Resultats de la cerca

L’origen prové de l’illa de Pentecosta, Vanuatu, al Pacífic Sud Com a ritual per convertir-se en homes adults, els joves feien salts des d’unes plataformes de fusta amb una liana lligada als peus David Attenborough fou el primer que en parlà en un documental escrit l’any 1960 El primer europeu que feu un salt de pont fou l’escalador Helmut Kiene, que el 1973 es llançà des d’un pont del riu Cailles lligat a un altre pont a 50 m de distància i aconseguí un gran moviment de pèndol Més endavant, l’any 1979, un grup de membres de l’Oxford Dangerous Sport Club…

Fou dues vegades campió de Catalunya de 200 m 1963, 1964, prova en la qual tingué el rècord català També fou el primer plusmarquista català en els 50 m en pista coberta 1965 Fou dues vegades internacional amb la selecció espanyola, però deixà l’atletisme als vint anys

Formada al Grup Esportiu Badia Solé, assolí diversos Campionats d’Espanya de categories inferiors La temporada 1982 fitxà pel Picadero, però jugà al Sant Francesc de Manresa resultat de la fusió del BF Manresa i el GE Badia Solé, amb el qual es proclamà campiona d’Espanya de segona divisió Posteriorment marxà als Estats Units d’Amèrica i jugà dos anys amb l’equip de la Universitat Old Dominion fou la primera jugadora de l’Estat que jugà als EUA Un cop retornà d’Amèrica jugà en diversos equips de primera divisió, com el Lugo 1987-88, el Masnou 1988-90, amb el qual guanyà la Lliga la segona…

Fou vocal de la junta directiva del Club Tennis Sabadell 1963-75 i president de la comissió esportiva del club i capità dels seus equips 1964-75 El 1967 hi creà l’Escola de Tennis També formà part de la junta directiva de la Federació Catalana de Tennis 1965-75, on fou nomenat vicepresident el 1975 El 1977 entrà a formar part a la Junta directiva de la Reial Federació Espanyola de Tennis, de la qual fou tresorer 1977-81, cap del Comitè esportiu 1981-84 i des del 1985, vocal Li donaren la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991, rebé el premi Dirigent de Federació de l’…

Defensa format a l’Igualada Hoquei Club, amb el qual debutà a la màxima categoria la temporada 1963-64 Jugà al Cerdanyola Hoquei Club 1971-75, amb el qual fou subcampió de Copa 1973, el Club Patí Vilanova 1975-77, amb el qual guanyà la Copa del Rei 1976 i fou subcampió de Lliga 1976 i de la Copa d’Europa 1977, i acabà la seva carrera al Club Esportiu Noia Amb la selecció espanyola debutà el 1971 i conquerí la Copa de les Nacions de Montreux, i es proclamà campió del món 1972 i subcampió d’Europa 1971, 1973

També són anomenats esports de risc o extrems En realitat, bona part d’aquests deriven d’activitats esportives clàssiques Bé sigui d’una manera organitzada o lliure, la seva pràctica porta associada un grau d’incertesa que no tenen altres esports més reglamentats i limitats en l’espai Aquest element d’incertesa ha resultat un estímul a l’hora de popularitzar-los Cal destacar que, en general, la seva espectacularitat ha aconseguit atreure patrocinadors que han ajudat a desenvolupar-los i ha afavorit l’aparició de nou material esportiu, que en moltes ocasions resulta una variant d’un altre ja…

S’introduí en aquest esport el 1994 a través del Club Bàdminton Bellaterra, i ha destacat com a jugador en les categories de veterans En l’àmbit estatal, té el nivell II com a entrenador, ha estat jutge àrbitre nacional i formador d’àrbitres Ha estat membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bàdminton 2003-08 i de l‘Espanyola 2008-12, en la qual ha exercit funcions de representant de jugadors a l’Assemblea de la federació espanyola

Actuava de mig i de lateral i jugà amb el Terrassa 1945-47 i el Badalona 1947-50 abans de fitxar pel RCD Espanyol 1950-52, amb el qual s’arrenglerà en 34 partits de Lliga Passà al FC Barcelona 1952-60, on disputà un total de 149 partits amb la samarreta blaugrana i marcà 6 gols Fou tres vegades campió de Lliga 1953, 1959, 1960, tres de Copa del Generalísimo 1953, 1957, 1959 i dues de Copa de Fires 1958, 1960 Es retirà després de jugar amb el Mallorca la temporada 1960-61 Posteriorment entrenà els equips juvenil i amateur del Barça, amb el qual es proclamà campió d’Espanya 1971 Jugà un cop amb…

Professionalment s’inicià com a corredor d’assegurances L’any 1944 fundà la mutualitat Asepeyo , i el 1947 assumí la direcció de la companyia d’assegurances Occidente El 1959, passà a ocupar la direcció general del Grup Catalana Occident Entre el 1979 i el 1993 presidí la Compañía Española de Crédito y Caución L’any 1980 fou segrestat per ETA durant 65 dies Participà en la fundació del Club Natació Manresa i del Club Tennis Manresa durant la dècada de 1930 L’any 1939 es feu soci del Reial Club de Tennis Barcelona, del qual fou president en el període 1976-88, en què reimpulsà el trofeu Comte…

Format a les categories inferiors del Reial Club Deportiu Espanyol, jugà a l’equip B 2001-05, període durant el qual debutà a primera divisió al desembre del 2002 Cedit a l’Almeria 2005-06 i al Polideportivo Ejido 2006-07, retornà al primer equip blanc-i-blau 2007-09, on disputà 43 partits com a davanter centre i guanyà la Copa del Rei 2006 Després actuà a l’Albacete 2008-09 i al Barcelona B 2009-12, on aconseguí un ascens a segona divisió A i fou màxim golejador d’aquesta categoria 2011, amb 32 gols També debutà al primer equip del Futbol Club Barcelona en un partit de Copa Després de…