Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Carlos Galicia Vicente
Futbol
Futbolista.
Jugava de defensa esquerra i fou jugador del FC Barcelona 1918-1923 Formà un tàndem molt famós amb Josep Coma Disputà 93 partits amb la samarreta blaugrana Fou campió de Copa 1920, 1922 i en cadascuna de les quatre temporades que jugà al Barça obtingué el Campionat de Catalunya Formà part dues vegades de la selecció catalana
Guía de actividades deportivas
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista setmanal d’esports publicada a Barcelona el 1952.
Conté la programació i els resultats de les competicions de diferents modalitats d’esports i de categories esportives que tenien lloc a Barcelona i municipis limítrofs durant la setmana La informació era facilitada per les federacions esportives catalanes Cada número contenia la biografia d’un esportista famós i un índex dels camps de joc, per seccions Tingué una vida efímera
Gaspar Rosés Arús
Futbol
Dirigent esportiu vinculat al futbol.
Presidí el Futbol Club Barcelona en tres etapes 1916-17, 1920-21 i 1930-31, en la primera de les quals es produí el famós ‘‘cas Garchitorena’’ i, en la segona, s’inicià el projecte del camp de les Corts El període 1916-18 també presidí la Federació Catalana de Futbol Formà part de la Ponència d’Educació Física 1922-24 Impulsà diferents esdeveniments esportius que se celebraren a Barcelona, com l’Exposició Internacional d’Automòbils Morí en accident de trànsit juntament amb la seva esposa i la seva filla
Francesc Sampedro i Lluesma
Futbol
Futbolista.
Davanter, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1955-58 procedent del Llevant Amb el Barça disputà 37 partits i marcà 11 gols, i guanyà una Copa del Generalísimo 1957 i una Copa de Fires 1958 Fou l’autor del famós únic gol que donà la Copa al Barça el 1957 en la final jugada contra l’Espanyol a l’estadi de Montjuïc En la temporada 1958-59 encara continuà vinculat al club blaugrana en jugar amb el CE Comtal, a segona divisió Posteriorment jugà amb el Racing de Santander 1959-62 i 1967-69, el Mallorca 1962-65 i el Huelva 1965-67 Es retirà el 1969 Fou tres vegades internacional B Amb la…
,
Miquel Sans Mora
Vela
Armador i directiu de vela.
El 1914 adquirí el seu primer vaixell, el Concha I , i l’any 1949 el seu vaixell més famós, l’ Altaïr Comodor del Reial Club Nàutic de Barcelona durant més de quaranta anys des del 1921 fins als anys seixanta, fou vicepresident de la Federació Nacional de Vela i de la Federació Espanyola de Clubs Nàutics Participà en la fundació del Comitè Internacional de Regates de Creuer del Mediterrani 1929, associació de la qual fou nomenat president 1953, i del Club Nàutic d’Arenys de Mar 1960 L’any 1986 guanyà el Trofeu Comte de Godó per a vaixells d’època També promocionà la motonàutica…
Emili Sagi i Liñán
Futbol
Futbolista.
Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la…
,
Josep Samitier i Vilalta

Josep Samitier i Vilalta
© FC BARCELONA
Futbol
Futbolista.
Començà al Futbol Club Internacional de Sants, i el 1918 passà a formar part del Futbol Club Barcelona amb Jack Greenwell d’entrenador, on esdevingué figura mítica —"el rei del futbol"— i, amb Ricard Zamora, el més famós dels futbolistes catalans De seguida es convertí en una peça bàsica de l’equip com a mig ala dret A partir de la temporada 1923-24 passà a jugar de davanter centre, i fou considerat el millor d’Europa Fou el líder de l’Edat d’Or del club blaugrana, marcà tota una època i és considerat un dels futbolistes més emblemàtics de la història del Barça El seu joc alt,…
,
beisbol
Beisbol
Esport de pilota practicat entre dos equips de nou jugadors que s’alternen en posicions ofensives i defensives tractant d’aconseguir el màxim nombre de curses vàlides (runs), entorn d’un camp, segons les convencions reglamentàries.
L’objectiu del joc és colpejar una pilota amb un bat fent-la desplaçar pel terreny de joc i córrer per un camp de terra intern anomenat infield , tractant d’arribar a la base més llunyana fins a assolir la volta completa i arribar al punt d’origen home per anotar una cursa Els jugadors defensius han de recollir la pilota per a eliminar el batedor o altres corredors abans que arribin a alguna de les bases o aconsegueixin anotar una cursa Després de nou tandes o segments de joc anomenats innings , guanya l’equip que ha aconseguit més curses Considerat l’esport nacional als Estats Units d’…
cartellisme esportiu

Un exemple de cartellisme esportiu és el cartell que Antoni Utrillo feu el 1905 per a anunciar un partit benèfic de pilota basca
Postermil
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Els cartells són elements publicitaris, normalment en forma de fulls impresos de grans dimensions, elaborats per anunciar alguna cosa, tant en l’àmbit comercial i empresarial com en el camp lúdic i recreatiu.
Reflex d’innovacions artístiques i inquietuds socials, d’ençà del perfeccionament de la litografia al darrer tram del segle XIX foren molts els productes, els actes, les convocatòries, etc, que s’anunciaren mitjançant el cartellisme, que aleshores viuria la seva millor època, i l’esport, naturalment, no quedà al marge d’aquell nou i vistós sistema de cridar l’atenció sobre les coses En temps del Modernisme, Alexandre de Riquer feu cartells de tema ciclista Salon Pedal Carreras diarias , vers 1897, com també ho feu Adrià Gual Fiesta benéfica Velódromo de Barcelona , 1898 Antoni Utrillo…
escultura d’esport

La parella d’aurigues de l’Estadi Olímpic de Montjuïc, de Pau Gargallo, és un bon exemple d’escultura de tema esportiu a Catalunya
Fotolia
Escultura
Esport general
És difícil trobar representacions artístiques esportives abans de l’època en què l’esport passà a tenir una consideració especial més enllà del simple esforç físic.
Sovint el tema esportiu lligat a l’escultura el trobarem a l’entorn de plaques i de medalles per a premiar esportistes El 1908 Joan Solà Vilavella i F Madurell feren una notable medalla en bronze dedicada al primer campionat de jujutsu Un dels principals escultors modernistes catalans, Eusebi Arnau, feu una placa en relleu fosa en bronze per a l’Sportsmen’s Club Barcelona, fons Bagués-Masriera, però l’allegoria, acusadament Art Nouveau, no té res de realista i, per tant, la representació de l’esport no és literal A més, la data de realització de la peça no correspon al moment de plenitud del…