Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Àlvar Presta
Esport general
Directiu esportiu.
Al juny del 1913 entrà a formar part de la directiva del Futbol Club Barcelona, com a vocal Al cap d’un any fou escollit president i succeí Francesc de Moxó La seva trajectòria estigué marcada per les lluites internes i el malestar social dins l’entitat, dominada a l’ombra pel militar Joaquim Peris de Vargas, i que van provocar la dimissió al maig del 1915
Mario Cabanes Sabat
Futbol
Futbolista i metge esportiu.
Jugà al Futbol Club Barcelona les temporades 1933-35 Jugava d’extrem esquerre, procedia de la Penya Sagi-Barba i disputà un total de 46 partits amb el conjunt barcelonista, amb el qual marcà dos gols Durant la Guerra Civil s’exilià a França, on jugà al Metz 1937 De retorn a l’Estat espanyol ingressà a l’Algesires, després passà per la Balompédica Linense i l’Oviedo la temporada 1942-43 Com a metge esportiu prestà els seus serveis al Sabadell, el Sant Andreu i el Palau Municipal d’Esports de Barcelona També fou el metge de l’equip de tennis de la Copa Davis 1960-76 i del Reial Club Deportiu…
Federació Catalana d’Atletisme
Atletisme
Organisme rector de l’atletisme a Catalunya.
Fou fundada l’any 1915, amb el nom de Federació Atlètica Catalana, per donar resposta a la necessitat d’ordenar la incipient pràctica de l’atletisme Un any abans, el periodista del diari Stadium Manuel Nogareda va començar a buscar personalitats interessades i, en una reunió presidida per Narcís Masferrer, es va nomenar una comissió per a elaborar-ne els estatuts Presidents de la Federació Catalana d’Atletisme Finalment, el 2 de setembre del 1915, al local de la Reial Societat Colombòfila de Barcelona, se celebrà l’assemblea de constitució, on es van aprovar els estatuts i es va nomenar la…
Reial Club Nàutic de Barcelona
RC NÀUTIC DE BARCELONA / JESÚS RENENDO
Esports nàutics
Club nàutic de Barcelona.
Fundat el 1879 amb el nom de Club Català de Regates, entre els socis fundadors destacà l’indià Pedro Doménech Grao El 1887 canvià la denominació per la de Club Nàutic i l’any següent rebé el títol de reial Situat al Moll d’Espanya del port de Barcelona, disposa de 200 places d’amarratge i d’una escola de navegació Soci fundador del Comitè Internacional de la Mediterrània, de l’Associació Espanyola de Clubs Nàutics i de Sport Cultura Barcelona, també està associat amb la Reial Associació Nacional de Creuers i l’Associació de Navegants Solitaris Ha organitzat una àmplia varietat d’activitats…
surf
xxx
Altres esports nàutics
Esport nàutic consistent a planar sobre les onades mantenint l’equilibri amb una planxa de fusta, suro o qualsevol altre material.
El surfista s’estira sobre la planxa i rema amb els braços fins a agafar l’onada i quan sent que ja el porta deixa de remar i d’un salt es posa dret a sobre la planxa, intentant mantenir-se dempeus el màxim temps possible i fent girs per no perdre l’onada abans que aquesta es mori Segons la llargada de la planxa utilitzada, es distingeix el longboard planxes de més de 273 cm i el shortboard més curtes De manera extraordinària també es practica el surf ajudat per una moto d’aigua en onades molt grans, quan la velocitat de l’aigua és massa elevada perquè el surfista pugui agafar l’onada…
esquí alpí
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…
atletisme
Arxiu Fotogràfic de Barcelona
Atletisme
Conjunt d’exercicis corporals bàsics que, fonamentalment, s’estructuren en activitats de salt, curses i llançament.
Per bé que les activitats pedestres tradicionals existiren a Europa durant la baixa edat mitjana, relacionades amb celebracions festives locals i desafiaments dineraris entre corredors, la institucionalització moderna de l’atletisme es produí a les illes Britàniques a mitjan segle XIX A partir de la segona meitat del vuit-cents, l’atletisme esdevingué una disciplina esportiva subjecta a regles controlades per organismes federatius Les primeres normes i competicions atlètiques de caràcter modern tingueren lloc a Anglaterra entre el 1850 i el 1860 amb l’organització de curses i concursos de…
Les condicions econòmiques i tècniques de l'agricultura del segle XIX
Abans d’examinar els principals conreus, caldria precisar les grans línies de l’evolució de l’agricultura i assenyalar els factors que en causaren l’estancament En l’aspecte agrícola, com en tants d’altres, el segle XIX fou una llarga etapa de transició Persistien encara pràctiques rutinàries però aparegueren innovacions que encara van tardar decennis a generalitzar-se i a donar resultats d’abast general Anunci d'una empresa de de màquines agrícoles i vinícoles publicat a la “Gaceta Agrícola del Ministerio de Fomento”, 1 de gener de 1890, Madrid Anunci d'una empresa constructora de màquines…
Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,
El cotó, el rei del tèxtil
Alimentar i cobrir el cos són les dues primeres necessitats de l’home Les feines que s’hi remeten han tingut sempre un pes determinant dins l’activitat humana Des del Neolític fins a la Societat de Consum, la mòlta dels grans i el tissatge de les fibres s’han situat regularment en el centre mateix de les preocupacions socials Històricament, el moliner i el teixidor han estat l’expressió més pregona de l’Homo Faber Un home tip ha de parar de menjar Una persona ben vestida pot omplir els armaris de roba sobrera Mentre l’elasticitat-renda dels aliments és sempre baixa, l’elasticitat-renda del…