Resultats de la cerca

Jugà al CV Cornellà i, a partir del 1982, entrenà el primer equip En el seu debut com a tècnica aconseguí la Lliga i la Copa de la Reina, primer doblet en la història del voleibol femení català La temporada següent, després de la fusió amb el RCD Espanyol, seguí com a entrenadora del nou Espanyol-Cornellà, amb el qual guanyà una altra Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 El 1986, després d’un breu parèntesi, tornà a dirigir l’equip Al mateix temps, entrenà també l’equip juvenil del club A partir del 1991 es dedicà exclusivament a l’equip juvenil, amb el…

Especialista en el salt de perxa, s’inicià a les files del Club Natació Montjuïc a setze anys i aviat es posà a les ordres de Hans Ruf, el seu entrenador de tota la carrera atlètica Competí posteriorment a les files del CN Barcelona i el FC Barcelona, i en diferents etapes també defensà els colors del Kelme, el Club Atlètic Vic, el Boadilla, l’Adidas i el Puma Chapín Jerez Campió d’Espanya en diverses categories inferiors, en proves absolutes aconseguí vuit títols catalans quatre a l’aire lliure 1986, 1997, 1999, 2000 i quatre en pista coberta 1985, 1992, 1996, 1999 En campionats estatals…

Es formà a l’Escola Oficial de Periodisme de Madrid 1951 Començà la trajectòria com a redactor de La Hoja del Lunes de Barcelona 1942-70 i arribà ser-ne sotsdirector 1970-78 Parallelament també fou redactor de l’agència EFE 1952-78, sotsdirector als esportius Dicen i Lean 1952-75 i redactor al setmanari Dicen 1969-76 Entre altres llibres, publicà una Història del futbol català 1968

Fill de Pablo García del Amo, resident del Girona els anys 1952-56, s’inicià amb La Salle Girona Després de proclamar-se campió d’Espanya amb la selecció juvenil catalana 1965 fitxà pel FC Barcelona Interior dret, després de jugar amb el juvenil blaugrana i amb el Comtal 1966-67 fou cedit a l’Osasuna 1967-68 i al Calvo Sotelo 1968-69 La temporada 1969-70 ingressà al primer equip del Barça, on romangué fins a l’edició 1970-71 Disputà 63 partits, marcà 9 gols i fou campió de Copa 1971 Després destacà en el Saragossa 1972-79 Fou guardonat per Mundo Deportivo com a millor jugador de la Lliga 1974…

Competí representant el Club Verneda de Barcelona i es proclamà subcampió del món 2004, d’Europa 2005, 2010 i dels Jocs Mun-dials 2006 Sempre en la categoria de 77 kg, fou tretze vegades campió d’Espanya en l’especialitat de combat i vuit vegades en duo, fent parella amb Àlex Barrero Ha format part de la selecció estatal i de l’equip català de jujitsu Fou designat esportista d’alt nivell pel Consell Català de l’Esport i Millor Competidor d’Europa 2005 pel Comitè de la Federació Internacional de Jujutsu

Migcampista format al planter del FC Barcelona, jugà al filial 1988-93 i fou cedit al Rayo Vallecano, amb el qual debutà a primera divisió, i al Palamós Després fitxà pel Cadis i el Granada i la temporada 1999-2000 s’incorporà al Club Gimnàstic de Tarragona, i acabà al Cornellà l’any 2001 Retornà al Barça per entrenar els equips inferiors, fou entrenador del Dinamo Tbilisi de Geòrgia 2011-12 i del Centre d'Esports Sabadell novembre del 2014-febrer del 2015

Debutà l’any 1993 i competí representant el Club Boxa Gallego Prada de l’Hospitalet de Llobregat Es proclamà campió d’Espanya de boxa en la categoria de pes ploma 1992 També guanyà el títol català en la categoria de pes gall 1991 i pes lleuger 1993 Fou dues vegades campió d’Europa de boxa 1997, 1999 i assolí el títol de campió intercontinental llatí 1998 Formà part de la selecció catalana de boxa Es retirà l’any 2000

Actuava de defensa esquerra i jugà al Futbol Club Barcelona Disputà 128 partits i guanyà una Lliga 1945, una Copa 1942 i una Copa d’Or 1945 Prèviament havia jugat amb el Rayo Vallecano, el Nacional de Madrid i el Cartagena Participà una vegada amb la selecció catalana Com a entrenador, dirigí, entre d’altres, el Club Gimnàstic de Tarragona, el Manresa, l’Europa, el Badalona i el Sant Andreu

Conegut com Perico , jugà principalment en la posició d’ala Debutà a la divisió d’honor amb l’Industrias García Al final de la dècada de 1990, fitxà pel Futbol Club Barcelona, a divisió de plata, amb el qual ascendí a divisió d’honor la temporada 1999-2000 Posteriorment jugà a l’Ourense Futbol Sala 2001-02, al Futbol Sala Gavà 2002-03, al Gasifred d’Eivissa 2003-04, al Manresa Futbol Sala 2004-07 i a L’Hospitalet Bellsport 2007-08 Es retirà a les files del Manresa a mitjan temporada 2008-09

Deixeble d’Eduard Alesson, fou mestre del Círculo del Ejército y de la Armada, al Gimnàs García Alsina i, possiblement, al Gimnàs Tolosa i Círculo del Liceo Al 1900 participà en el primer Certamen Nacional d’esgrima que se celebrà a Espanya, el torneig de Múrcia, com a representant de la Sala Casino de Barcelona