Resultats de la cerca
Es mostren 507 resultats
educació física
Escola Pia Sant Antoni
Esport general
Acció sistemàtica amb l’objectiu d’afavorir i aconseguir l’educació integral de la persona mitjançant el moviment.
Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…
economia de l’esport
NET EC
Esport general
L’economia de l’esport s’entén com una part de la disciplina de les ciències econòmiques i socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva econòmica.
Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…
duatló
CT Sant Joan de les Abadesses
Altres esports
Pràctica esportiva que combina la realització de dues curses a peu i una altra en bicicleta.
Especialitat del triatló, s’acostuma a practicar quan la temperatura de l’aigua no permet nedar, per la qual cosa se substitueix la cursa inicial de natació per una cursa atlètica Així, el duatló es compon d’una cursa a peu, una de ciclisme i una altra cursa a peu Les distàncies habituals són l’esprint, que cobreix recorreguts de 5, 20 i 2,5 km, la curta distància 10-40-5 km i la llarga distància 14-60-7 km, però hi ha competicions que n’estableixen d’altres, com la Powerman suïssa 10-15030 km o el Duatló de Londres 10-20-5 km Es distingeix el duatló de carretera i el de muntanya en funció…
dret de l’esport
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…
down car
Automobilisme
Especialitat automobilística del principi del segle XX.
Es practicava amb una mena de vehicles sense motor coneguts amb el mateix nom i utilitzats per a fer curses en baixada Aquells primitius xassís amb rodes i manillars de bicicleta tingueren una certa popularitat i s’arribaren a constituir entitats com el Down Car Club de Catalunya, que organitzà moltes proves La seva existència fou breu, perquè aviat foren equipats amb motors de motocicleta i es convertiren en els anomenats autocicles, que donaren pas a una activitat esportiva més ben estructurada
dos sense timoner
Rem
Modalitat de rem en punta practicat amb un outrigger d’uns 10 m d’eslora i 27 kg de pes mínim, tripulat per dos remers.
dos amb timoner
Rem
Modalitat de rem en punta masculina que es practica amb un outrigger d’uns 11 m d’eslora i 32 kg de pes mínim, tripulat per dos remers i un timoner.
dopatge
Esport general
Administració antireglamentària d’una substància estimulant a un esportista, generalment una substància farmacològica, per a millorar-ne el rendiment en una prova, un encontre o una competició.
doma vaquera
Hípica
Modalitat d’hípica consistent en l’execució de moviments al pas, al trot o al galop inspirats en les activitats dels cavalls que treballen amb bestiar vacum al camp.
doma clàssica
Arxiu B. Ferrer-Salat
Hípica
Modalitat eqüestre, també coneguda com ensinistrament, consistent en l’execució d’una sèrie de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l’equilibri i l’elegància del cavall.
Es basa en el domini del cavall per part del genet, representat en la realització de determinats exercicis amb harmonia La doma comprèn restricció i extinció en el pas, trot i galop i altres moviments laterals El seu origen es remunta al segle III aC, quan els grecs establiren l’art de l’ensinistrament com a mètode de millora de les seves muntures Entre els seus pioners destacà l’escriptor Xenofont, que compilà les diferents tècniques que implementaren aquesta modalitat hípica La doma es desenvolupà amb el propòsit d’aconseguir cavalls dòcils que facilitessin la tasca de la cavalleria militar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina