Resultats de la cerca

Es practicava amb una mena de vehicles sense motor coneguts amb el mateix nom i utilitzats per a fer curses en baixada Aquells primitius xassís amb rodes i manillars de bicicleta tingueren una certa popularitat i s’arribaren a constituir entitats com el Down Car Club de Catalunya, que organitzà moltes proves La seva existència fou breu, perquè aviat foren equipats amb motors de motocicleta i es convertiren en els anomenats autocicles, que donaren pas a una activitat esportiva més ben estructurada

Creada per Josep Maria Armangué i els seus germans, i amb l’ajut dels germans Moré, s’inicià amb la fabricació de down cars , vehicles sense motor que s’utilitzaven al principi del segle XX per a fer curses per carrers i pistes en baixada Després dels primers autocicles, iniciaren la fabricació de vehicles amb motor, molts del quals foren utilitzats per a la competició En aquest àmbit, obtingueren victòries de renom, com la del mateix Josep Maria Armangué a la cursa Barcelona-Sabadell-Barcelona del 1914, la del Garraf, la Copa de l’Ordal o la dels Brucs Un David , pilotat per…

Membre d’una família d’empresaris del sector del tèxtil, es llicencià en Econòmiques a la Universitat de Barcelona i feu un màster en Gestió d’Hospitals a ESADE Seguí diversos cursos i programes a nombroses institucions acadèmiques IESE, Wharton University of Pennsylvania, China Europe International Business School, EADA, Mayo Clinic Foundation, American Medical International Destacà per la seva trajectòria en la sanitat, se’l considera un dels personatges més rellevants del sistema de salut privat de l’Estat Economista a l’Hospital de Sant Pau 1977-79, posteriorment treballà com a gestor…

Estudià filosofia i lletres i periodisme Collaborador habitual en un gran nombre de revistes i a la premsa diària, conreà gairebé tots els gèneres, bé que l’assaig i la novellística constituïren els eixos de la seva activitat literària Escriví algunes de les seves obres en català Els seus assaigs mostren sempre una forta dosi de contestació a l’ordre establert i un clar compromís polític amb posicions d’esquerra, tònica que impregna també la resta de la seva producció i que sovint el portà a adoptar la forma de pamflet o de manifest Manifiesto subnormal 1970, Crónica sentimental de España…