Resultats de la cerca

Fou un dels pioners del waterpolo a Catalunya Jugava al primer equip del Club Natació Athlètic, que el 1917 fou subcampió d’Espanya de segona categoria Era la primera vegada que un equip que no fos del Club Natació Barcelona aconseguia una posició d’honor en aquest esport

Membre del Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya en la prova de relleus 4 × 50 m lliure 1939 i també en la de 4 × 100 m lliure cinc vegades de Catalunya 1940-44 i quatre vegades d’Espanya 1940-43 Esdevingué àrbitra de natació i jutgessa de salts amb el mèrit de ser la primera dona que ho aconseguia a Catalunya 1956 i la segona a Espanya 1960 El 1995 fou nomenada membre d’honor del collegi català d’àrbitres Rebé la medalla al mèrit esportiu de la Federació Catalana de Natació 1996 i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997

Es formà a l’escola de marxa de Viladecans i fou membre del Club Natació Barcelona Guanyà la prova de 5 km marxa del Campionat d’Europa júnior 1985, títol aconseguit ex aequo amb Reyes Sobrino També en categoria júnior fou subcampiona d’Europa 1987 i campiona del món 1988 En categoria absoluta, guanyà dos Campionats d’Espanya de 10 km marxa en ruta 1984, 1986 i tres de Catalunya 1991, 1992, 1993 Aconseguí dos títols estatals de 5 km marxa en pista 1984, 1986 i un de 3 000 m en pista coberta 1988, i diversos rècords en l’àmbit català i estatal Guanyà la prova de 10 km marxa del Campionat d’…

Fou campió d’Espanya de minimotos 1998 i participà, de la mà d’Albert Puig, en la Movistar Activa Cup 1999, 2000 Debutà en el mundial en el Gran Premi del Japó del 2001 en l’equip Honda d’Albert Puig i el 2002 ja fou el tercer en el campionat del món dels 125 cc amb tres victòries La temporada següent, amb 17 anys, conquerí el primer títol mundial amb cinc victòries parcials, i es convertí en el segon pilot més jove que ho aconseguia El 2004 passà als 250 cc amb Honda, amb set victòries en grans premis, que li comportaren el campionat del món i esdevingué el pilot més jove que…

Vinculat des d’infant al Club de Tennis Barcelona, on el seu pare, Esteve Gimeno, exercia de professor, com a amateur obtingué diversos trofeus i campionats d’Espanya, i participà en l’equip espanyol de Copa Galea que guanyà el 1956 i el 1957, guanyà el torneig de Queens 1960 Abans de professionalitzar-se jugà a la Copa Davis en 1958-60, i posteriorment en 1972-73, amb un total de 33 partits  El 1967 guanyà el títol de dobles de l’únic torneig professional que es jugà a Wimbledon abans dels oberts, juntament amb el mexicà Pancho González Al llarg de la seva carrera aconseguí cinc títols…

Les botxes és un joc practicat entre dos equips d’un a quatre jugadors Federació Catalana de Petanca Diferents troballes arqueològiques són testimoni que les boles i els objectes esfèrics ja eren presents fa 5000 anys a Egipte Posteriorment, a la Grècia clàssica, personalitats com Hipòcrates, Galè i Oribasi de Pèrgam cap a l’any 300 aC recomanaren practicar jocs de boles per mantenir i millorar la salut Una de les versions més populars entre els grecs consistia a allunyar el màxim possible unes boles de pes considerable en canvi, els romans, entre les diferents modalitats de jocs amb boles,…

La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns dels primers…

Es realitzen cinc rutines diferents segons el tipus d’aparell manual utilitzat cèrcol, cinta, corda, maces i pilota Existeix un sisè exercici sense aparells manuals conegut com mans lliures, que es compon d’elements de mans lliures, circumduccions, girs, salts, passos, balanceigs, equilibris i flexions Es competeix en modalitat individual o en conjunts de cinc o sis gimnastes Les rutines individuals duren entre 75 i 90 segons, i les de conjunt, entre 120 i 150 segons La valoració dels jutges, d’un màxim de 30 punts, té en compte la tècnica, l’expressió i la composició de la rutina Tots els…

Els partits tenen una durada de 40 minuts, dividits en dues parts També és conegut com futsal Història del futbol sala El futbol sala s’originà a l’Uruguai a l’octubre del 1930 La Copa del Món de futbol celebrada al país al juliol del mateix any havia provocat un gran interès pel futbol entre els joves Juan Carlos Ceriani Gravier, professor de l’Associació Cristiana de Joves YMCA de Montevideo, adaptà la pràctica del futbol a les pistes de basquetbol de l’entitat, bo i creant així el futbol sala Configurà les regles del joc prenent com a base diferents esports Del futbol, se’n reproduí el…

La superfície de la pista pot ser de ciment, terra batuda, gespa, moqueta o material sintètic El joc consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar pel damunt de la xarxa i que boti en la pista de l’oponent, de manera que l’adversari no la pugui tornar El mot prové del francès tenez , imperatiu del verb tenir , que s’usava quan un jugador servia la pilota ‘tingueu’ Les mides de la pista varien si es juguen partits individuals 23,77 m × 8,23 m o bé per parelles o dobles l’amplada s’augmenta als 10,97 m La xarxa s’eleva fins a 1,07 m però al centre de la pista davalla fins…