Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Copa de Federacions de Bowling Tenpin
Bitlles
Competició internacional de bowling de deu disputada a Barcelona cada dos anys des del 2008.
Organitzada per la Federació Catalana de Bitlles i Bowling, té lloc al Bowling Pedralbes durant el mes de juliol És una competició d’exhibició disputada per categories individual i per equips, tant masculines com femenines, i l’única en què participen equips procedents d’Àsia, Amèrica i Europa que representen les respectives federacions continentals Hi participen seleccions amb els millors jugadors de l’Asian Bowling Federation ABF, l’European Tenpin Bowling Federation ETBF i la Pan American Bowling Confederation PABCON Els guanyadors han estat els equips de la PABCON 2008 i l’…
Copa del Mediterrani de Bowling Tenpin
Bitlles
Competició internacional de bowling de deu celebrada anualment des del 1998 en una població de la Mediterrània.
Hi participen seleccions que representen les federacions de la conca de la Mediterrània La primera edició tingué lloc a Nicòsia Xipre Barcelona acollí les edicions del 2002 i el 2011 En la darrera s’aplegaren tretze federacions Catalunya, Xipre, França, Gibraltar, Grècia, Israel, Itàlia, Malta, San Marino, Turquia, Eslovènia, Croàcia i Tunísia, cosa que representà la major participació de la història Els jugadors de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling hi han estat presents des del 2000, primer en representació d’Espanya, i a partir del 2008 en representació de Catalunya En…
Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada
Competició d’esquí de muntanya organitzada per la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada
Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada
Esports de muntanya
Organisme rector dels esports de muntanya a Espanya.
Coneguda per l’acrònim FEDME i amb seu a Barcelona, fou constituïda el 1992 amb el nom de Federación Española de Alpinismo Posteriorment fou denominada Federación Española de Montañismo, i finalment prengué el nom actual Inclou totes les modalitats esportives relacionades amb els esports de muntanya alpinisme, senderisme, excursionisme, escalada, descens de barrancs, acampada, curses de muntanya, esquí de muntanya i raquetes de neu Organitza i regula les competicions estatals relacionades amb els esports de muntanya, dissenya plans de tecnificació esportiva, realitza cursos formatius i…
Copa del Món de Marxa Atlètica
Participants de la Copa del Món de Marxa Atlètica amb Josep Marín al capdavant
Atletismo Español / Rafa Seguí
Atletisme
Competició internacional de marxa atlètica celebrada cada dos anys des del 1961.
Organitzada per la Federació Internacional d’Atletisme, es disputa per equips masculins i femenins des del 1981 que representen les federacions estatals respectives La 14a edició en la categoria masculina i la 5a en la femenina tingueren lloc a l’Hospitalet de Llobregat entre el 27 i el 28 de maig de 1989 Un total de 35 països participaren en la competició, que se celebrà en un circuit habilitat al carrer Alps Els equips de l’antiga Unió Soviètica s’emportaren tant el Trofeu Lugano, que s’atorga al vencedor masculí, com la Copa Eschborn, que s’atorga al vencedor femení La…
gimnàstica estètica
Les gimnastes del CE INEF de Barcelona guanyadores del Campionat d’Espanya de gimnàstica estètica del 2007
CE INEF
Gimnàstica
Modalitat de gimnàstica femenina en què un grup d’entre sis i deu gimnastes executen, amb l’acompanyament musical, una coreografia basada en el moviment natural i estilitzat del cos.
Les rutines representen una història relacionada amb la música en què les gimnastes realitzen moviments que flueixen de manera natural i que inclouen elements com ones, swing moviment d’oscillació, equilibris, salts, girs, elevacions i passos de dansa Té una base de gimnàstica rítmica, ballet clàssic i dansa contemporània, i a diferència de la gimnàstica rítmica, no utilitza aparells manuals Les rutines duren entre 215 i 245 minuts i es realitzen en una superfície de 13 × 13 m Els orígens es troben en l’escola de gimnàstica sueca de Pehr Henrik Ling, que durant el segle XIX…
agilitat canina
Portada del núm. 1 de la revista Badegossos (2003)
Federació Catalana d'Agility
Agility
Esport realitzat amb animals basat en l’ensinistrament caní, en què el gos ha de completar un recorregut amb diferents obstacles reglats en ordre seqüencial, en el menor temps possible i amb el menor nombre de penalitzacions.
