Resultats de la cerca

Com a professional competí als equips Reynolds 1981-86, Kas 1987-88 i ONCE 1989-90 L’any 1981 guanyà una etapa de la Vuelta a Espanya, les Tres Províncies i a la Costa d’Azahar El 1983 s’imposà en una etapa de la Vuelta a Burgos, just després de debutar al Tour de França, on participà ininterrompudament del 1983 al 1988 El 1989 fou subcampió d’Espanya de fons i tercer a la Clàssica de Sant Sebastià i a la Vuelta a Burgos, resultat que repetí el 1985, en què també guanyà el Gran Premi de Navarra El 1986 fou tercer a la Vuelta a Castella i Lleó, el 1987 segon al Trofeu Luis Puig i el 1990…

Fou fundada l’any 1946 a l’entorn de la botiga de bicicletes Can Mazas i amb Celestí Manent com a primer president Muntà una primera estructura d’equip on destacà Francesc Casasayas Progressivament organitzà noves competicions com el Premi Manent, la Copa Avellaneda i el Premi Matadepera 1950, la Pujada a l’Obac 1976 i el Campionat de Terrassa A partir del 1954 Josep Betriu n’assolí la presidència, que ocupà en diferents períodes El seus equips ampliaren els efectius i les categories incorporant juvenils i aficionats amb ciclistes com Joan Crespo, Anicet Utset, Josep Terradellas…

Formà part de la junta del Club Ciclista Cornellà i posteriorment en fou president 1965-95 Durant aquest període organitzà arribades de la Volta a Catalunya a Cornellà i diverses sortides de cicloturisme Establí una estructura d’equips de competició des d’infantils fins a amateurs d’on sorgiren talents com Celestí Prieto, Josep Recio, Abelardo Trenzano i Joan Coma L’any 1993 visqué el naixement de l’Esport Ciclista Cornellà fruit de la fusió del CC Cornellà i l’Agrupació Ciclista Cornellà Parallelament, fou secretari de la Federació Catalana de Ciclisme des del 1985 durant més d’…

La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…