Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
José Luis Aresti Aguirre
Esports aeris
Pilot d’acrobàcia.
Reputat aviador, assumí la direcció de l’escola de pilotatge de l’Aeroclub de Sabadell 1948-51 Participà en el ressorgir de l’aviació catalana i collaborà en l’organització de diferents torneigs, entre d’altres, el Festival Aeri de Sabadell 1949 Participà en el Festival Aeri Internacional de Barcelona 1960, així com en molts altres festivals aeris d’Espanya Fou l’entrenador de l’equip espanyol que guanyà el Campionat Mundial d’acrobàcia 1964 Creà també l’actual sistema aerocriptogràfic d’avaluació de maniobres d’acrobàcia aèria 1961
medicina de l’esport
Esport general
Especialitat mèdica de caràcter multidisciplinari que tracta la promoció de la salut de la població en general, estimulant un estil de vida físicament actiu.
També aborda el diagnòstic, el tractament, la prevenció i la rehabilitació de lesions o malalties succeïdes a causa de la participació en activitats físiques, programes d’exercici físic i esports de tots els nivells, o d’aquelles secundàries a l’absència d’aquesta activitat física A més, té cura de la selecció i el control mèdic amb exàmens d’aptitud previs a la pràctica d’exercici físic i esport de competició, amb la finalitat de detectar qualsevol alteració susceptible de provocar problemes amb la pràctica de determinats tipus d’exercici Un altre vessant transcendent rau en el…
escacs

En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…
antropologia de l’esport

Portada del llibre Antropologia del deporte (1986) dels nord-americans K. Blanchard i A. Cheska
Xavier Medina
Esport general
Disciplina de les ciències socials que analitza l’activitat fisicoesportiva des d’una perspectiva sociocultural.
Dins les ciències socials de l’esport, l’antropologia es caracteritza sobretot pel mètode etnogràfic treball de camp, observació participant, diari, entrevistes obertes en profunditat i informants clau la vocació holística, integradora i transdisciplinària la metodologia comparativa l’interès pels aspectes liminars i menys institucionalitzats i per la "mirada distant" sobre els aspectes més normalitzats de la pràctica esportiva Els inicis de la preocupació de l’antropologia per l’esport s’han de buscar al segle XIX i s’emmarquen dins la problemàtica de la difusió dels trets culturals, on…
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,