Resultats de la cerca

S’inicià com a dirigent esportiu i periodista a Igualada, retransmetent les cròniques dels partits del CF Igualada i de l’Igualada Hoquei Club Treballà a Ràdio Igualada, Ràdio Barcelona Cadena SER, Radio Nacional de España, Televisió Espanyola i El Correo Catalán Fou un entrevistador molt prolífic, amb més de 50000 entrevistes realitzades durant la seva carrera Fou distingit amb el premi Ondas, el Premio Nacional de ràdio del Ministeri d’Informació i Turisme, el premi Ciutat de Barcelona i l’Antena d’Or, entre d’altres

En l’àmbit competitiu, la finalitat és que els coloms recorrin una distància determinada en el menor temps possible, mesurat mitjançant rellotges especials Els coloms són transportats al lloc de l’aviada, on se’ls posa una anella especial per comprovar que completin el recorregut previst Hi ha diferents tipus de competició en funció de les distàncies establertes velocitat entre 100 i 300 km, mig fons entre 300 i 500 km, fons entre 500 i 700 km i gran fons més de 700 km, i segons la categoria dels coloms colomins, joves, juvenils i neòfits També es realitzen exposicions dels coloms missatgers…

Nom que prengué l’Aeròdrom de la Volateria quan el 1932 Aeronàutica Naval, dependent del Ministeri de Marina, fou substituïda per l’aviació militar Seguí operant com a aeroport provisional de Barcelona i s’hi continuaren portant a terme les activitats d’aviació esportiva que s’havien desenvolupat fins llavors El 1932 s’hi installà l’escola de pilots Progreso, que, l’any següent, inicià una relació de collaboració amb l’Aero Club Popular, també usuari de les installacions del camp de vol Acabada la Guerra Civil, es fusionà amb l’antic Aeròdrom Canudas o Aeròdrom de Barcelona i amb l’Aeròdrom…

Començà com a anotador del collegi d’àrbitres de la federació catalana 1942 i passà sis anys a les competicions d’Educación y Descanso, on arbitrà fins el 1959 Posteriorment fou delegat del CB Aismalíbar 1959-65, collaborà amb el CD Hispano Francès i fou vocal de la federació catalana També fou nomenat secretari d’esports de la delegació provincial de l’Institut Social del Temps Lliure del Ministeri de Treball 1975 i directiu de la posterior Associació Cultural i Esportiva d’Empreses i Agrupacions El 1991 rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya i el 2006…

El 1992 fou campiona del món universitària i aconseguí la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Barcelona Fou campiona d’Europa 1996, 1998, subcampiona 1994, 2000 i tercera 1986, 1990 Guanyà el Campionat del Món 1999 i el bronze 1989, i tres edicions de la Copa del Món 1994, 1996, 1997 i un subcampionat 1998 Després de retirar-se fou entrenadora de l’equip olímpic espanyol i del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat Fou distingida amb la medalla d’or pel Ministeri d’Educació i Cultura 2000 i amb el premi ARC per la Secretaria General de l’Esport de Catalunya 2008 També ha treballat…

Durant la joventut freqüentà l’aeròdrom de Ca n’Oriac 1928-33 i l’aeròdrom Canudas 1934-36 Fou membre de la secció de vol sense motor de l’Aeroclub de Catalunya i participà en diverses jornades de vol a vela, com la Setmana de Vol sense motor de Sabadell 1935 Obtingué el títol de pilot sense motor 1935 i el de pilot civil 1936 Als anys quaranta inicià la seva collaboració amb l’Aeroclub de Sabadell, tot i que no rebé una nova llicència de pilot del Ministeri de l’Aire fins el 1954 A partir de llavors començà a exercir com a professor de l’Aeroclub Barcelona-Sabadell Morí en…

Ocupà diversos càrrecs polítics del Movimiento a la província de Girona, entre els quals cal destacar el de delegat provincial d’Esports 1969 A través del Plan Nacional de Instalaciones Deportivas, plantejà per a la demarcació de Girona la creació de nou piscines, tretze pistes poliesportives, set gimnasos, setze pistes de tennis, cinc installacions per a l’atletisme, un refugi de muntanya, una installació per a rem i dues per a tir Entre els diversos plans d’ordenació territorial que redactà com a delegat provincial del Ministeri de l’Habitatge, hi havia el que afectava el complex hivernal…

Conegut també com Aeronaval o la Naval, el 1921 adquirí totes les installacions de Tallers Hereter Es constituí una secció d’aviació i una altra d’aerostació Creà una escola de pilots, es construïren dos nous hangars per a avions i dos més per a globus i dirigibles Des de l’inici destacà la secció d’aerostació, que el 1925 efectuà un parell de vols de Barcelona a Madrid amb globus El 1928 prengueren part per primera vegada en una prova esportiva, al III Concurs de Tardor El 1932 Aeronàutica Naval es traslladà a la base de San Javier, Múrcia, i deixà l’Aeròdrom de la Volateria a l’aviació…

És cap de la Unitat de Medicina de l’Esport de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla de Tarragona, secretari general de l’Associació Catalana d’Especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport i secretari general de la Comissió Nacional de l’especialitat en el Ministeri de Sanitat També és membre del Consell Assessor sobre l’Activitat Física i Promoció de la Salut, de la Comissió Antidopatge i de la Comissió per a la Protecció de la Salut de l’Esportista de la Secretaria General de l’Esport i coordinador de la Guia de prescripció d’exercici físic per a la salut PEFS…

A 19 anys disputà diverses proves de regularitat i de velocitat a Mont-Ventoux, a Pau i a la Costa de Gravels, on guanyà en la seva categoria pilotant una Terrot de 350 cc Abandonà les competicions per a dedicar-se a la boxa, esport en què fou campió universitari en pes ploma 1926 L’any 1934 introduí a l’Estat espanyol l’assegurança de defensa jurídica del conductor, i fundà la Companyia CAP Massè Formà part de la junta directiva de la Penya Motorista Barcelona i en fou vicepresident 1948-72 L’any 1955 organitzà les 24 Hores de Montjuïc i fou nomenat director de la cursa durant vint-i-sis…