Resultats de la cerca

Conegut amb els sobrenoms  d' el Canari o el Crack de Gràcia , s’inicià el 1922 directament com a professional Sempre a les ordres d’Àngel Artero, entrenà al Punching Ball Club de Gràcia Fou campió de Catalunya 1924-27, d’Espanya 1929 i d’Europa 1929 del pes ploma Defensà amb èxit el títol continental en vuit ocasions, fins que el 1934 l’abandonà sense combatre Conservà el títol estatal fins a la seva retirada, al febrer del 1935, després de perdre davant el campió del món de la categoria, el nord-americà Freddie Miller, el qual retingué el títol Al llarg de la seva carrera aconseguí 96…

Fill de Jaume Pi i Sunyer Llicenciat en medicina a la Universitat de Barcelona 1899, es doctorà a Madrid 1900 Professor auxiliar de fisiologia a Barcelona 1902, fou després catedràtic a Sevilla 1904 Presidí la comissió executiva del primer Congrés d’Higiene de Catalunya 1906 El 1907 tornà a Barcelona, on exercí, des del 1914, com a professor de fisiologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué, el 1916, catedràtic numerari Del 1899 al 1938 es dedicà a l’exercici clínic de la medicina i a les seves tasques docents i científiques, iniciades al…

En la seva joventut s’especialitzà en el periodisme esportiu i treballà successivament en la revista Futbol , primera publicació d’aquest gènere que es publicà a l’Estat espanyol, i en la redacció de Las Noticias , El Mundo Deportivo  i La Nau  Participà en la fundació del setmanari esportiu La Rambla  1930, des d’on va esdevenir un dels màxims propagandistes del lema ‘esport i ciutadania’ Amb l’adveniment de la República es decantà cap a la crònica política, de primer a La Publicitat  i després a La Humanitat , on fou nomenat redactor en cap l’any 1933 Del 1936 fins al 1938 dirigí  La Rambla…

Coneguda popularment com  Mundial de futbol i organitzada per la Federació Internacional de Futbol Associació FIFA, la seva primera edició tingué lloc a l’Uruguai l’any 1930 Des de llavors només s’ha vist interrompuda els anys 1942 i 1946 a causa de la Segona Guerra Mundial La dotzena edició tingué lloc a l’Estat espanyol l’any 1982, entre el 13 de juny i l’11 de juliol El partit inaugural es disputà al Camp Nou entre Argentina i Bèlgica Posteriorment, el Camp Nou acollí la segona fase de grups i fou seu dels partits que jugaren entre si Polònia, Bèlgica i l’antiga URSS Per la seva banda, l’…

S’inicià en l’equip del Malgrat i des del 1963 jugà amb el Joventut de Badalona fins el 1974 que abandonà l’esport actiu per una lesió coronària Amb aquest equip aconseguí una Lliga 1967 i una Copa del Generalísimo 1969 Formà part de la selecció estatal amb la qual disputà 136 partits, i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i els de Munic 1972 Disputà també cinc Campionats d’Europa i aconseguí la medalla de plata a Barcelona 1973 Els seus germans Narcís Margall i Tauler Malgrat 1948 i Josep Maria Margall i Tauler  també s’han dedicat al basquetbol, en els equips del…

Fou campió d’Espanya de cros 1916, 1917, campió de Catalunya de 800 m 1916, 1917, de 1500 m 1918 i de 5000 m 1918 i plusmarquista espanyol de 800 m 1916 i de 1500 m 1914 Guanyà la primera edició de la cursa Jean Bouin 1920 quan ja era redactor del diari Sport , que l’organitzà fins l’any 1927 Fou fundador de la Federació Catalana d’Atletisme i de la secció d’atletisme del FC Barcelona, club en què treballà des del 1917 fins al 1966 com a secretari tècnic, secretari general i assessor jurídic Fou membre del comitè de treballadors que dirigí el club en esclatar la Guerra Civil i també va ser…

Estudià a la Universitat de Navarra i s’inicià professionalment com a redactor l’any 1965 a El Noticiero de Zaragoza , d’on fou expulsat per haver participat en una manifestació antifranquista 1968 Posteriorment, passà a Tele/Express  1970-77, del qual l’any 1973 esdevingué cap de la secció internacional i el 1975 cap de cultura Director del setmanari Primera Plana 1977, i altres revistes entre les quals cal citar Barça  1971-76, en la qual tingué com a mentor Manuel Ibáñez Escofet, també collaborà en el butlletí oficial del FC Barcelona L’any 1982 s’incorporà a La Vanguardia , diari del qual…

Considerat un dels millors bases de la història, començà a l’equip del seu poble, la UER Pineda 1955-57 Jugà al FC Barcelona 1957-60, on assolí una Lliga espanyola 1959 i una Copa d’Espanya 1959, al CB Aismalíbar de Montcada i Reixac 1960-64 i al Joventut de Badalona 1964-1974, amb el qual fou campió de Lliga 1967 i de Copa 1969 Amb la selecció espanyola fou 222 vegades internacional i disputà els Jocs Olímpics de Roma 1960, Mèxic 1968 i Munic 1972, vuit Campionats d’Europa entre el 1959 i el 1973, any que també hi assolí la medalla de plata, el Mundial de Xile 1966 i tres Jocs…

Format a la Unió Esportiva de Sants, el 1934 ingressà al Futbol Club Barcelona, en el qual romangué, en una primera etapa, fins ben entrada la Guerra Civil 1937 Aprofitant la gira del Barça per Mèxic i els Estats Units, s’exilià i fitxà pel Sète francès 1937-39 El 1940 tornà al Barça, però la Federació Espanyola el sancionà per un any Després pogué mostrar novament la seva extraordinària classe, la qual, jugant d’interior o de davanter centre, li valgué el sobrenom de catedràtic del futbol Vestí de blaugrana fins la seva retirada el 1949 i, sumant les dues etapes com a…

S’inicià al CD Milan i el 1992 s’incorporà al juvenil del RCD Espanyol Encara formant part de l’equip filial, debutà a primera divisió el 1997 La temporada 1997-98 anà cedit al Deportivo Alavés, i a l’inici de la següent, a la Unió Esportiva Lleida, fins que el desembre del 1998 s’incorporà al primer equip del  Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona  de manera definitiva Durant tretze temporades 1996-2010 disputà 380 partits oficials, 340 dels quals a la Lliga, on marcà 134 gols i es convertí en el màxim golejador català de la història de la competició Fou capità i el màxim golejador de la…