres segles en el record de passades glòries baix-medievals A primera vista, l’eclosió d’aquesta nova època daurada de la navegació a vela tingué lloc sobtadament en només un quart de segle, entre el 1750 i el 1775, la flota catalana es convertí en la més nombrosa de l’Estat espanyol, extrem ja destacat per la inspecció de matrícula del 1765, i, especialment, en la més eficient a l’hora d’oferir un servei als usuaris del transport marítim El…
Govern i exèrcit a la Tarraconense
Els anys 26 i 25 aC, durant l'estada d'August a la ciutat, Tàrraco va actuar com a capital de tot el món romà, i fou seu d'ambaixades i lloc des d'on es despatxaven els afers quotidians de l'administració d'un nou imperi en fase de creació Mentrestant, al nord peninsular, set legions lluitaven en la guerra contra els asturs per aconseguir la submissió definitiva dels pobles de la cornisa cantàbrica August va tornar a Roma com a vencedor l'any 25 aC, i hi tancà per segona vegada les portes del temple de Janus per simbolitzar la fi de les guerres Tot i que la guerra astur va tornar a renéixer…
La indústria del calçat a Mallorca
Fent sabates per a Cuba, sd AB La fabricació de calçat de pell ha estat un sector clau del procés d’industrialització de Mallorca Aquest sector, malgrat els alts baixos que patí, es consolidà durant el primer terç del segle XX S’ha d’indicar que, el 1900, només representava el 3,71% de la contribució industrial a les Balears, mentre que el 1938, en una conjuntura excepcional com fou la Guerra Civil representava el 40,89% del valor de la producció fabril A més, s’ha de tenir en compte que el comerç exterior tenia una importància clau per al sector del calçat La indústria sabatera mallorquina…
La crisi dels gremis
Ordinacions dels argenters de Reus, 1778 MCSVR / RM La Nova Planta de govern va significar, entre altres aspectes, la neutralització política dels gremis, que perderen la seva presència en el govern de les ciutats catalanes L’evolució econòmica i intellectual de la divuitena centúria anava contra els gremis, que arreu d’Europa eren acusats de ser un obstacle al progrés Basant-se en les idees dels illustrats espanyols, un historiador francès del segle XX atribuí als gremis barcelonins del XVIII un esperit mesquí i rutinari En canvi els economistes catalans de l’època foren grans defensors dels…
L’apoteòsica visita de Franco a Sabadell
Quan aquell matí de gener —coincidint amb el tercer aniversari de la conquesta de la ciutat per les tropes nacionales —, i en el marc d’una visita a Catalunya, Francisco Franco entrà a Sabadell amb un ampli seguici d’autoritats —ministres, capità general i governador civil, entre d’altres—, enmig d’un espectacular desplegament de mesures de seguretat, el sentiment generalitzat fou d’estupefacció On era el Sabadell republicà i catalanista de pocs anys abans Què n’havia quedat del gros de la combativa militància sindicalista que havia portat el seu màxim dirigent Josep Moix i Regàs al ministeri…