El resultat en competició es valora en funció de dos paràmetres objectius i fàcilment mesurables el total de penalitzacions, i el temps que es triga a completar el recorregut Tant per al guia com per al seu gos, l’agility contribueix a desenvolupar les capacitats físiques i psíquiques en diversos aspectes rapidesa, habilitat, coordinació, situació espacial, concentració, estratègia i fons físic Poden prendre part tot tipus de races de gos, des dels més petits fins als més grans, atès que els obstacles s’adapten en funció de l’alçada del gos a la creu Els guies poden tenir qualsevol edat, ja…
billar
Taules de billar de caramboles, modalitat de billar conegut com a billar francès que es juga sobre una taula sense troneres
Arxiu Valerià Parera
Altres esports de pilota o bola
Joc de boles practicat per dos jugadors que consisteix a impulsar amb un tac la bola d’atac perquè en colpegi una altra, fent-les lliscar sobre una taula rectangular de fusta, entapissada de verd, proveïda o no de forats.
Campionat del Món de billar de caramboles en l’especialitat de joc per bandes celebrat a Mollerussa l’any 1979 Arxiu Valerià Parera Segons l’objectiu del joc es distingeixen dues modalitats de billar el de caramboles, si es tracta de fer rebotar les boles, i el de troneres, si l’objectiu és introduir-les a les troneres Cadascuna d’aquestes dues modalitats té, a més, un seguit d’especialitats segons la forma de procedir en el joc El billar de caramboles, conegut com a billar francès, es juga amb tres boles de vori normalment diferenciades per colors sobre una taula sense troneres Cada jugador…
equipaments esportius
Al principi del segle XX prengué rellevància la construcció de camps de futbol, com el de les Corts del FC Barcelona
Enciclopèdia Catalana
Esport general
El concepte d’equipament esportiu pot tenir diferents interpretacions i s’ha utilitzat de manera molt diversa.
La més àmplia és la que fa referència al fet de dotar o proveir un àmbit territorial determinat d’un espai per a la pràctica esportiva Una altra és la que entén un equipament esportiu com una installació destinada a fer esport Finalment, amb aquest terme també es designen les eines o els materials que s’utilitzen en la pràctica esportiva L’evolució de les pràctiques esportives ha marcat històricament les característiques dels equipaments Els investigadors socials, mitjançant anàlisis de tipus factorial, arriben a relacionar la dotació i el tipus d’equipament amb trets significatius dels…
esports urbans
El carril bici és una adaptació de l’espai urbà a la nova manera d’entendre l’exercici físic
Biciclot, SCCL
Esport general
Conjunt d’activitats esportives i d’esbarjo que es desenvolupen en equipaments i zones urbanes d’ús lliure i gratuït per al ciutadà, com ara carrils bici, parcs i jardins, carrers, voreres o places, tot compartint l’espai amb la resta d’usuaris.
Es tracta d’un element més de la vida social de les ciutats modernes que, com a tal, es conforma com a part activa i com a part receptiva de la cultura urbana Des de la perspectiva social, l’esport urbà s’identifica en el si de la societat postmoderna com un producte més de l’obertura dels sistemes polític, econòmic i social Aquesta obertura facilità la multiplicació d’opinions i d’opcions sobre la ciutat i sobre l’esport, entre d’altres Habitualment, els esportistes urbans expressen com a motivació per a la seva pràctica el desenvolupament de les relacions socials, la realització personal o…
escacs
En els escacs cada jugador disposa de setze peces d’un mateix color
NET EC
Escacs
Joc d’estratègia que disputen dos contrincants damunt d’un tauler de seixanta-quatre caselles dividit en vuit files i vuit columnes.
Cada jugador disposa de setze peces vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, una reina o dama i un rei d’un mateix color, normalment blanques o negres, que mobilitza pel tauler de joc en torns alternatius amb l’objectiu de fer escac i mat al rei de l’adversari La partida s’inicia amb totes les peces collocades de forma convencional i el primer moviment correspon al jugador que disposa de les peces blanques Només es permet moure una peça per torn, a excepció de l’enroc, jugada en què es desplaça el rei i una torre de forma simultània Els escacs són un dels jocs més populars del món,…