Resultats de la cerca

El neutralisme religiós de l’entitat i les actituds polítiques predominants entre els associats provocaren sovint reaccions hostils en els sectors integristes de la ciutat malgrat això, l’Ateneu esdevingué ben aviat la primera entitat cultural d’Igualada i englobà gent de tots els estaments socials En l’etapa vuitcentista mantingué una escola primària i comercial, dirigida per Francesc de P Bedós, un teatre i una biblioteca Sota la presidència d’Emili Sabaté 1919-35, l’entitat prengué una gran embranzida amb la creació d’un grup escolar, inserit en el moviment pedagògic català, un…

L’objectiu era conèixer el territori català a partir de sortides de camp encaminades sobretot a la recerca arqueològica Es crearen tres seccions la científica, la literària i l’artística Fou la primera entitat peninsular amb aquest objectiu Instituí cursets d’arqueologia, literatura catalana i història, geologia, sigillografia i contribuí al salvament d’una gran part del tresor arqueològic del Principat Les personalitats més prestigioses de la cultura catalana collaboraren en les activitats de l’entitat El 1877 part de la secció artística es convertí en secció topogràfico-pintoresca,…

La presidència de Francesc Xavier Tobella, que durà dos mesos, i de Josep Fiter, que hi renuncià, donaren pas a Ramon Arabia, que presidí l’entitat fins el 1881, el qual s’esforçà a agermanar l’excursionisme català amb les entitats alpinistes estrangeres Els membres d’aquesta nova associació pretenien impulsar l’excursionisme amb un esperit més contemplatiu de la naturalesa i fomentar alhora la investigació i l’estudi de les ciències naturals Edità el Butlletí , de caràcter mensual, on iniciaren llur obra literària Carles Bosch de la Trinxeria, Artur Osona, Cels Gomis, Jaume Massó i Torrents…

Ordenat de sacerdot a Barcelona 1912 i doctor en filosofia i en teologia, fou deixeble del cardenal Gomà i tingué una gran amistat amb el cardenal Vidal i Barraquer Interessat en la pedagogia activa, collaborà amb Alexandre Galí i, amb Artur Martorell, i amb Maria Montessori amb motiu dels cursos que aquesta féu a Barcelona fou professor de l’Escola del Mar i de l’Escola Blanquerna i secretari del seminari laboratori de pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya 1918-21 Membre del Centre Excursionista de Catalunya des del 1922 El 1928 s'integrà al moviment escolta dels Minyons de Muntanya que…

Estudià dret i lletres 1911-16 a la Universitat de Barcelona La seva actuació política i cívica se sobreposà, especialment a partir de la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera, a una brillant carrera en aquesta universitat, on impartí classes d’etnologia i folklore al principi de la dècada de 1920 i on fou un dels fundadors de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1917 Residí alguns anys a Londres i a Oxford, on es dedicà a l’etnologia Publicà un catàleg de les obres lullianes d’Oxford 1915-16, i començà les seves recerques, continuades posteriorment, sobre la situació dels…

Començà jugant d'extrem en el juvenil del seu poble i després al Súria i al Manresa 1943-46 La temporada següent fitxà pel Futbol Club Barcelona, on jugà fins el 1958, llevat de la temporada 1955-56, que fou cedit a la UE Lleida Davanter de complexió mitjana, introduí en el futbol modern el dribbling amb el cos Fou extrem dret de l'equip anomenat "de les cinc copes", que incloïa, entre d'altres, Lászlo Kubala, Tomàs Moreno i Eduard Manchón Entre els títols aconseguits, destaquen les lligues de 1947-48, 1948-49, 1951-52 i 1952-53 i les copes de 1950-51, 1951-52, 1952-53 i 1956-57 Aquests anys…

Fou campió de Catalunya 1952, 1955, i entre el 1946 i el 1955 participà en cinc eliminatòries de la Copa Davis Es proclamà campió d’Espanya de dobles vuit vegades entre el 1942 i el 1952 formant parella amb Lluís Carles, 1942-43 Pere Castellà, 1945 Pere Massip, 1946-49, i Emili Martínez, 1952 i jugà dues vegades a Roland Garros i vuit a Wimbledon El 1958 es retirà Fou capità de l’equip espanyol de la Copa Davis 1963-79 Fou membre de la federació espanyola, membre del comitè de tennis masculí de la federació europea i un dels socis fundadors de l’International Club de Tennis Lawn d’Espanya…

Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm Introduí a l’Estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers

Primer atleta professional català amb entrenador individual, s’inicià l’any 1947 en la cursa Jean Bouin A mitjan anys cinquanta s’entrenà sota les ordres d’Olli Virho i, posteriorment, de Woldemar Gerschler a Alemanya Formà part del Club Esportiu Hispano-Francès, el RCD Espanyol i el FC Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya de 800 m a l’aire lliure 1955, 1957, 1959-63, de 1500 m a l’aire lliure 1955-59, 1961-64 i de 1000 m en pista coberta 1965 i fou subcampió d’Espanya de cros 1961 També es proclamà campió de Catalunya de 800 m 1951, 1952, 1955, 1956, 1958, 1960, 1962, 1964, de 1500 m 1952…

Fundador i primer secretari de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Collaborà a L’Excursionista i Memòries volums I, III i VIII i a l' Àlbum Monumental-Pintoresc de Catalunya 1879 Publicà Lo castell de Burriac d’Argentona 1878, entre altres monografies