Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
El Muntanyenc
Esports de muntanya
Publicacions periòdiques
Revista editada en paper fins al febrer del 2011 i a la tardor del 2011 inicià una nova etapa en format web i esdevingué la primera revista en català de temes de muntanya publicada en línia.
S’actualitza mensualment amb nous continguts Les seccions de la revista --notícies, opinió, entrevista, llibres, fotografia, cultura o viatges-- apleguen articles que s’aproximen al coneixement de la muntanya i del medi natural des d’àmbits tan variats com l’esportiu, el científic, el filosòfic, l’històric o el literari L’any 2015 rebé el Premi de Periodisme de muntanya i aventura a la millor publicació digital de temes de muntanya en el marc del 33è Festival Internacional BBVA de Cinema de Muntanya
bitlles celtes
Bitlles
Joc de bitlles tradicional que consisteix a tombar el màxim nombre de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
Sota aquesta denominació, a causa d’un procés d’esportivització del joc, s’apleguen diverses modalitats de pasabolo tradicionals del nord de la Península Galícia, Astúries, Cantàbria, el País Basc i algunes zones de Castella i Lleó, algunes de les quals arribaren a Catalunya amb la immigració dels anys seixanta La Federació Catalana de Bitlles i Bowling incorporà aquesta pràctica el 2004 Un any després es fundaren el Club de Bolo Celta Irmardiñas i el Club de Bolo Celta Vianes, que competiren en l’àmbit estatal fins el 2007 Les dimensions i les característiques de la pista de joc…
Unió Excursionista de Catalunya
© NIL BOHIGAS
Excursionisme
Entitat constituïda a Barcelona el 1931 amb el nom d’Unió Excursionista de Barcelona.
Sorgí de la fusió de l’Associació Joventut Excursionista Avant 1904, el Centre Excursionista Pàtria 1915, la Secció Excursionista de la Penya Irònica 1925, el Grup Excursionista de la Unió Professional 1928 i el Grup Excursionista Isards 1929 Des d’aquell moment es crearen diferents delegacions Barcelona, Horta i Sants que a partir del 1933 adoptaren el nom d’Unió Excursionista de Catalunya La UEC s’expandí arreu del país i es crearen noves delegacions a Olesa de Montserrat 1935, Mataró 1935, Ripoll 1936, Gràcia 1940, Cornellà de Llobregat 1947, Figueres 1948, l’Hospitalet de Llobregat,…
,
patinatge sobre gel
ARXIU M. ANDRADE
Patinatge
Esport d’hivern consistent a lliscar amb patins de gel sobre una superfície de glaç.
Es divideix en les modalitats de patinatge artístic, patinatge de velocitat i patinatge de precisió o sincronitzat La primera consisteix a executar una sèrie d’elements i figures amb acompanyament musical La competició individual i per parelles inclou un programa curt de passos, salts, girs i combinacions obligatòries, i una rutina de patinatge lliure més llarga La dansa sobre gel, practicada en equip, es basa en coreografies amb elements de patinatge lliure que no contemplen aixecaments acrobàtics ni moviments de força El patinatge de velocitat consisteix en la disputa de curses sobre una…
golf
Federació Catalana de Golf
Golf
Esport que consisteix a introduir una bola en successius forats colpejant-la amb un pal.
Cada forat consta d’una plata-forma de sortida tee , un terreny més o menys llarg d’herba llisa i segada carrer i una superfície més polida green , on hi ha el forat El carrer està vorejat per herba més alta rough i arbres, i entre el tee i el green poden haver-hi obstacles d’aigua i de sorra búnquers Un recorregut de golf consta de 18 forats Cada jugador pot portar a la bossa fins a 14 pals diferents Es tracta de ficar la bola en cada forat amb el menor nombre de cops possible Cada forat té assignat un nombre de cops per completar-lo par, d’acord amb la seva llargària Un birdie és fer…
Algunes consideracions prèvies del Modernisme
Apelles Mestres 1854-1936 Abril sa Composició de la sèrie de cromos Mesos de l’any Visió amablement irònica d’un poeta modernista que pot inspirar-se en Adrià Gual BC De fet, les grans opcions artístiques, les «defineixen» i fins, en algun cas, com el del Barroc, les «inventen», no els protagonistes, sinó els historiadors, que posen en joc tots els materials possibles, els dels opositors inclosos, i els «llegeixen» des de la seva perspectiva filosòfica o metodològica O, més rarament, els «defineixen», amb textos teòrics més o menys travats, els propis protagonistes Com en el cas del…
La ciutat dels morts
L’espai creatiu associat a la mort ha deixat un rastre capital per a la història de l’art Dels mausoleus i martyria més esplèndids als enterraments més senzills s’apleguen tota mena de projectes que tingueren en temps del Modernisme l’interès de culminar el procés de substitució d’una antiga idea de cementiri La mentalitat cristiana havia concebut l’espai d’enterrament com a lloc sagrat incrustat en el temple Atès que els altars concebuts per a les relíquies i despulles més valuoses són insuficients, el cementiri neix com a una clara extensió del centre de culte A la rodalia d’…
Art Nouveau en l'objecte escultòric, bibelots i bronzes de saló
El desig de renovació, de modernització o de nova actitud vital que representa el Modernisme es va concretar a sopluig de l’ Art Nouveau que es deixava sentir arreu d’Europa de fet, en certa manera, en va ser una conseqüència El variat conjunt d’estereotips que aplegava l’estil internacional va traspuar, amb més o menys insistència, en les diverses manifestacions artístiques del període modernista, com l’arquitectura, l’escultura o la pintura, però va ser sobretot en les arts aplicades on es va deixar veure amb més força i on, atesa la recuperació que experimentaren aquestes arts, va…
Paviments, mosaics i rajoles
A partir de la segona meitat del segle XIX, a Catalunya hi ha una important activitat constructora, i per tant, una demanda creixent de productes destinats a la construcció, creixement que també es dóna en el sector del cotó i el metallúrgic Els paviments, els mosaics i les rajoles són arts industrials o indústries artístiques d’aplicació a l’arquitectura que esdevenen un medi idoni d’expressió d’un desig de ser moderns, és a dir, modernistes, volgut i defensat en el temps del Modernisme, i de fet, durant les tres primeres dècades del segle XX, a Catalunya, tot sobrevivint llargament al…