Resultats de la cerca

D’origen francès, vestí la samarreta del Picadero des del 1965 fins ben entrada la dècada dels setanta, quan abandonà l’equip i marxà al Bombers de Barcelona Amb el primer d’aquests equips fou campió de les dues primeres edicions de la Lliga espanyola 1965, 1966 i de dues Copes del Rei 1963, 1965

Fou deixeble de l’introductor d’aquest esport a Catalunya, Henri Birnbaum, i un dels primers judokes estatals a aconseguir el cinturó negre 1954 Fou subcampió de Catalunya 1955 i donà nom a una competició de judo que es disputà a Barcelona

Fou la primera edició del campionat, que organitzà l’Associació de Lawn Tennis de Catalunya, amb el suport de les institucions catalanes i barcelonines, i tingué lloc a l’antic Palau de la Indústria del parc de la Ciutadella Aplegà jugadors dels cinc continents, amb victòria final en la prova masculina del francès Henri Cochet

Cinturó negre quart dan, fou deixeble del mestre Henri Birnbaum Aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 1958 i quedà semifinalista en dues ocasions 1955, 1959 Es proclamà tres vegades campió d’Espanya 1953, 1954, 1956, una vegada campió d’Espanya de clubs i vuit vegades campió d’Espanya amb la selecció catalana Fou assessor tècnic de la Federació Catalana de Judo

Aquestes curses, normalment de Fórmula 3, se celebraven el mateix cap de setmana que es disputaven a Montjuïc les curses de les fórmules grans Fórmula 1, 2 o Resistència i rebien un nom o altre en referència a la fira que tenia lloc aquell mateix any Així, per exemple, l’any 1967 es disputà la Copa Sector del Automóvil, guanyada per Henri Pescarolo, amb un Matra-Cosworth També se celebrà el Trofeo Salón del Automóvil de turismes 1968, que guanyà Núria Viñas, amb l’única victòria femenina en curses d’automòbils a Montjuïc L’any 1971 tingué lloc la Copa Salón Internacional del…

Organitzada pel Club Alpí Núria, la primera edició tingué lloc l’any 1950 Tenia una periodicitat anual, però a partir de la segona meitat de la dècada començà a disputar-se de manera irregular La desena i última edició se celebrà l’any 1965 Fou l’única competició estatal de l’època inclosa dins el calendari de la Federació Internacional d’Esquí Hi participaren esquiadors de renom, com els campions del món James Couttet i Georges Schneider o el campió olímpic Henri Oreiller També hi aconseguiren la victòria esquiadors emergents que més endavant despuntaren mundialment, com Toni…

En la seva primera edició constà de curses en les categories de Fórmula 3 i Fórmula 2, els guanyadors de les quals foren el britànic Mik Beckwith al volant d’un Lola-Ford i l’australià Jack Brabham Brabham-Honda, respectivament El 1967 els guanyadors foren el francès Henri Pescarolo Matra-Cosworth i el britànic Jim Clark Lotus-Cosworth El 1968, la darrera edició, només constà de prova de Fórmula 2, que fou guanyada per l’escocès Jackie Stewart Matra-Cosworth Durant la seva existència també portà adjunta la denominació Trofeo Juan Jover i, a partir del 1968, prengué el nom de Copa…

Fou constituït a París el 23 de juny de 1894 en restaurar-se les olimpíades modernes pel baró de Pierre de Coubertin El COI forma part del Moviment Olímpic , que inclou també, d’una banda, les federacions internacionals de cada esport i, de l’altra, els representants dels comitès olímpics de cada país que l’any de la fundació eren 13 i, el 2010, 205, i n'és l’autoritat màxima A més de responsabilitzar-se dels Jocs, vetlla per l’acompliment dels objectius continguts en el document fundacional conegut com a Carta Olímpica , que estableix els principis i l’àmbit d’actuació de l’organisme El COI…

Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…

Els circuits, que combinen terra, gespa i obstacles naturals i artificials, incloent-hi també escales, són d’uns 2 o 3 km i tenen el pas per meta sobre asfalt La bicicleta de ciclocròs és similar a la bicicleta de carretera, amb el mateix manillar, però amb rodes més grosses, per la irregularitat del terreny, i frens de tipus cantilever, per evitar que el fang resti efectivitat a la frenada Té la forquilla davantera més separada, l’eix pedaler més elevat i pedals de bicicleta tot terreny La roba de competició és similar a la d’altres disciplines ciclistes Els orígens francesos Les primeres…