Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
petanca

En la petanca s’utilitza un metre que a la punta duu una llengüeta quan les distàncies entre boles i bolig no s’aprecien bé
ENCICLOPÈDIA CATALANA / F. GOMÀ
Altres esports de pilota o bola
Esport que consisteix a llançar unes boles al més a prop possible d’una altra de més petita, anomenada bolig.
Les boles han de ser metàlliques, amb un diàmetre entre els 7,05 cm i els 8 cm El pes varia entre els 650 g i els 800 g Els boligs són de fusta o de material sintètic, amb un diàmetre comprès entre 25 mm i 35 mm El terreny de joc és rectangular i les dimensions varien entre els 12 m i 15 m de llargada i els 3 m i els 4 m d’amplada Els jugadors han de llançar les boles amb els peus junts i ho poden fer tirant-la rasa o bé per elevació Hi ha dues maneres de fer-ho apuntar és llançar la bola amb cura, tractant d’acostar-se al màxim possible al bolig I tirar o picar és llançar la bola amb certa…
pilota

Emiliano Skufca (darrere, a la dreta) i Carles Sanz (davant) durant un partit de pala curta
FEDERACIÓ CATALANA DE PILOTA
Altres esports de pilota o bola
Esport que es disputa en un frontó o en un trinquet entre dos equips d’un jugador o bé de dos, els quals llancen contra una paret, anomenada frontis, una pilota amb la mà, amb una cesta corba (cesta punta), amb una raqueta, o bé amb una pala o una paleta, instruments que reben el nom genèric d’eines.
La paleta té dues modalitats la que es juga amb pilota de cuir i la que es fa amb pilota de goma Al trinquet, s’hi juga a mà individual i a mà per parelles, a paleta de cuir i a paleta de goma, reservada també a les dones En totes les especialitats, la pilota només pot fer un bot al terra L’única que es juga en individuals i en parelles és la de mà La resta es fa en parelles El frontis té una amplada i una alçària de 10 m A un metre del terra hi ha una xapa que delimita fins on pot arribar el cop de la pilota Al frontó de 30 m, la xapa està collocada a 70 cm del terra A l’esquerra del frontis…
Lluís Solà i Dachs
Literatura
Escriptor, periodista i cronista.
Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana El Be Negre 1967, Cu-Cut 1967, En Patufet 1968, Papitu 1968, L’Esquella de la Torratxa 1970, Xut 1971, Un segle d’humor català 1973, El Be Negre i els seus homes 1977, L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català 1978, En Patufet antologia 2003, La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005 2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura 2011, en…
, ,
Estadi Municipal d’Atletisme de Lloret
Atletisme
Estadi d’atletisme de Lloret de Mar.
Integrat dins la zona esportiva municipal, des del 2009 té una pista de vuit carrers de material sintètic i una capacitat per a 560 espectadors El principal usuari n’és el Club Atletisme Lloret, per bé que moltes entitats estrangeres hi fan estades temporals, gràcies sobretot al camp de gespa natural que hi ha a l’interior El 2009 acollí el Campionat d’Espanya juvenil i cadet
Club Tennis Banyoles
Pàdel
Tennis
Club de tennis i pàdel de Banyoles.
Fundat el 1966, el seu precedent fou el Lawn Tennis Club Banyoles, que el 1925 ja practicava aquest esport a la població, si bé no formalitzà els seus estatuts fins el 1943 L’equip sènior guanyà el Campionat Provincial per equips l’any 1968 Disposa d’equips de diverses categories que competeixen en els campionats provincials de tennis i pàdel Disposa de quatre pistes de tennis i dues de pàdel
José Fórmica-Corsi Hezode

José Fórmica-Corsi Hezode
Federació Catalana d'Atletisme
Atletisme
Atleta.
Fill d’un remer olímpic, s’aficionà molt aviat a la pràctica esportiva al Club Natació Barcelona, si bé també competí esporàdicament amb el RCD Espanyol i el CA Stadium Fou campió d’Espanya de 400 m i 400 m tanques 1951, i triple campió de Catalunya de totes dues proves 1950, 1951, 1954 Establí els rècords estatals de 400 m tanques 1951 i 4 × 400 m 1950, amb la selecció catalana Fou cinc vegades internacional amb la selecció espanyola i disputà els Campionats d’Europa 1954
Agrupació Excursionista de Palafrugell

Sortida de socis de l'Agrupació Excursionista de Palafrugell
Agrupació Excursionista de Palafrugell / Gerard Sabaté
Excursionisme
Entitat excursionista de Palafrugell fundada el 1985.
Té 800 socis, repartits entre les seccions d’excursionisme, esquí, escalada i espeleologia Organitza diverses activitats –o bé hi participa–, com la Setmana Jove, la Setmana del Medi Ambient o la Marxa de Garoina En la disciplina de bicicleta tot terreny destaca l’organització de la Road Book BTT Garoina Xtrem a Palafrugell Una de les esportistes més rellevants és la navarresa Blanca Ardanaz, que va fer el cim del Broad Peak 2007 i del Makalu 2008, amb Jordi Servosa També cal destacar l’esquiador de muntanya Guillem García
cursa
Esport general
Prova individual o per equips consistent a cobrir una distància determinada amb el mínim temps possible o bé a cobrir la màxima distància possible amb un temps determinat en un circuit.
L’atletisme és el més estès dels esports que inclou la cursa com a disciplina, la qual es divideix en cinc especialitats curses de velocitat, de mig fons, de fons, d’obstacles i marxa Les tres primeres fan referència a la distància recorreguda i també es poden aplicar a esports com el patinatge de velocitat En termes generals, però, les curses es poden classificar en tres grans grups En el primer, l’esportista es val únicament de la capacitat física, sense l’ajut de cap mitjà de tracció o de transport Inclou curses pedestres, formades per les curses d’atletisme, les curses de muntanya i les d…
sènior
Esport general
Esportista pertanyent a la vuitena categoria d’edat, corresponent generalment als esportistes de més de vint-i-un anys o bé als esportistes de menys edat que juguen al màxim nivell.
Ferran Huecas

Ferran Huecas (a l’esquerra)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Jugador i dirigent de tennis de taula.
Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina