Resultats de la cerca

Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips…

Format al Reus Deportiu, fou el gran dominador d’aquesta prova a Espanya entre els anys 1988 i 1994, i el seu rècord estatal de 44,96 s 1989 encara continuava vigent el 2011 Es proclamà campió estatal de 200 m 1988 i 400 m 1989, 1991-94 a l’aire lliure i en pista coberta 1989, 1991 Formà part de la selecció espanyola en trenta-una ocasions i disputà els Jocs Olímpics de Seül 1988 i els de Barcelona 1992, tres Campionats del Món 1987, 1991, 1993 i un d’Europa 1990 a l’aire lliure Fou campió iberoamericà 1986 i aconseguí la medalla de plata als Jocs Mediterranis 1987 en la prova de 4 × 400 m En…

Fou introduïda en els Jocs Olímpics del 1896, tot i que la distància moderna de les maratons s’establí en els Jocs Olímpics de Londres del 1908 i representa la distància des del castell reial de Windsor fins a l’estadi de White City El nom fa allusió a la cursa que, segons la tradició, feu un soldat atenès fins a Atenes —que caigué mort immediatament després d’haver acomplert la seva missió— per a anunciar la victòria sobre l’exèrcit persa en la batalla que havia tingut lloc a Marató A Catalunya, el 30 de gener de 1910 se celebrà la primera marató de l’Estat espanyol Tingué lloc…

Malgrat que es realitzaven campionats regulars en aquesta localitat des del 1982, no fou fins el 2005 que aquest joc començà a consolidar la seva promoció gràcies a les activitats impulsades per aquesta entitat, com l’organització de torneigs locals, comarcals i internacionals, la realització de tallers, l’intercanvi amb associacions d’altres regions europees i la integració del joc en les festes locals Forma part de l’Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals

Adscrit a la Generalitat de Catalunya, té dos centres d’ensenyament l’INEFC Barcelona i l’INEFC Lleida El de Barcelona fou creat el 1975 a Esplugues de Llobregat, traspassat a la Generalitat el 1980, i posteriorment traslladat el 1991 a les noves installacions construïdes a Montjuïc dins el projecte de remodelació d’aquesta muntanya de cara als Jocs Olímpics del 1992 Jesús Galilea en fou el primer director 1976-78 Posteriorment, ocuparen el càrrec Francisco Seirullo  1979-81 i 1988-89, Joan Antoni Prat  1980-81, Pere Miró 1984-87, Domènec Blázquez, José Antonio Sancha  1988-2000, Joan Carles…

Fou professor mercantil i empresari Militant de la Falange des de jove, fou regidor d’esports de l’Ajuntament de Barcelona 1955-64, procurador a les Corts franquistes 1964-77, delegat nacional d’Educación Física y Deportes 1967-70, president de la Diputació de Barcelona 1973-77 i ambaixador d’Espanya a l’URSS i Mongòlia 1977-81 Fou també president de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat del 1987 al 1990 entre el 1987 i el 1999, any que fou designat president honorífic de l’entitat Practicà esports com la boxa, el futbol o l’hípica, però s’interessà…

Klaus Heinnemann considera que la componen aspectes definitoris com ara la presa de decisions al voltant dels actors que hi intervenen, les mateixes institucions i els equipaments que realitzen funcions esportives i les inversions necessàries per a la pràctica de l’esport o els esdeveniments esportius Per a altres autors, l’economia de l’esport és considerada com un conjunt de béns, la producció, el consum, el finançament i la gestió dels quals respon a criteris de racionalitat econòmica En definitiva, es pot considerar pròpiament una disciplina, vinculada amb l’economia, el turisme, el dret…

Inicis i consolidació Dedicada preferentment al futbol, al llarg de la seva història ha tingut una vintena de seccions, cinc de les quals són actualment professionals futbol, bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala i una desena són amateurs , entre les quals destaquen les d’atletisme, voleibol i rugbi L’octubre del 1899 el suís resident a Barcelona Joan Gamper feu una crida al periòdic Los Deportes per a reunir els afeccionats al futbol que volguessin crear un club A la seva crida respongueren onze persones Otto Kunzle, Walter Wild, John i William Parsons, Otto Maier, Lluís d’Ossó…