Resultats de la cerca

Entre els principals impulsors cal esmentar Francesc Layret , el cooperativista Eladi Gardó  i Josep Tubau S’inspirà en l’Ateneu Català de la Classe Obrera i, com aquest, tingué un paper prominent en l’orientació ciutadana campanyes contra la guerra i de respecte a la jurisdicció civil, defensa dels drets humans i de la democratització de la cultura, organització de cursos i conferències per a la divulgació de la cultura i altres activitats, com campanyes per a la defensa dels mosaics romans de Tossa de Mar o bé la promoció de l’ Olimpíada Popular S’organitzà en diverses seccions biblioteca…

Fou fundada el 1933 per a fomentar la cultura i l’esport popular Nascuda a partir de la Societat Coral la Floresta, participà en competicions esportives populars i fou una de les organitzadores de la Copa Thälmann 1936 i del Primer Gran Premi de Sants, el Trofeu Zacaries Oliveres 1935, inici del futur Cros Popular de Sants Entre el 1936 i el 1977 hagué de tancar les seves portes, però el 1978 reinicià l’activitat amb la publicació d’un butlletí i la recuperació de la cursa de cros als carrers de Sants A partir del 1982 l’entitat s’anomena Ateneu Popular de Sants i es dedica…

Competí per l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona en la categoria de pes lleuger, dins la modalitat de lluita grecoromana Disputà els Jocs Olímpics de París 1924, on participà en la categoria de pes lleuger 67,5 kg

Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Es proclamà campió d’Espanya i de Catalunya Participà en els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes superlleuger de 75 kg Dirigí el Club Esportiu Catalunya, vinculat al moviment fejocista Treballà de professor de gimnàstica, i impartí classes de gimnàstica sueca i lluita grecoromana al local del Boxing Club de Barcelona

Practicà altres esports com la gimnàstica i el rugbi Formà part de la secció de rugbi del Futbol Club Barcelona i de la selecció catalana Competí en la modalitat de lluita grecoromana representant la secció de gimnàstica i esports de l’Ateneu Enciclopèdic Popular de Barcelona Disputà els Jocs Olímpics de París 1924 en la categoria de pes ploma 62 kg Jugà a rugbi amb el Futbol Club Barcelona

Fundat el 1932, promogué la pràctica de l’esport entre les classes populars Omplí el buit que deixaven les grans entitats populars i els clubs més elitistes Tingué relació amb altres associacions esportives de caràcter popular com l’Ateneu Enciclopèdic Popular o l’Agrupació Excursionista Tagamanent, i collaborà en l’organització de competicions atlètiques i de diversos esdeveniments Entre el 1933 i el 1935 publicà mensualment el butlletí Atletisme Desaparegué poc després de la Guerra Civil

Membre de la secció excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular Feu escalades destacades, com la de la nova via a l’Encantat Petit 1935, juntament amb Josep Costa i Carles Balaguer, la segona ascensió al Lloro de Montserrat, amb Pere Bosquets i Carles Balaguer, o la primera travessa de la cresta de Cabirols al Pedraforca, juntament amb Joaquim Toldrà 1936 Però l’escalada més recordada és la primera al Cavall Bernat de Montserrat, amb Josep Costa i Carles Balaguer, el 27 d’octubre de 1935 Fou sergent de les Milícies Alpines durant la Guerra Civil i morí durant el conflicte…

El 1915 cofundà els Amics del Sol, que després de la Guerra Civil adoptà el nom d’Amics de Montserrat Durant els anys vint i trenta i com a membre de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, feu ascensions als Pirineus i a Montserrat El 1945 obrí, juntament amb Joan Mas i Carles Balaguer, una segona via al Cavall Bernat de Montserrat Collaborà en diversos llibres, com Itineraris montserratins 1961, Ermites i fonts montserratines 1967 i, juntament amb l’illustrador Francesc Navarro, Pintoresquisme montserratí 1981 Els membres del Grup Cavall Bernat, del qual formà part, llançaren les seves…

Soci de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, fou president de la secció de Gimnàstica i Esports des del 1928 Practicà l’atletisme i l’esquí Fou un dels promotors de l’olimpisme i de l’esport popular Formà part de la Junta de l’AEP, primer com a vocal 1936 i després com a vicepresident Exercí com a delegat de l’AEP al Comitè Català pro Esports Populars i formà part del Comitè Organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 Fou president de la Federació Catalana d’Atletisme el 1935 Formà part del Comissariat d’Esports de la Generalitat També participà com a delegat a l…

Format com a mestre fuster a l’Escola Industrial de Barcelona, el 1939 obrí un taller d’artesania que es dedicà a l’exportació Fou soci del Gimnàs Solé, de l’Ateneu Enciclopèdic Popular, del Garcia Alsina i de l’Escola Alemanya Després d’advertir que la majoria d’aparells dels gimnasos eren antiquats, dissenyà noves barres paralleles, anelles, barres fixes i cavalls amb arcs Es formà en fisiologia i biomecànica i collaborà amb els doctors Sambucy, Vernes i Van Borre en les tècniques de tractament i recuperació de lesions provocades per la gimnàstica El seu disseny més aplaudit…