Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Aaron Smith
Voleibol
Jugador de voleibol.
El 2007 fitxà pel Sant Pere i Sant Pau de Tarragona, provinent de la Universitat de Pennsilvània, coincidint amb el retorn del club a la màxima categoria estatal Hi jugà una temporada i posteriorment tornà als Estats Units
Mikel Smith Gibbs
Mikel Smith Gibbs
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE RAMOS
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler, fitxà pel Club Joventut de Badalona 1991-95 procedent del Mayoral Maristes de Màlaga Guanyà la Lliga 1992 i l’Eurolliga 1994, i disputà 143 partits de la Lliga ACB amb el Joventut Jugà 16 partits amb la selecció espanyola i disputà l’Eurobàsquet 1995
Phil Paterson Smith
Esport general
Dirigent esportiu.
Resident a Barcelona des del 1957, fou un dels principals promotors del criquet i del rugbi a la ciutat durant la dècada de 1990 Fou un dels fundadors del primer club de criquet de Catalunya, el Barcelona Cricket Club 1991 Un parell d’anys abans, el 1989, ja havia fundat el CNPN Rugby – Enginyers del Poblenou, del qual encara és directiu, i ha promogut la seva participació a la Lliga anglesa Fou membre del Comitè Olímpic Britànic a Barcelona Fou investit membre de l’Excellentíssim Orde de l’Imperi Britànic, per la reina Elisabet II 1998
Montesa
Motocicletes i treballadors de Montesa dels anys quaranta
ARXIU PERMANYER
Motociclisme
Empresa fabricant de motocicletes.
El seu origen es remunta a l’any 1944, als tallers de l’industrial barceloní Pere Permanyer Puigjaner, que començà fabricant un motor de dos temps El mateix any se sumà al projecte Francesc X Bultó , pilot experimentat L’11 de febrer de 1945 s’inscrigué el primer prototip amb marca XX en una prova de regularitat del Reial Moto Club de Catalunya, pilotat per Josep Lluís Milà Diversos pioners del motociclisme a Catalunya, com els germans Milà, JM Llobet Turuta o Joan Soler Bultó, començaren a pilotar motocicletes Montesa Turuta assolí la primera victòria per a la marca al I Premi Motociclista…
escultura d’esport
La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…
pintura d’esport
Pintura
Esport general
En la pintura catalana no es troben representacions esportives, lògicament, fins que l’esport queda tipificat com a tal, a les acaballes del segle XIX.
Abans, potser es poden trobar representacions de persones que fan esforç en el terreny físic o d’acròbates –per exemple, a les pintures murals de Sant Joan de Boí segle XII, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya MNAC Una de les primeres pintures catalanes en què l’esport és vist amb solemnitat és el retrat que Josep Cuchy va fer a Josep Bea Aragay, professor d’esgrima de l’Ateneu Barcelonès, vestit amb l’uniforme i el floret a la mà, en una data imprecisa entre el 1887 i el 1890 és una pintura a l’oli, conservada al mateix Ateneu De fet, el modernisme afavorí que activitats…
cartellisme esportiu
Un exemple de cartellisme esportiu és el cartell que Antoni Utrillo feu el 1905 per a anunciar un partit benèfic de pilota basca
Postermil
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Els cartells són elements publicitaris, normalment en forma de fulls impresos de grans dimensions, elaborats per anunciar alguna cosa, tant en l’àmbit comercial i empresarial com en el camp lúdic i recreatiu.
Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…
Club Joventut de Badalona
Interior del Palau Municipal d’Esports de Badalona en un partit del Club Joventut de Badalona
© Club Joventut de Badalona
Basquetbol
Club de basquetbol fundat a Badalona el 30 de març de 1930.
És també conegut amb el nom de la Penya Ha participat en la màxima categoria del bàsquet estatal des de la creació de la primera Lliga espanyola la temporada 1955-56 Referent del basquetbol a Catalunya i a Espanya, les seves actuacions també han destacat en l’àmbit europeu La primera denominació del club fou Penya Spirit of Badalona Fou constituït gràcies a un grup d’amics que es reuniren amb l’objectiu de fer activitats de caràcter lúdic i esportiu Practicà diversos esports com futbol, ciclisme o tennis de taula, però finalment el basquetbol fou escollit com a activitat principal Des de la…
,
escalada
L’escalada integral no utilitza corda i comporta un alt risc
Centre Excursionista de Tarragona
Escalada
Activitat esportiva relacionada amb el muntanyisme que consisteix en l’ascensió de parets amb l’ajut de les extremitats inferiors i superiors per a superar la dificultat que se’n deriva.
Prové de l’alpinisme i està associada amb el moviment excursionista La seva pràctica s’inicià en el medi natural, però des de la segona meitat del segle XX han proliferat estructures artificials dissenyades específicament per a l’escalada, com els rocòdroms o els blocs, que en permeten la docència, la recreació, l’entrenament i la competició sense haver d’anar a la muntanya La tècnica de progressió habitual consisteix en la utilització de la corda per a assegurar l’escalador Els escaladors s’agrupen per cordades, que acostumen a ser de dues o tres persones unides per una o més cordes El…