Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
El sardanisme: entre dansa nacional i “peculiaridad regional”
Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…
Grup Excursionista Roda
Excursionisme
Entitat excursionista de Roda de Ter.
Fundada l’any 1958, la seva activitat s’allargà fins al principi del 1977 Dedicada a la pràctica i difusió de l’excursionisme, del seu si sorgiren l’Agrupació Arqueològica de Roda de Ter i l’Agrupació Sardanista Roda
Grup Atletisme Lluïsos de Mataró
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de…
Centre Excursionista els Blaus
Excursionisme
Entitat esportiva i cultural fundada a Sarrià (Barcelona) el 1920.
destacà pel vessant cultural, si bé també practicà l’excursionisme A l’inici organitzà exposicions i tertúlies reunint pintors, crítics d’art i escriptors, alguns dels quals foren els impulsors del moviment Dau al Set També organitzà activitats d’excursionisme científic a través del Grup d’Exploració i Investigació Espeleològica El 1943 fundà la Comissió d’Investigacions Muntanyenques, que el 1977 es transformà en secció d’Arqueologia i Història Antiga Els anys cinquanta començà a publicar el butlletí de l’entitat, i també diversos estudis culturals Disposa d’una extensa biblioteca i de l’…
,
Sícoris Club
SÍCORIS CLUB
Esport general
Associació esportiva i cultural de Lleida.
Fundada l’any 1947, nasqué gràcies a la unió dels joves que conformaven la Penya Donalds i la Penya Swing, als quals poc després s’afegí la colla Sardanista Clavellina El primer president fou Enric Teixidó Conegut especialment per la secció de piragüisme, inicialment només practicà l’atletisme i el basquetbol La secció de basquetbol sempre jugà en divisions d’àmbit català Entre el 1966 i el 1970 es fusionà amb l’Antorcha i formà el Milsa AS Lleida, però un cop acabat aquest període tornaren a competir per separat El trofeu més destacat que guanyà fou el Torneig Internacional…
La persistència de l’associacionisme
Les dictadures toleren amb dificultat l’organització dels ciutadans Cridades a ser règims polítics que es basen en un intens control social, reserven un paper essencial —al marge o confós amb les institucions— al partit únic En conseqüència, en règims inspirats en les doctrines feixistes, el paper del món associatiu modern és força reduït Durant el franquisme, als Països Catalans calia afegir a aquesta qüestió prèvia el fet que els referents cultural-nacionals autòctons s’havien sustentat gairebé sempre en estructures associatives independents i en bona part alternatives a l’estructura de l’…
La construcció dels referents catalans
Des d’un punt de vista general i introductori potser no és sobrer afirmar que la vida social de qualsevol grup humà implica una contínua manipulació d’estereotips, tòpics, signes, símbols i mites d’identitat Aquests signes, símbols i mites, que sovint vehiculen imatges i representacions estandarditzades, funcionen a tots els nivells de les relacions socials i humanes En efecte, la immensa majoria dels mecanismes d’identificació i autoafirmació —de sexe, edat, classe social, lloc d’origen— s’expressen a través de patrons, comportaments i valors estereotipats, i això de manera explícita,…
El teixit social i associatiu
Abans d’endinsar-se en l’evolució associativa dels Països Catalans durant l’etapa republicana convé remarcar com s’ampliaren a poc a poc els sectors socials amb presència pública, com a conseqüència del sorgiment de l’anomenada societat de masses Aquest procés, que naturalment no té una data concreta, s’anà assolint en les dècades dels anys vint i trenta, i significà una lògica ampliació del fet associatiu, com també l’aparició de nous focus de conflicte social El canvi més important correspongué a la immigració massiva que es desplaçà a l’àrea barcelonina durant els anys vint És un fet…