Resultats de la cerca

Se sol practicar a la platja, tot i que també n’existeixen pistes fora Les dimensions de la pista són de 16 m × 8 m dos quadres de 8 m × 8 m i la xarxa es troba a una alçada d’1,70 m S’utilitza una pilota similar a la del tennis amb poca pressió i una raqueta específica, similar a la de pàdel Comparteix moltes normes amb el tennis també algunes característiques amb el voleibol, tot i que presenta algunes variacions, com ara que el servei és lliure o la pilota no pot tocar el terra El sistema de puntuació és igual que el de tennis amb l’excepció que amb el 40-40 es disputa un únic…

Segons la normativa de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya FEEC, cap tram del recorregut no pot sobrepassar els 40° d’inclinació ni tenir dificultats tècniques de II grau o superiors Per a ser inclosa a la Copa o al Campionat de Catalunya, la cursa ha de tenir una distància superior als 20 km, un desnivell acumulat superior als 2500 m i el recorregut no pot transcórrer per més d’un 15% de pistes pavimentades Tot i això, moltes de les curses de muntanya d’àmbit català tenen un recorregut i un desnivell inferiors Segons l’altitud sobre el nivell del mar, es poden…

Campió d’Espanya juvenil 1974, es traslladà a Catalunya, on fitxà per la Unió Gracienca d’Escacs i aconseguí la norma de Mestre Internacional 1981 Formà part de la selecció espanyola en moltes ocasions Fou medalla de bronze a les Olimpíades de Salònica 1984, campió de l’Obert Internacional d’Andorra 1986, campió d’Espanya actiu 1989 i subcampió d’Espanya absolut 1993 Amb el seu club fou quatre vegades campió d’Espanya per equips i moltes vegades de Catalunya Entrenà importants jugadors i, des dels anys noranta, és president de la Federació Espanyola d’Escacs també…

Des del final del segle XX s’ha popularitzat força en moltes zones costaneres de Catalunya, especialment a la Costa Brava, com a activitat relacionada amb el turisme També es pot considerar un esport d’aventura

Formà part de l’equip del Club de Rem Tortosa Fou subcampió d’Espanya en dos amb timoner 1957 i tercer en quatre amb timoner 1955, 1956 Un cop retirat, fou, durant moltes temporades, entrenador del club i delegat de la secció de rem

Fou fundada per periodistes esportius d’idees regeneracionistes Tractava d’informació esportiva general i feia la crònica dels campionats i competicions de Catalunya i Espanya En fou director gerent Raimundo Caballé Leónidas Hi collaboraren Artagnan, Fermín, Alfonfervill, Aranguren i Emili Pellicer, entre d’altres Tenia una edició amb moltes illustracions i hi sovintejaven els reportatges gràfics de Claret Se’n publicaren una vintena de números

Integrat dins la zona esportiva municipal, des del 2009 té una pista de vuit carrers de material sintètic i una capacitat per a 560 espectadors El principal usuari n’és el Club Atletisme Lloret, per bé que moltes entitats estrangeres hi fan estades temporals, gràcies sobretot al camp de gespa natural que hi ha a l’interior El 2009 acollí el Campionat d’Espanya juvenil i cadet

Formà part de l’anomenada Edat d’Or de l’escalada, al costat de Ferrera, Mallafré, Galilea, Sàrria, Millán o Bescós Obrí moltes vies d’escalada a diferents massissos, preferentment a Montserrat i al Pedraforca Fou membre fundador del GAM i del CADE 1942 També realitzà primeres absolutes als Pirineus L’any 1955 feu la primera ascensió per la cara nord al penyal d’Ifac A finals dels anys cinquanta es retirà progressivament de l’escalada

Soci de la Societat de Caçadors Esportius de Llobera i de la Societat de Caçadors de Solsona i comarca, a la qual ha representat en els campionats provincials Obtingué moltes i molt bones classificacions en l’àmbit territorial i autonòmic En recorreguts de caça fou campió de Catalunya 1999, 2006 i guanyà la Copa Generalitat 2000 En Compak Sporting fou campió de Catalunya 1999 i d’Espanya 2000 i subcampió d’Europa 2001 amb la selecció espanyola

Es practicava amb una mena de vehicles sense motor coneguts amb el mateix nom i utilitzats per a fer curses en baixada Aquells primitius xassís amb rodes i manillars de bicicleta tingueren una certa popularitat i s’arribaren a constituir entitats com el Down Car Club de Catalunya, que organitzà moltes proves La seva existència fou breu, perquè aviat foren equipats amb motors de motocicleta i es convertiren en els anomenats autocicles, que donaren pas a una activitat esportiva més ben estructurada