Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Estadi Municipal d’Atletisme Constantí Miranda
Atletisme
Estadi d’atletisme de Sant Boi de Llobregat.
Inaugurat l’any 1990, fou batejat amb el nom de l’atleta local Constantí Miranda, primer atleta de l’Estat finalista en uns Jocs Olímpics Londres 1948, en 10000 m i 3000 m obstacles Ha acollit campionats diversos, com el d’Espanya promeses 1991, el de Catalunya júnior 1990 i el dels 10 km en ruta 1995 L’any 2009 fou dotat d’una pista sintètica de vuit carrers, amb un camp interior de gespa natural on sol entrenar el primer equip de rugbi de la Unió Esportiva Santboiana
Carles Bellsolà i Batlle

Carles Bellsolà i Batlle, en la seva etapa al Calella (1922)
Autor desconegut / Arxiu Històric de Calella
Futbol
Futbolista.
Destacà com a jugador de l’Strong fundacional 1910 i fou dirigent de l’Sport Club Gironí 1912, un club format a redós de l’anterior per estudiants de batxillerat Juntament amb Francesc Roca, fou una de les parelles defensives més populars del futbol gironí i català A partir del 1914 inicià una etapa esportiva caracteritzada per la discontinuïtat jugà al Girona Sport, al Català, a la UD Gironina 1915, de nou a l’Strong i, un cop dissolt aquest el 1916, encara formà part d’equips successors com el Gimnàstic i el Girona FC Jugador d’un gran carisma i dotat de grans qualitats…
Víctor Valdés i Arribas
Futbol
Futbolista.
Porter, l’any 1992 s’incorporà a l’escola de futbol del Futbol Club Barcelona La Masia , estada que hagué d’interrompre poc després per motius familiars fins el 1995 Després de jugar en les categories inferiors –jugà tres temporades amb el Barcelona B 2000-03, amb el qual es proclamà campió de Segona B 2002–, debutà al primer equip la temporada 2002-03, i la següent, amb Frank Rijkaard com a entrenador, ja era titular Dotat d’una gran agilitat i de caràcter molt resolutiu, el seu palmarès inclou la Lliga espanyola 2005, 2006, 2009, 2010, 2011, 2013, la Supercopa d’Espanya 2006,…
,
ciclisme de pista

Cursa al velòdrom de Reus, inaugurat l’any 1895
Enciclopèdia Catalana / M. Manent
Ciclisme
Modalitat de ciclisme practicada en un espai tancat, anomenat velòdrom, dotat d’una pista el·líptica de llargària variable, normalment a partir de 250 m de corda, amb les corbes peraltades i amb graderies per a presenciar en directe la competició.
La zona central del velòdrom serveix per al treball intern dels equips El material de la pista i l’altitud respecte al mar són factors clau en les marques aconseguides pels corredors La bicicleta de pista té com a característiques l’absència de frens i un pinyó fix per a poder garantir un ritme sense canvis bruscos de velocitat, que en un velòdrom poden ser molt perillosos La geometria varia en funció de l’especialitat practicada i els components de la bicicleta tenen més consistència, sobretot en les proves de velocitat, on s’empra molta força Segons la llargada i la intensitat de les proves…
dret de l’esport

dret de l’esport: seu del Comitè Olímpic Internacional, màxim organisme en màteria d’ordenament esportiu
ARNAU GAILLARD
Esport general
L’ordenament jurídic esportiu és constituït per aquelles normes que troben la seva raó de ser en el fet esportiu.
Es podria definir el dret de l’esport com el conjunt de regles jurídiques que tenen com a objecte principal l’ordenació i la regulació de les activitats esportives i que, actualment, ja és acceptat com una branca especialitzada del dret En la seva globalitat, aquest ordenament jurídic esportiu inclou tant les normes dictades per l’Estat o per les comunitats autònomes, que s’aproven amb la finalitat de regular les relacions jurídiques que es generen al voltant de l’esport, com les regles provinents exclusivament de l’ordenament esportiu Aquestes últimes són les normes emanades de les…
Jocs Olímpics de Barcelona 1992
Moment de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona
© Fototeca.cat
Esport general
Jocs Olímpics d’Estiu, els XXV de l’era moderna, celebrats a Barcelona del 25 de juliol al 9 d’agost de 1992.
De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…
,
Futbol Club Barcelona
El Camp Nou, estadi del Futbol Club Barcelona
© B. Llebaria
Futbol
Basquetbol
Handbol
Hoquei sobre patins
Futbol sala
Entitat esportiva barcelonina fundada el 29 de novembre de 1899 per Joan Gamper amb el nom de Football Club Barcelona, que ha esdevingut el club poliesportiu més important i representatiu dels Països Catalans.
Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…
,