Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
Narcís de Carreras Guiteras
Futbol
Dirigent de futbol.
Presidí el FC Barcelona 1968-69, després que el 1953 no es va poder presentar a les eleccions a causa de la prohibició del règim franquista Se li atribueix la frase “el Barça és més que un club”, pronunciada durant el discurs d’accés a la presidència
Charles Thomas
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Aler, jugà al Sant Josep de Badalona 1968-70, equip en què en dues temporades fou el màxim anotador de la Lliga La prohibició de jugadors estrangers en la competició provocà la seva marxa, però un cop nacionalitzat fitxà pel Futbol Club Barcelona 1971-75 Una greu lesió el mantingué apartat de l’equip al llarg de molt temps i fou cedit al CD Manresa la temporada 1975-76, però només hi disputà nou partits
Anna Maria Tugas Masachs

Anna Maria Tugas Masachs
Federació Catalana d'Atletisme / Bert
Atletisme
Atleta.
Fou una de les pioneres de l’atletisme femení abans de la Guerra Civil En obrir-se els campionats a les dones, guanyà els sis primers títols catalans de llançament de pes 1931-36 i un de javelina 1936 Fou també campiona d’Espanya d’aquestes dues disciplines tres vegades de pes 1931, 1933, 1935 i una de javelina 1935 Establí un rècord d’Espanya de pes i el de Catalunya de javelina 1933 Després de la guerra patí la prohibició a les dones de participar en els Campionats de Catalunya, fins l’any 1947 Rebé la medalla Joana d’Arc de la Federació Francesa d’Atletisme per la seva…
Ferran Fornells Calls

Ferran Fornells Calls (a l’esquerra)
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Periodista i dirigent esportiu.
Practicà el tennis de taula, rem, esgrima, boxa, tennis, futbol, golf i ciclisme El 1945 publicà un manual per a aprendre a jugar a tennis de taula, esport en què destacà com a jugador del PPC Tívoli i l’Associació Condal a primera categoria També fou remer del Club Natació Barcelona i jugador de golf Formà part del comitè organitzador dels Jocs Mediterranis de Barcelona 1955, i fou l’autor del llibre Barcelona, deporte y turismo Fundà i presidí l’Associació de Periodistes Esportius Catalans Jugadors de Golf Alhora, impulsà el campionat de golf organitzat per a periodistes l’any 1980,…
Pere Suñé i Catà

Pere Suñé i Catà
© MUSEU COLET
Esport general
Dirigent i promotor esportiu
.
S’inicià en l’atletisme a quinze anys al Centre Gimnàstic Barcelonès del Raval, del qual fou president de la secció d’atletisme 1955-60 Destacà especialment en els 800 metres Promotor destacat de l’atletisme femení, malgrat la seva prohibició els primers anys del franquisme, fou descobridor i entrenador d’atletes com Olga Dalmau, Yolanda Díaz, Alícia Laiseca, Carme García Borda i, en categoria masculina, David Canal, els quals els anys setanta i vuitanta assoliren els primers llocs de les classificacions estatals en diverses disciplines Amb ell el Centre Gimnàstic Barcelonès es…
,
Club Tennis Barcino
Tennis
Club poliesportiu de Barcelona.
Fundat el 1928, és reconegut sobretot per la pràctica del tennis Els seus antecedents remunten al 1917 amb la creació de la secció de tennis del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI La prohibició del CADCI per la Dictadura de Primo de Rivera afavorí la creació del Barcino Lawn-Tennis Club l’any 1928 El 1953 es traslladà a la seva seu actual, al passatge Foresté del barri de Sant Gervasi Inicialment tingué tres pistes de tennis i, després de diverses ampliacions i remodelacions, el 2011 disposava de dotze pistes de tennis de terra batuda, tres pistes…
bowling

Participant de la VIII Catalonia Open Trofeu Galasa (2010), una de les nombroses competicions de bowling que se celebren a Catalunya
Federació Catalana de Bitlles i Bowling
Bitlles
Joc de bitlles que consisteix a tombar el màxim nombre possible de bitlles mitjançant el llançament a distància d’una bola.
En funció del nombre de bitlles utilitzades se’n distingeixen dues modalitats el bowling de deu i el bowling de nou El joc de bitlles és un dels més antics que es coneixen Els egipcis, per exemple, ja el practicaven fa 7000 anys i a l’Europa medieval era molt popular entre els nobles i els aristòcrates Al segle XVII els primers colons holandesos van introduir el joc de nou bitlles als Estats Units, però les apostes i la competència que representava per a la pràctica religiosa van comportar la prohibició del joc Tot i això, i de cara a evitar la illegalitat, renasqué amb deu bitlles i s’…
arts marcials

Judo
Secretaria General de l'Esport
Altres esports de combat
Conjunt de mètodes de combat relacionats amb la defensa personal, però que també presenten un vessant competitiu.
Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…
gimnàstica artística

Joaquim Blume, campió d’Espanya deu anys consecutius (1949-58) i campió d’Europa (1957)
Federació Catalana de Gimnàstica
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica de competició consistent a executar un exercici sobre un aparell fixat a terra.
La categoria masculina inclou sis exercicis o aparells terra o mans lliures, cavall de salts, cavall amb arcs, barra fixa, barres paralleles i anelles La femenina n’inclou quatre terra o mans lliures, cavall de salts, barra d’equilibri i paralleles asimètriques En competició, la gimnàstica artística es practica individualment i per equips Història de la gimnàstica artística El pare de la gimnàstica esportiva moderna fou l’alemany Friedrich Ludwig Jahn, de l’escola alemanya, que el 1810 impartia classes a l’Institut Plahmann de Berlín Dissenyà diversos exercicis i inventà alguns…
surf

xxxx
xxx
Altres esports nàutics
Esport nàutic consistent a planar sobre les onades mantenint l’equilibri amb una planxa de fusta, suro o qualsevol altre material.
El surfista s’estira sobre la planxa i rema amb els braços fins a agafar l’onada i quan sent que ja el porta deixa de remar i d’un salt es posa dret a sobre la planxa, intentant mantenir-se dempeus el màxim temps possible i fent girs per no perdre l’onada abans que aquesta es mori Segons la llargada de la planxa utilitzada, es distingeix el longboard planxes de més de 273 cm i el shortboard més curtes De manera extraordinària també es practica el surf ajudat per una moto d’aigua en onades molt grans, quan la velocitat de l’aigua és massa elevada perquè el surfista pugui agafar l’onada…