Resultats de la cerca

Fou inaugurat el 29 d’agost de 1989 amb una festa a la qual assistí el president de la Generalitat, Jordi Pujol, i un partit entre el Palamós Club de Futbol i el Futbol Club Barcelona 2-1, en el qual el davanter local Coquito fou l’autor del primer gol També se l’anomena Nou Estadi Municipal i té una capacitat per a 8000 espectadors

Gran Mestre des del 1977, s’establí a Barcelona i formà part durant molts anys de la Unió Gracienca d’Escacs Guanyà trenta torneigs internacionals També fou guanyador del Campionat de Cuba d’escacs en tres ocasions 1984, 1988, 1997 El seu màxim ELO fou de 2555 punts 1997 i ocupà la posició 174a del rànquing mundial D’altra banda, entrenà i assistí Péter Lékó diversos anys Posteriorment passà al Club d’Escacs Sant Josep de Badalona És entrenador d’elit de la federació espanyola i fa classes especialitzades al centre d’alt rendiment Residència Blume Dirigeix la revista Peón de Rey

Practicant de la gimnàstica artística durant la joventut, fou cinquè en el Campionat de Catalunya 1953 Poc després s’inicià en l’arbitratge en campionats catalans i el 1957 entrà a la comissió tècnica de gimnàstica masculina de la Federació Catalana de Gimnàstica Durant els anys seixanta i principi dels setanta fou jutge de campionats d’Espanya, del Memorial Blume i de diversos torneigs internacionals També fou representant a Catalunya de l’Escuela Nacional de Entrenadores Fou ponent al curs internacional de jutges de Roma 1968 i assistí al Congrés de la Federació Internacional…

Al principi de la dècada de 1930 promogué l’Agrupación de Vuelo sin Motor de la Escuela Central de Ingenieros Industriales de Madrid Fou el segon espanyol a obtenir el títol de pilot C de vol sense motor Els anys 1932 i 1933 assistí a les Jornades de Vol Sense Motor de Catalunya, i el 1934 dissenyà un veler que baté el rècord estatal de permanència a l’aire Formà part del club Falciots de Palestra i collaborà amb els Serveis d’Aeronàutica de la Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del vol sense motor a Catalunya Entre el 1940 i el 1978 escrigué articles tècnics sobre…

Vinculat al Club Natació Barcelona, ingressà al Comitè d’Àrbitres l’any 1978, al Comitè català l’any 1979, i el 1985 rebé el reconeixement internacional Arbitrà competicions d’alt nivell com el Campionat del Món de Barcelona 2003, els Jocs Balcànics 2004, la Copa del Món 2006, la final del LEN Trophy 2007, els Jocs Panamericans 2007 i dues Champions Final Four 2002, 2010 També assistí als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i al Campionat del Món 2001, en què no pogué arbitrar la final perquè Espanya fou una de les protagonistes Arbitrà la final masculina 1998, 2000 i femenina 2000 del Campionat…

El 1955 fou nomenada regidora provincial d’Educació Física de la Sección Femenina Membre de la Federació Internacional Esportiva de l’Ensenyança Catòlica FISEC, assistí a diversos congressos com a representant de l’esport femení Fou sòcia del Club Panathlon Internacional El 1962 fou delegada d’equip de la primera competició de salvament i socorrisme en l’àmbit estatal El 1963 formà part del comitè organitzador del Campionat d’Espanya, disputat a Barcelona El 1964 organitzà els primers cursos de salvament aquàtic i de primers auxilis a Catalunya Presidí el comitè executiu del…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club 1857,…

Els esquís són similars als utilitzats a la neu, una mica més amples, corbats per l’extrem davanter per tal de muntar les onades Tenen una mena de peücs de goma on es colloquen els peus L’esquiador és arrossegat per un cap de 21,9 m de llarg que acaba en una empunyadura similar a la d’un trapezi de circ La primera dificultat és a la sortida, quan la llanxa encara no té prou velocitat i l’esquiador ha de mantenir un equilibri precari Naturalment, és un esport íntimament lligat a la motonàutica, i com aquella es pot desenvolupar bàsicament en dos medis el mar i les aigües interiors llacs,…

Vida i obra De família acabalada en el comerç amb Amèrica, freqüentà algunes facultats universitàries —sense, però, llicenciar-se— i viatjà, sovint, per Europa A divuit anys fundà la revista L’Avenç —després de Lo Velògrafo —, que orientà, influït per Valentí Almirall, vers la modernització cultural i política del catalanisme El 1891, associat amb Joaquim Casas i Carbó, impulsà les publicacions de L’Avenç —set revistes i més de 500 títols, a més de llibreria i impremta pròpies— i afavorí les iniciatives que convertiren l’editorial 1881-1915 en el nucli intellectual més influent del Modernisme…