Resultats de la cerca

Juntament amb la seva germana Maria Teresa fou campiona d’Espanya per equips 1949, i de Catalunya 1949, 1950 amb el Tennis Sant Gervasi També fou campiona de Catalunya de dobles mixtos 1953, 1954 fent parella amb Joan Salichs

Debutà professionalment l’any 1991 Enquadrat en l’equip Suzuki-Toshiba Racing, ha estat campió de Catalunya de supermotard 2005, tres vegades subcampió d’Espanya i tres vegades tercer en la categoria SM1 Participà en el Supermoto de Nacions amb l’equip espanyol 2009 i és el director de l’equip Suzuki

Fou soci fundador del club de futbol sala Industrias García, actual Marfil Santa Coloma, que presideix des de la seva fundació l’any 1975 Durant un temps entrenà els equips inferiors del FC Barcelona El 1975 agrupà un grup de treballadors de la seva empresa Industrias García i formà un equip de futbol sala d’aficionats El primer equip ascendí diverses categories i la temporada 1986-87 guanyà el campionat de primera divisió espanyola Al final de la dècada es profesionalitzà Fou subcampió de la divisó d’honor estatal la temporada 1998-99 Juntament amb el seu germà Alfons, mantingué el club a l’…

Soci del Club Excursionista de Gràcia, formà part del Grup Especial d’Escalada, del Grup d’Alta Muntanya Espanyol i del Groupe Pyrénéiste de Haute-Montagne Fou instructor de l’Escuela Nacional de Montaña Formà part de la primera expedició catalana al Nepal, on es feu l’ascensió del Nilgiri sud-est 1970 Desaparegué en una esquerda de la glacera del Kohe Tez de l’Hindu Kush Rebé la medalla de plata de la Federació Espanyola de Muntanyisme 1971 Els membres del GEDE batejaren amb el seu nom un cim dels Andes del Perú Matasraju, 5740 m i la via Jordi Matas al cap de Sant Benet, al massís de…

Soci del Centre Excursionista de Terrassa i membre del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, participà en la creació del Servei General d’Informació de Muntanya Escalà els cims dels Pirineus, els Alps, el massís de l’Ahaggar 1974, 1978 i l’Atles 1974 Formà part d’expedicions als Andes 1980, al Disteghil Sar 1982, al Pumori 1985, al Makalu 1988 i al K2 1993 Ha publicat Escalades al Parc Natural del Cadí 1988 i Guia per practicar l’alpinisme a Catalunya 1989 Rebé el premi Joan Bert de literatura de muntanya del Club Excursionista de Gràcia 1983, 1985

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…

Formada al CBF Olesa, l’any 1979 fitxà pel CB Intima, antic Picadero, on jugà fins a la seva desaparició el 1985 Aconseguí tres títols de Lliga 1980, 1981, 1983 i tres Copes de la Reina 1980, 1983, 1985 Després d’abandonar l’aleshores Comansi, tornà a incorporar-se al CB Olesa, on jugà fins a la seva retirada i al qual continuà lligada com a entrenadora Des del 2014, el Nou Bàsquet Olesa organitza anualment el Memorial Joana Grau

S’inicià com a collaborador a la revista Stadium 1915-17 Exercí de president del consell d’administració i de director gerent del diari Mundo Deportivo , heretat del seu pare el 1921 Restà vinculat a aquest diari fins el 1936 i novament després de la Guerra Civil com a redactor en cap 1939-67, sotsdirector 1960-67 i director 1967-76 Rebé la medalla del mèrit del treball 1974 i el premi Forjador de la Jean Bouin, a títol pòstum 1985 El 1979 s’instaurà el Trofeu Ricard Grau Escoda de ciclisme

Vestí la samarreta del Club Hispano Francès de Barcelona, al final de la dècada de 1960 i principi de la de 1970 Ja en categoria sènior, el 1968 fou convocat per a participar en la Copa d’Europa Aquell mateix any, l’equip fou campió de la Copa del Generalísimo i de la Lliga espanyola Formà part també de la selecció espanyola

Davanter centre, és considerat el jugador més emblemàtic de la història del Club Esportiu Europa i una de les grans estrelles del futbol català dels anys vint i trenta Jugà al club de Gràcia deu temporades 1922-32 i la primera temporada, la més brillant en l’historial del club, es proclamà campió de Catalunya i subcampió d’Espanya Formà part de l’equip que participà en la primera edició de la Lliga espanyola, la temporada 1928-29 Fou un dels màxims golejadors del torneig amb 11 gols Actuà a la màxima categoria dues temporades més, fins a l’edició 1930-31 Abans de fitxar per l’Europa jugà en l…