Resultats de la cerca

Companys proclama la República a la plaça de Sant Jaume de Barcelona 14 d’abril de 1934 / Banda Municipal de Barcelona CC BY-SA 30

Al començament del novembre del 1936, la marxa de la guerra semblava fer imminent la caiguda de Madrid a mans de l’exèrcit revoltat La ciutat, assetjada, es preparava per a una defensa a ultrança El govern republicà, presidit des del setembre per Francisco Largo Caballero, decidí el seu trasllat temporal per —en les seues paraules— poder continuar més efectivament la resistència i fer més eficaç la gestió del govern El lloc triat fou València Així, durant onze mesos del novembre del 1936 a l’octubre del 1937, València va esdevenir la capital oficial de la Segona República Espanyola I aquest…

La guarnició de Barcelona, la més important dels Països Catalans, tenia una tradició conservadora i anticatalanista, parcialment transformada arran dels enfrontaments amb Primo de Rivera, que portaren al republicanisme i a la francmaçoneria força militars, entre ells Pérez i Farràs, Frederic Escofet i Vicenç Guarner L’aixecament militar del 1936 va tenir el suport de la majoria de l’oficialitat de guarnició a Barcelona, però ja s’havia consolidat un grup de republicans, minoritari però significatiu Així, a l’estiu del 1936, a la colpista Unión Militar Española UME, els militars republicans…

Els quinze mesos que van des de la dimissió de Primo de Rivera gener del 1930 fins a la proclamació de la Segona República abril del 1931 van ser d’intensa activitat política i de canvi progressiu en els comportaments socials Govern i oposició es van preparar per a conduir una transició amb propòsits gens rupturistes els uns, i de radical transformació els altres La Dictadura havia indignat la major part de la població catalana amb la seva actitud repressora tan matussera, i havia deixat un sentiment d’hostilitat que es va manifestar, per exemple, en l’assalt de molts locals de la Unión…

El secretari d’Estat del Vaticà, el cardenal Pacelli, acompanyat d’autoritats civils i militars en una escala de retorn del Congrés Eucarístic Internacional de Buenos Aires, CPérez de Rozas, Barcelona, 1-11-1934 AF/AHC L’Església catalana passava, en els primers decennis del segle XX, per un moment de plenitud equiparable a la vitalitat que el país registrava aleshores en les arts, el pensament, la literatura, la demografia, l’economia i la política Aquest moment esperançador va ser tallat en sec per la Guerra Civil i el que va venir després l’Església catalana va ser perseguida el 1936 per…

L’historiador que intenta fer un balanç dels èxits i dels fracassos de la Segona República espanyola, i de la Generalitat catalana que es trobava embarcada en el mateix vaixell, no pot oblidar que l’Estat espanyol no restava al marge de les grans crisis —econòmica, social, política, ideològica— que es van iniciar a la darreria dels anys vint i que esclataren amb tota la seva força els anys trenta La crisi dels anys trenta La victòria dels aliats el 1918 semblava haver consolidat els règims democràtics parlamentaris, però a partir de la crisi econòmica del 1929, l’atur forçós, la inflació, la…

Fou fundat l’any 1906 al barri del Clot Participà en la constitució de la Federació Catalana de Boxa 1926, però desaparegué uns quants anys després

Aler, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1976-89 després de la seva participació amb la selecció dominicana en un torneig amistós a l’Hospitalet de Llobregat Amb el Barça guanyà cinc Lligues 1981, 1983, 1987, 1988, 1989, vuit Copes del Rei 1978-83, 1987, 1988, una Copa Príncep d’Astúries 1988, dues Recopes d’Europa 1985, 1986, una Copa Korac 1987 i un Mundial de clubs 1985 L’any 1993 es retirà com el primer jugador de l’ACB que anotà més de 650 triples i més de 6000 punts Després de la seva nacionalització com a espanyol, disputà 87 partits amb la selecció estatal i participà en dos Campionats…

Impulsà l’orientació catalana com a tècnic de la Federació de Curses d’Orientació de Catalunya 1997-99, i fou seleccionador nacional 1998-2000 Guanyà els Dos Dies Internacionals de Catalunya 2006, i formà part, junt amb Roger Casal i Carles Loré, de l’equip que primer es classificà en els Campionats d’Espanya de relleus 1998 Fou també seleccionador cadet de la República Txeca i secretari de l’organització dels Campionats del Món 2008

Membre del Club de Lluita Ripollet, es proclamà campió d’Espanya de lluita lliure olímpica en la categoria de 96 kg 2009 També fou dues vegades campió de Catalunya de lluita lliure 2009, 2010 i tres vegades de lluita grecoromana 2006, 2007, 2010