Resultats de la cerca

Fundat el 1982, nasqué com un equip escolar del Collegi Públic SantPere i Sant Pau l’any 1977 Creà diversos equips de base i el 1984 formà el primer equip sènior El primer president fou Alfonso Periáñez, que es mantingué en el càrrec durant dinou anys La primera temporada guanyà el campionat provincial i pujà a tercera divisió La temporada 1986-87 ascendí a segona divisió i el 1990 s’inaugurà el pavelló municipal on juga habitualment La temporada 1991-92 guanyà el campionat i pujà a primera divisió i la 1995-96, de la mà del tècnic macedoni Vladimir…

Fundat l’any 1970, es troba ubicat al marge dret del Fluvià Promogué la construcció del port fluvial esportiu l’any 1974, que constava d’un atracador per a embarcacions esportives i de pesca, i d’una escullera Posteriorment assumí el rol de promotor d’esports nàutics i fluvials, entre els quals hi havia la motonàutica, l’esquí nàutic i el caiac Ofereix cursos de navegació Disposa de 150 amarradors El 2010 tenia uns 150 socis

Gestiona la platja de Can Martinet, lloc on es començà a practicar aquest esport a Catalunya Té 200 m lineals on s’organitzen competicions i una zona que aglutina quatre escoles de surf d’estel Flyworks, Kiteexperience, la Wind i el Ventilador En les seves aigües s’hi han organitzat proves d’àmbit internacional, com el J&B Masters of Kitesurf 2010

Fundat l’any 1948, fou impulsat per un grup d’estudiants del Centre Parroquial de SantPere El 1951 s’inscriví en competicions federades i la temporada 1955-56 disputà la fase d’ascens a primera divisió catalana Jugà en divisions territorials fins el 1961, desaparegué, i l’any 1965 fou refundat i inscrit a l’OAR L’any 1966 creà la secció femenina i el 1968 retornà a les competicions federades La temporada 1970-71 ascendí a tercera divisió estatal L’any 1974 l’equip masculí desaparegué de nou, tot i que la resta d’equips perduraren El 1978, després d’una greu crisi, l…

Fundat el 1964, començà participant en les competicions juvenils, amateurs i, posteriorment, en categoria comarcal fins a la temporada 1973-74, que debutà en categories territorials La màxima categoria en què ha competit ha estat la de primera territorial, en la qual jugà durant quatre temporades 1995-97, 2000-02

Format al CE Noia, amb el qual debutà en la màxima categoria, també jugà al Cerdanyola CH 1972-75 i al CP Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Generalísimo 1976 Finalment, tornà al Noia, on es retirà el 1983 Fou internacional amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió del món 1968

Propietari, amb Ignasi Bultó, de l’empresa de motocicletes de trial Merlín Quedà segon en el Campionat de Catalunya de Rallis de Terra 1983 Formant equip amb Joan Matamala guanyà les 13 Hores d’Autocross de les Planes en categoria de turismes 1985 i la Ronda Sant Feliu 1987

Representant el Club Sant Antoni de Viladrau, formà part de l’equip integrat pels seus tres fills Antoni, Jordi i Pere Ayesa i Guix Es proclamà dues vegades campió d’Espanya 1996, 2000 i aconseguí un subcampionat 1997 Formà part de la junta directiva del Reial Club de Polo de Barcelona i fou vicepresident de la Federació Espanyola de Polo durant els anys noranta del segle xx També fou un dels socis fundadors del Club Sant Antoni de Viladrau, mànager del club i entrenador del primer equip

Després del 1939 entrenà equips femenins que disputaven les competicions oficials de la Sección Femenina, i d’Educación y Descanso En aquesta competició dirigí l’equip femení de Comercial Giró Entre el 1950 i el 1955 s’encarregà de la direcció tècnica del Joventut de Badalona, on romangué fins el 1970 i treballà també en la seva escola o secció infantil En parallel, entrenà equips de l’Escola Minguella, on treballava de professor d’educació física, i de l’AE Minguella, club esportiu de la mateixa escola El 1989, des d’aquest club, s’organitzà el primer Torneig de Bàsquet Pere Gol…

Fou campió d’Espanya de llançament de disc 1941 i campió de Catalunya de llançament de pes 1934, de disc 1936, 1940, 1941, 1942, 1945 i de martell 1941 Baté el rècord d’Espanya de 4 × 100 m amb una selecció universitària de Barcelona 1934, cinc vegades el rècord català de pes 1936 i sis vegades el de disc 1941 Posteriorment, fou president de la Federació Catalana d’Atletisme 1948-49 i del Júnior FC, on practicà l’hoquei sobre herba com a jugador i àrbitre, i contribuí decisivament a la construcció de les installacions de Sant Cugat del Vallès