Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…
esquí alpí
AF CEC / Perdigó
Esquí
Modalitat d’esquí que consisteix a lliscar per pendents nevats sobre dos esquís als quals se subjecten les botes mitjançant les fixacions.
En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…
salts
ARXIU JUAN ANTONIO SIERRA
Esports aquàtics
Esport aquàtic que consisteix a llançar-se a la piscina des d’un trampolí o d’una palanca executant una figura o més abans de submergir-se a l’aigua.
Les diferents disciplines són trampolí d’1 m, trampolí de 3 m, palanca de 10 m, salt sincronitzat de 3 m i salt sincronitzat de 10 m També hi ha proves de salt de palanca de diferents altures, que es poden classificar en salts d’entre 3 m i 5 m, d’entre 5 m i 8 m i d’entre 8 m i 12 m Els salts des d’una superfície elevada tenen un origen remot Es té constància que ja es practicaven al sud d’Itàlia entre el 400 aC i el 700 aC, com demostra el fresc de la tomba del Nedador en què es representa un jove que salta de cap a l’aigua Els salts com a esport competitiu s’originaren a Suècia i a l’…
hípica
Reial Club de Polo de Barcelona / Nacho Olano
Hípica
Pràctica competitiva de l’equitació que es defineix com l’art de muntar a cavall.
Existeixen diverses modalitats, tres de les quals són olímpiques la doma clàssica, el salt d’obstacles i el concurs complet –que inclou les dues primeres i una prova de cros– La resta de modalitats són les curses, l’alta escola, la doma vaquera, els enganxos, el bàsquet a cavall horseball , el raid, el trec o marxes d’orientació, el trot, el volteig i l’equitació western D’altra banda, l’equitació de base es practica en ponis, que també tenen presència en alta competició en proves específiques de salts o de concurs complet Les curses de cavalls es practiquen als hipòdroms i normalment van…
salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…
natació
CN SABADELL
Natació
Esport aquàtic consistent a recórrer una distància determinada a l’aigua sense tocar el fons per mitjà de moviments repetits de braços i cames en el mínim temps possible.
Basat en el domini de la facultat innata de nedar, s’utilitzen diferents estils en la seva pràctica Normalment es desenvolupa en una piscina La natació en aigües obertes té lloc fora de la piscina i consisteix en la disputa de proves de llarga distància, habitualment quilomètriques Altres modalitats esportives associades a la natació són els salts, el waterpolo i la natació sincronitzada Els britànics es posaren a practicar la natació a mitjan segle XIX en rius, llacs i ports marítims L’esport, en general, era una activitat emergent a tot el món civilitzat Per aquest motiu, la inclusió de la…
sociologia de l’esport
ERNESTO ARADILLA
Esport general
Ciència que estudia les diverses manifestacions de l’esport en la societat.
En concret, s’ocupa de les funcions i el significat de l’esport, dels comportaments de les persones i els grups envers l’esport i de les organitzacions i espais que tenen a veure amb el desenvolupament esportiu Al final de segle XIX i principi del XX, els autors clàssics de la sociologia ja s’interessaren pel fenomen esportiu Spencer el considerava una eina educativa, Weber s’hi referia pels valors ètics que transmetia, Simmel es fixà en el conflicte i l’associacionisme, anys després Mead s’hi inspirà per desenvolupar la teoria dels rols Tanmateix, les primeres obres que es poden considerar…
educació física
Escola Pia Sant Antoni
Esport general
Acció sistemàtica amb l’objectiu d’afavorir i aconseguir l’educació integral de la persona mitjançant el moviment.
Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la…