Resultats de la cerca

Fundat el 1990 amb el nom de Granollers Gralles, el 1995 prengué la denominació actual en fusionar-se amb els Flipper’s de Lliçà de Munt, equip creat el 1992 Fou subcampió de la Lliga Catalana la temporada 1991-92 i es proclamà campió la del 1996-97 Aquell mateix any ascendí a primera divisió estatal Guanyà una Lliga 2000 i fou subcampió de la Supercopa catalana en dues ocasions 1998, 2002 Té equips en categories inferiors Organitza el torneig Ciutat de Granollers de futbol americà i el torneig Fira i Festes de l’Ascensió de futbol flag També té equips de futbol, futbol sala, futbol 7 i rugbi…

Fou fundat l’any 1980 al si de l’Agrupació Popular Bombers per Francisco Sobrino, Pedro Matamala i Agustí Paniagua, entre d’altres L’any 1986 organitzaren els Campionats d’Espanya i del Món de Ciclisme de Bombers al Parc de Montjuïc Des del 1985 organitzen la Marxa de Bombers, prova cicloturista que cobreix el trajecte Vitòria-Barcelona en quatre dies Alguns dels seus membres van cobrir la marxa de gran fons internacional París-Brest-París 1983

Inaugurat el 18 de juny de 1982, la major part del material que exposa són joguines antigues, fabricades per les indústries catalanes i valencianes El museu s’obrí al públic com a collecció privada fins el 1997, any que Josep Maria Joan Rosa i Pilar Casademont Sadurní, propietaris de la collecció, crearen la Fundació del Museu del Joguet de Catalunya, a la qual cediren gratuïtament tot el fons Després d’un període d’obres per adequar i rehabilitar l’edifici, datat del 1767, el museu tornà a obrir el 12 desembre de 1998   Exposició de peces al Museu del Joguet de Catalunya sota els peus dels…

Nascuda amb la voluntat de difondre la boxa, oferia cròniques de les vetllades celebrades a Catalunya i a l’estranger, articles de tècnica, nocions de fisiologia i apunts d’història d’aquest esport Francisco Cuchi fou corresponsal de la revista a París

De caràcter multiesportiu, informava de les activitats del moment i tingué com a redactors Francisco Canto, especialista en ciclisme, i René Lehman i José Massó, corresponsals a París i Londres, respectivament De periodicitat setmanal i illustrada, constava de divuit pàgines Se’n publicaren com a mínim 92 números

En fou director José Donato i tingué l’assessorament mèdic de José Gallart N’eren collaboradors habituals Mateo Meytibí, Pedro Aquiñones i Guillermo Alfaro, entre d’altres Tingué corresponsalies en diverses ciutats de l’Estat espanyol i a París De periodicitat mensual, se’n publicaren com a mínim 85 números

Organitzat per la Unió Europea de Judo, la primera edició tingué lloc a París l’any 1951 La sisena edició, coorganitzada per la Federació Espanyola de Lluita, es disputà al Palau Municipal d’Esports de Barcelona al mes de maig del 1958 El campió absolut fou l’holandès Anton Geesink Com a acte previ, el dia 9 de maig, se celebrà el I Congrés de la Unió Europea de Judo

Fou fundat el 1918 i el formaven treballadors del London County Weinsminster & Paris’s Bank LTD que volien fomentar la pràctica de l’esport en general, però s’especialitzà en el futbol, que en aquests anys s’estava popularitzant entre totes les classes socials Adquirí uns terrenys de joc al carrer de Calàbria cantonada amb el carrer de Buenos Aires Des del 1919 organitzà el Campionat Bancari de futbol a Barcelona

Fou fundada i dirigida per Claudi de Rialp Navinés i esdevingué un títol en l’inici del periodisme esportiu català Com indicava el subtítol “revista de sport nacional y extranjero”, tractava també d’altres esports que practicava o interessaven la societat benestant Altres directors foren F Dalmases Gil, Rosendo B Simón i Pedro Ortega Tingué corresponsalies a Madrid, París i Londres De periodicitat mensual, esdevingué setmanal el 1892 Al setembre del 1893 absorbí La Velocipedia

Organitzat per la Federació Internacional d’Esgrima, la primera edició tingué lloc a París l’any 1921 La 48a edició s’organitzà al Palau Blaugrana i al Palau de Gel de Barcelona l’any 1985 Hi participaren tiradors de 19 països i aplegà 209 periodistes acreditats en un moment en què Barcelona pretenia demostrar que tenia capacitat per a organitzar els Jocs Olímpics del 1992 L’Alemanya Occidental dominà el medaller, amb tres ors, dues plates i un bronze En segon lloc quedà Itàlia, amb tres medalles dos ors i una plata, i en tercer, Hongria, també amb tres medalles or, plata i bronze