Resultats de la cerca

S’inicià en l’esquí a la Molina i disputà diversos Campionats d’Espanya d’esquí alpí A la dècada de 1970 treballà a l’estació d’esquí de la Molina com a inspector dels remuntadors, primer, i com a director tècnic, càrrec que també exercí en les estacions d’Espot, Cerler i Vallter L’any 1982 es traslladà a Baquèira-Beret, i alguns anys més tard en fou nomenat director general Des del 2009 presideix l’Associació Turística d’Estacions d’Esquí i Muntanya

Començà en la Unió Esportiva de Sants i la temporada 1935-36 fitxà pel Club Esportiu Sabadell A mitja campanya passà al Vic i en l’edició 1937-38, en plena Guerra Civil Espanyola, jugà amb el Futbol Club Barcelona i guanyà el Campionat de Catalunya i la Lliga Catalana Les temporades 1939-40 i 1940-41 continuà amb el Barça Jugà de mig i en total disputà 79 partits com a barcelonista, amb 23 gols marcats Posteriorment jugà amb el Cadis 1941-43, l’Hèrcules Cadis 1943-44, Tortosa 1944-45 la Cava 1945-46 i Gràcia 1946-48

Davanter que formà part de les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, el Futbol Club Cardedeu i l’Esport Club Granollers Fou repescat pel FC Barcelona i la temporada 1989-90 pujà a l’equip B, durant la qual jugà dos partits amb el primer equip Posteriorment jugà a la Unió Esportiva Figueres 1990-92, a segona divisió, i en altres equips de categories inferiors A partir del 2002 exercí de preparador físic de l’equip C i dels juvenils del FC Barcelona La temporada 2007-08 coincidí amb Josep Guardiola al segon equip del FC Barcelona, que l’any següent l’incorporà a la disciplina del…

A les files del Reus Deportiu, l’any 1952 fou campió d’Espanya del Frente de Juventudes en 400 m tanques, subcampió en 4×400 m i bronze en 400 m, així com campió de Catalunya en 4×800 m Un cop retirat, es vinculà al bàsquet Fou president de la delegació territorial a Tarragona 1985-2002 de la federació catalana, de la qual era directiu des del 1962 Presidí també l’associació Hesperia destinada a la promoció del bàsquet de base Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 2003

Fou creat pel Futbol Club Barcelona en memòria del seu atleta Aureli Pellín, campió de Catalunya dels 10 km marxa en pista el 1931 La primera edició se celebrà el 28 de març, en un circuit urbà amb sortida i arribada al parc de la Ciutadella, i que guanyà l’olímpic Enric Villaplana Al llarg dels anys tingué diferents escenaris i distàncies Es disputà també entre el Masnou i Barcelona, entre Mataró i Barcelona i a l’estadi de Montjuïc En la dècada dels vuitanta, després d’anys sense disputar-se, es recuperà El 1982 guanyaren Josep Marín i Teresa Palacio, i el 1983 es disputà la…

Iniciada, de fet, el 1907 amb la Revista Montserratina , fou potenciada a partir de l’abadiat d’Antoni M Marcet 1912 el 1914 aparegué la revista Vida Cristiana , i el 1917 començà la sèrie Analecta Montserratensia , impulsada per Anselm Albareda Poc després sorgiren les colleccions “Biblioteca Monàstica” 1920, “Biblioteca Popular Litúrgica” 1920, “Místics de Montserrat” 1925 i la Bíblia de Montserrat , de Bonaventura Ubach 1926 El 1927 començà la publicació del butlletí del santuari Montserrat i de la collecció Catalonia Monastica , seguits per Mestres de l’Escolania de Montserrat , collecció…

Denominació Tot i que l’any 1965, a través d’una consulta convocada entre els socis del club, hom resolgué anomenar-lo oficialment Estadi del Club de Futbol Barcelona , la denominació popular de Camp Nou ha estat sempre, i amb una gran diferència, la més utilitzada Des de la temporada 2001-2002 ha esdevingut el nom oficial, després d’una nova consulta entre els socis Precedents i construcció L’any 1948, arran dels èxits del club a la Lliga, es començà a parlar de la necessitat de construir un camp nou atès que el de les Corts, amb 60000 localitats, s’estava quedant…

En competició es disputen proves de descens, consistents a baixar a gran velocitat per un recorregut de forts pendents, desnivells i revolts d’eslàlom, quan diverses portes assenyalen el recorregut que l’esquiador ha de fer en ziga-zaga en el menor temps possible eslàlom gegant, quan el recorregut és més llarg i les portes més distants, i supergegant, que combina les característiques del descens i de l’eslàlom Altres especialitats de l’esquí alpí són l’esquí de velocitat i l’esquí extrem, en el qual l’esquiador supera pendents superiors als 45 graus d’inclinació per zones sense senyalitzar…